El TSJC no troba voluntaris per jutjar la mesa del Parlament

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no troba magistrats disponibles per jutjar l’anterior mesa del Parlament els dies 5, 6 i 7 d’octubre, després d’haver acceptat apartar els jutges Carlos Ramos i Jesús Maria Barrientos per dubtes sobre la seva imparcialitat.

En una resolució a la qual ha tingut accés l’ARA, notificada aquest dijous als exmembres de la mesa de la cambra, l’alt tribunal admet que ara mateix no ha trobat cap magistrat “disponible” en la llista de jutges voluntaris pel judici, en què s’ha de dirimir si els independentistes de l’òrgan rector de la cambra de l’anterior legislatura van desobeir al Tribunal Constitucional quan van admetre a tràmit les resolucions que reivindicaven l’autodeterminació i reprovaven la monarquia. En la mateixa resolució, el TSJC també informa als acusats els magistrats que ja han actuat en el procediment per resoldre diversos recursos i que, per tant, tampoc podrien participar en la fase final del procediment judicial. Es tracta dels jutges Fernando Lacaba i María Jesús Manzano Meseguer.

I ara què? Com tirarà endavant el procediment judicial? De moment el TSJC manté les mateixes dates del judici per a l’expresident del Parlament, Roger Torrent, l’exvicepresident de la cambra Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.Cal tenir en compte que una de les garanties dels processos judicials és que els acusats han de ser jutjats pel jutge predeterminat per llei, de manera que ara s’ha de veure quina solució troba el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L’article 199 de la Llei Orgànica del Poder Judicial estableix les opcions que té el tribunal en aquest context: més enllà de mirar la llista de magistrats voluntaris, pot recórrer a les llistes de jutges d’adscripció territorial; els jutges que tinguin menys càrrega de treball dels que treballin a Catalunya; els que estiguin lliures de judicis, o excepcionalment cridar un magistrat suplent no professional i pagar-li a banda.

A aquesta situació s'hi ha arribat després que l'exvicepresident del Parlament Josep Costa hagi guanyat dues recusacions contra Barrientos i Ramos. En el primer cas, Costa va recusar-lo per haver-se aixecat i marxat en un acte el 23 de febrer del 2018 al Col·legi d'Advocats en què el mateix Torrent va denunciar la situació dels "presos polítics". A la recusació, l'exdiputat de Junts va esgrimir que això denotava parcialitat i que no havia sigut una actuació "neutral" sinó una mostra de "desacord" evident. El TSJC li va donar la raó, perquè va admetre que el seu comportament podia generar dubtes tant als acusats com en part de la societat.

Però Barrientos no ha sigut l'únic apartat de la causa. Aquest mes d'agost el tribunal ha acceptat la recusació de Carlos Ramos, magistrat instructor també de la causa de la Institució de les Lletres Catalanes que afecta la presidenta suspesa de la cambra, Laura Borràs. El motiu argumentat per Costa és "l'hostilitat" amb què va rebutjar una altra recusació que havia plantejat: Ramos va acusar-lo d'actuar amb mala fe i de caure en frau processal. Aquest to ha sigut ara el motiu pel qual el TSJC ha acceptat apartar-lo.