El TSJC nega irregularitats en l’adjudicació de la causa de l’1-O
El tribunal ofereix versions contradictòries sobre quan es va canviar el mètode de repartiment
BarcelonaConfusió i contradiccions sobre el repartiment de la causa de l’1-O al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) admetia dilluns a l’ARA que els jutjats sortint i entrant d’una guàrdia en el moment de presentar una denúncia d’uns fets ocorreguts en una data indeterminada no poden assumir-ne la investigació, ahir el mateix TSJC i la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, van canviar aquesta versió dues vegades.
Tal com va avançar aquest diari, ahir l’advocat d’alguns alts càrrecs del Govern encausats pel referèndum al jutjat número 13 de la capital catalana va presentar un recurs governatiu davant el deganat per denunciar que el gener del 2017 es va adjudicar irregularment el cas a Juan Antonio Ramírez Sunyer, el magistrat titular del jutjat número 13 fins que va morir el novembre passat. L’objectiu del lletrat, Ramon Setó, és que es torni a fer el repartiment i, per tant, la instrucció feta fins ara quedi invalidada. S’escudava en l’argument que el jutjat 13 no podia assumir la investigació perquè entrava de guàrdia el dissabte 28 de gener, l’endemà que el lletrat Miguel Durán presentés una denúncia per revelació de secrets contra l’exsenador d’ERC Santi Vidal per les seves declaracions sobre la suposada obtenció il·legal de les dades fiscals dels catalans per part del Govern a les portes de l’1-O. Una iniciativa legal que va ser l’origen de la macrocausa contra el referèndum, farcida d’informes i documents i de la qual ha begut el procediment judicial del Tribunal Suprem.
Setó estava convençut d’aquesta irregularitat atesa la Proposta de normes de repartiment de 2014 que va aconseguir a través d’una petició al Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), que les hi va facilitar el 17 de desembre passat. “No s’assignaran al jutjat entrant ni al sortint de la guàrdia assumptes pròpiament dits”, especificava la normativa que el deganat havia remès a l’ICAB el 25 de juny de 2014.
El conflicte es va instal·lar ahir en una dialèctica de declaracions i múltiples documents aparentment contradictoris entre l’advocat, el TSJC i els mitjans de comunicació. Caso va sortir al pas del moviment de Setó al matí en una entrevista a TV3, en què va anunciar que el 2014 es va produir un canvi en les instruccions que excloïa la clàusula a què s’agafa l’advocat i que feia que les causes se sortegessin informàticament entre els 33 jutjats sense excepció. Caso exposava en pantalla una còpia de les normes de repartiment vigents el 2016, aprovades per la junta de jutges el 17 de març del 2014, posteriorment per la sala de govern del TSJC el 6 de maig del 2014 i amb una última modificació el 30 de maig de 2016.
A part de Caso, el mateix TSJC es va afanyar a reaccionar i va remetre a la premsa un document de les normes de repartiment del 2010 i un altre de les del 2014 en què no apareixia l’esmentada frase. És pràcticament calcat al que havia obtingut l’advocat des de l’ICAB, però amb petites diferències, com ara l’absència de la clàusula a què es refereix Setó per qüestionar la designació de la causa al jutjat 13.
La sèrie de documents que circulen no acaba aquí i, després de dos mesos demanant-ho, just ahir Setó va rebre del TSJC les normes de repartiment. La sol·licitud es va satisfer a les 14 hores, assegura Setó, amb el document de les normes de repartiment del 2015 -i no les del 2016, que són les que eren vigents el gener del 2017-. Un escrit, per tant, diferent del que s’havia remès als mitjans minuts abans, i acompanyat d’un extens annex d’actes de reunions de la junta de magistrats que no fan referència a allò que es posa en dubte. “Qui demana eliminar-ho? No surt enlloc”, es queixa Setó en conversa amb l’ARA, i insisteix que no es concreta quan s’acorda l’eliminació d’aquesta especificitat.
El TSJC va justificar el retard en l’enviament de les normes dient que s’havien de demanar a l’arxiu i s’havia de consignar “l’interès legítim del sol·licitant”. Tot i que en un inici el TSJC i Caso van afirmar que les instruccions eren fàcilment consultables a la web del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i amb una simple “recerca a Google”, en paraules de la jutge degana, el TSJC va matisar després que les anteriors al 2016 ja no apareixen publicades. Així, la secretaria de govern del TSJC no va rebre les normes de repartiment vigents el gener del 2017 fins al 28 de desembre i no va ser fins ahir que se li van traslladar a Setó.
El TSJC al·lega un error el 2014
L’embolic encara va ser més gran quan a les 19.30 hores el TSJC va remetre una nova comunicació als mitjans contradient-se un cop més i assegurant que la desaparició de l’excepció en la designació de causes als jutjats es va acordar el 2010 -aquest cop sí, s’adjunta una acta on es pot contrastar el canvi de la junta de jutges- i no el 2014, tal com havia exposat prèviament Caso. Per explicar la confusió, el TSJC argumenta a l’ARA que quan Caso va arribar al deganat el 2014 es va produir un “error” i es va debatre sense que ningú s’adonés de l’equivocació un document de treball desfasat que era previ a la modificació del 2010. Aquest text erroni es va traslladar als col·legis professionals, inclòs l’ICAB, que gairebé cinc anys més tard el va fer arribar a Setó. Segons el TSJC, el 2015 s’haurien recuperat els documents correctes.
Malgrat les múltiples versions, el president del CGPJ, Carlos Lesmes, va assegurar als periodistes des de Madrid en l’acte de lliurament de despatxos que no veia “cap anomalia” en els fets. Contràriament, el president del Parlament, Roger Torrent, va demanar una investigació “a fons” davant els “dubtes raonables” que persisteixen en aquest enrevessat episodi.
