La Generalitat retira el llaç groc després de l'ordre del TSJC i en col·loca una altra reclamant llibertat d'expressió

BarcelonaEl balcó del Palau de la Generalitat ja no exhibeix el llaç groc. Ahir al migdia, després que el Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) emetés una ordre als Mossos d’Esquadra perquè retiressin la pancarta, el Govern la va despenjar per evitar la imatge de la policia catalana traient el símbol dels presos polítics i els exiliats. Els encarregats de fer-ho van ser dos treballadors de manteniment del Palau, cap a quarts de quatre de la tarda. Ara bé, com ja va passar en el pols entre el Govern i el TSJC durant l’avantsala de les eleccions del 28-A, el serial va continuar: quan passaven pocs minuts de les sis de la tarda, quatre personalitats de la societat civil van col·locar un altre missatge a la façana del Palau, en el qual es relata l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans sobre la llibertat d’opinió i d’expressió. Van pujar al balcó l’exdiputat de la CUP Antonio Baños, l’exdiputat de JxSí Lluís Llach, l’actriu Sílvia Bel i la filòloga Teresa Casals i, de fet, van posar la mateixa pancarta que ja va triar el president de la Generalitat, Quim Torra, durant la campanya electoral del 28 d’abril. La incògnita és si el TSJC considerarà que això desobeeix la seva ordre i emprendrà noves accions. En l’altra ocasió, el tribunal no hi va posar objeccions, però sí que va admetre a tràmit una querella de la Fiscalia per no haver despenjat abans el llaç groc, malgrat les resolucions de la Junta Electoral Central.

La nova ordre del TSJC d’ahir arribava després que el tribunal hagués notificat personalment al president Torra que retirés la pancarta. Es tractava de complir les mesures cautelars que havien dictat els magistrats en el marc d’un recurs contenciós administratiu de la plataforma Impulso Ciudadano. Fins llavors, el cap de l’executiu s’havia negat a fer-ho emparant-se en la llibertat d’expressió. De fet, dijous el Parlament de Catalunya va instar el Govern a seguir exhibint el llaç groc malgrat els avisos judicials, cosa que no s’ha complert. Una de les resolucions aprovades en el debat de política general, promoguda per JxCat i ERC i avalada per la CUP, demanava a l’executiu que fes difusió “per tots els mitjans disponibles” de la resolució del grup de treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries que exigeix la llibertat immediata dels presos polítics catalans i també que es “mantingués la pancarta que així ho reivindica al balcó del Palau de la Generalitat”. El text afegia que s’ha de “recordar que les institucions no poden ser ni neutres ni còmplices davant situacions d’injustícia”.

Nou front a la JEC

Paral·lelament a aquest cas i al judici que té pendent el president Torra el 18 de novembre per desobediència també pel llaç groc, aquesta setmana s’hi ha afegit un nou recurs de Ciutadans a la Junta Electoral Central per despenjar els símbols que reclamen la llibertat dels presos de cara a les eleccions del 10 de novembre. Tot i que encara no se sap si també està afectada la pancarta de la llibertat d’opinió, ahir Torra va presentar un recurs -al qual va tenir accés Europa Press- davant l’organisme defensant que el llaç groc no és un símbol de Catalunya sinó “internacional”. Cita una escena de la sèrie Homeland en què apareix un llaç groc al jardí de la casa del protagonista, un soldat americà pres durant anys. Així, argumenta que no només és una qüestió relacionada amb els partits catalans, sinó que és universal i està reconeguda mundialment.

Malgrat tot, el president segueix insistint en la llibertat d’expressió i assegura que treure aquests símbols de les institucions públiques suposaria “atemptar greument” contra l’exercici de drets fonamentals. Argumenta que el Govern no és un mer òrgan administratiu, sinó que és una institució de caràcter representatiu, amb legitimitat electoral.