El TSJC manté per ara el 14-F i acabarà decidint en campanya

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha tornat a erigir com a protagonista de la política catalana, aquest cop per la data de les eleccions. La sala contenciosa administrativa va decidir ahir mantenir la suspensió cautelar del decret d’ajornament de les eleccions i, per tant, el 14-F continua viu. És a dir, ara mateix els ciutadans de Catalunya estan cridats a les urnes el 14 de febrer i no el 30 de maig, com va decretar divendres passat el Govern.

Ara bé, això pot acabar canviant en els pròxims dies, ja que el tribunal no ha entrat encara a valorar el fons de l’assumpte i emetrà sentència com a màxim el 8 de febrer. En un comunicat, el TSJC -després de la reunió de la sala al matí- va explicar que, per la situació d’“urgència”, escurça els terminis a quatre dies hàbils perquè totes les parts puguin pronunciar-se sobre el fet d’ajornar les eleccions en pandèmia i prendre així una decisió definitiva. Això vol dir, però, que la resolució final pot arribar en plena campanya electoral, un cop ja s’hagi engegat tota la maquinària dels partits polítics i fins i tot ja s’hagin emès els vots de manera no presencial: des l’estranger es podia començar a votar dimarts i el vot per correu s’iniciarà a partir del dia 25 per als que l’hagin sol·licitat (si al final no es vota, s’haurien de destruir per ordre de la Junta Electoral Central, com es va fer en el cas de l’ajornament del País Basc i Galícia).

El comunicat del TSJC -la resolució motivada del tribunal es coneixerà avui- va agafar a contrapeu el Govern cap a les dotze del migdia, quan tot just havia de comparèixer per expressar el suport al conseller d’Exteriors i responsable de processos electorals, Bernat Solé, a qui ahir el TSJC també va inhabilitar pel seu rol com a alcalde d’Agramunt l’1 d’Octubre. “Molts ciutadans es veuran obligats a triar entre el dret a vot i el dret a la salut”, va dir el vicepresident, Pere Aragonès, en una declaració institucional acompanyat del Govern en ple, en què també va titllar d’“irresponsable” el tribunal. Més tard, ja a la tarda, va ser la consellera de Justícia, Ester Capella, qui es va sotmetre a les preguntes dels mitjans de comunicació per defensar el decret del Govern -malgrat que els serveis jurídics depenen de Presidència i qui el va signar va ser Aragonès-. Va afirmar que el decret s’ajusta “a dret” i va instar el TSJC a tenir “sentit comú” per preservar la salut. Des d’un dels informes de Processos Electorals es posa en dubte la “legitimitat” de les eleccions en cas que es facin en una situació d’auge de contagis. “Jo no resto legitimitat a cap procés electoral, però la ciutadania ha de poder votar sense por”, va dir Capella, que va qüestionar que uns comicis celebrats en aquestes condicions sanitàries siguin “lliures”.

Ahir l’executiu no va voler anticipar escenaris sobre com reaccionarà d’ara fins al 14-F, però en privat admeten que el fet que el tribunal mantingui les mesures cautelars ja comença a ser un indicador fiable del que pot acabar decidint: ja ha escoltat totes les parts (ha conegut els informes que han portat el Govern a prendre aquesta decisió) i assumeix que es tiraran endavant totes les despeses del procés electoral i que els partits polítics començaran a fer campanya a partir de divendres de la setmana que ve.

Ahir fonts de l’executiu recordaven que el cost d’aquests comicis en pandèmia és de 35 milions d’euros: els primers cinc ja es gastaran aquesta setmana, els següents deu fins al 29 de gener i a partir de llavors el gruix per pagar la jornada electoral. Si el TSJC s’espera fins al 8 de febrer, fonts del Govern calculen que 25 dels 35 milions podrien quedar compromesos, informa Quim Bertomeu.

Preservar el dret a vot?

En les al·legacions presentades davant del TSJC, el Govern aporta les previsions de Salut -amb un pic a les UCI poc abans de la votació- i adverteix que, perquè unes eleccions siguin “democràtiques” i les institucions resultants “legítimes”, cal que es facin en condicions de llibertat i igualtat, cosa que ara -segons l’executiu-“no està garantida”. Per al Govern, el caràcter “democràtic” dels comicis es veuria “seriosament qüestionat” si no hi hagués una participació considerable a causa de la pandèmia. Així, els serveis jurídics de la Generalitat argumenten que amb l’ajornament fins al 30 de maig -moment en què esperen una situació més bona per la calor i el pla de vacunació- no s’està privant els ciutadans del dret de participació política, sinó que s’assegura un procés electoral “amb plenes garanties”. En tot cas, sí que admet que “limita” aquest dret de participació política ara per situar-lo més endavant, amb l’objectiu de preservar la salut.

De fet, una de les hipòtesis amb les quals treballa l’executiu és un increment de contagis després de la jornada electoral. L’únic precedent que cita en les al·legacions presentades ahir és el dels Estats Units. “Deu dies després [de les presidencials] es va assolir el lamentable rècord de 160.000 nou casos en un dia, i 22 dies després de les eleccions es va superar la xifra de 2.000 morts també en un dia”, expliquen, i subratllen que això demostra “que existeix un risc real i no assumible” que dues setmanes després el nombre de contagis, ingressos hospitalaris i defuncions es multipliqui. Al món, però, s’han fet desenes de processos electorals els últims mesos.

El Govern es mantindrà, de moment, en la seva argumentació jurídica i descarta fer un nou decret per burlar la suspensió del TSJC o fixar una nova data electoral. El marge de maniobra dependrà de què i quan resolgui el tribunal. Ara per ara, però, 14-F.

Illa dimitirà abans de l’inici de campanya

Salvador Illa manté la seva paraula i dimitirà com a ministre abans que arrenqui la campanya electoral per fer de candidat del PSC. Ara com ara, aquest moment arribarà divendres de la setmana que ve. El líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va dir ahir que, malgrat que el TSJC avali finalment l’ajornament a mitja campanya, Illa deixarà dijous com a molt tard la cartera de Sanitat si fins llavors es manté el 14-F.