BarcelonaL’11 de març la Junta Electoral Central donava un termini de 48 hores al president de la Generalitat per retirar dels edificis públics els “símbols partidistes” en suport dels presos polítics. Un ultimàtum que Quim Torra va desestimar mantenint la pancarta amb el llaç groc al balcó del Palau de la Generalitat i jugant després a l’equívoc amb diferents pancartes. Quatre mesos i un dia després del requeriment, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir obrir judici oral contra Torra per haver desobeït “deliberadament, conscientment i de manera reiterada” les resolucions de l’autoritat electoral. Així, el president seurà finalment al banc dels acusats per un presumpte delicte de desobediència al qual s’afegeix el de denegació d’auxili a l’autoritat competent.
Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
A principis d’aquesta setmana, i després que el TSJC instés les acusacions a presentar un escrit formal per decretar l’obertura del judici oral, la fiscalia movia la primera fitxa i sol·licitava per al cap de l’executiu fins a vint mesos d’inhabilitació de qualsevol càrrec públic, ja sigui “d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu”. A més, el ministeri públic també hi sumava una sanció econòmica de fins a 30.000 euros. En una línia més dura, l’acusació popular -representada per Vox- va demanar situar la pena en dos anys de presó i 72.000 euros de multa.
Els passos a seguir
Amb les cartes de les acusacions sobre la taula, el magistrat Carlos Ramos va confirmar el processament contra Torra per un presumpte delicte de desobediència. Ramos va insistir en la presumpció del delicte fins a setze vegades en la interlocutòria, després que el president presentés una recusació contra l’instructor al considerar que l’anterior escrit, del 27 de juny, prejutjava la seva culpabilitat. En el text d’obertura del judici oral, abans d’abordar el relat dels fets, el document subratlla que el cap de l’executiu manté “intacte el seu dret a la presumpció d’innocència”. I, tot i que es desestima qualsevol mesura cautelar per a l’encausat, adverteix que sobre la interlocutòria “no hi té cabuda cap recurs”. Una decisió que no va satisfer l’entorn del líder de l’executiu, que presentarà un recurs d’apel·lació. Segons fonts de Presidència, l’escrit se centrarà en dos eixos: per una banda, recorrerà la decisió de l’instructor de no admetre la demanda de Torra en contra seva; de l’altra, insistirà en la idea que la causa ha de ser un procediment abreujat, un punt negat, de moment, pel jutge.
Però aquestes accions no es podran efectuar fins a finals de juliol, quan, després d’un període de màxim deu dies -d’acord amb el que ha estipulat l’instructor-, els advocats hagin presentat l’escrit de defensa. Amb el calendari a la mà, el TSJC no fixarà data per a l’inici del judici oral fins a la tardor. Sigui com sigui, la sentència que sorgeixi del tribunal no serà definitiva, sinó que Torra encara tindrà la possibilitat de recórrer-la al Tribunal Suprem. En cas que l’òrgan judicial català dictaminés la inhabilitació, i si Torra la volgués recórrer, la condemna només es podria fer efectiva un cop hagués estat ratificada per l’alt tribunal. Seria llavors -si Torra encara fos president en exercici- quan caldria aplicar l’article 7 de la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern, que estipula els criteris per al cessament d’un president.
La inhabilitació
En cas que Quim Torra fos definitivament inhabilitat per desobediència, hauria de ser “substituït interinament pel conseller primer o el vicepresident”. Un càrrec que actualment ostenta el republicà Pere Aragonès. Per bé que seria l’actual conseller d’Economia qui assumiria les funcions de presidència, la suplència només podria funcionar per a un període limitat de temps, ja que la presidència del Parlament -en aquest cas, en mans de Roger Torrent-, hauria “d’iniciar un procediment a la cambra per escollir un nou president de la Generalitat”.
Des de la denúncia de Ciutadans al mes de març davant la Junta Electoral qüestionant la presència dels llaços en els edificis públics i després dels diversos requeriments de l’autoritat electoral per retirar-los, el procés als tribunals es va accelerar. El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va presentar una querella contra el president fonamentant-se en dues idees clau: que les resolucions de la JEC que instaven a la retirada dels llaços “eren clares” i que, com a funcionari públic, Torra “sabia que les havia de complir”, i que es tractava de simbologia “de caràcter ideològic i partidista”. Gairebé en un temps rècord, el TSJC va obrir la via penal contra el president i la tramitació de la causa per desobediència va recaure en l’únic jutge del tribunal designat pel Parlament i que ja havia format part del tribunal que va jutjar i inhabilitar l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N.
La confessió de Torra
Davant del jutge, Torra va defensar la seva acció: “Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans i, per tant, aquest canvi, en el fons, no va tenir cap rellevància, vam seguir enviant el mateix missatge”. “Tota aquesta operació des del primer moment anava orientada a fer que passés el que passa ara”, va lamentar. Torra serà jutjat per un tribunal, una experiència a la qual s’han hagut d’enfrontar gairebé tots els presidents de la Generalitat de l’últim segle.
Els episodis de la causa pels llaços grocs a la Generalitat
11 de març
Ciutadans denuncia a la Junta Electoral Central la presència de llaços a l’edifici de la Generalitat en període electoral. L’òrgan dona 48 hores al president perquè retiri “símbols partidistes”. Torra manté els llaços i demana a la JEC que ho reconsideri.
21 de març
Després dels dos requeriments de la JEC, Torra canvia la pancarta amb un llaç groc per una nova amb un llaç de color blanc i una franja vermella. L’òrgan electoral insta la fiscalia a actuar. El Síndic de Greuges insisteix en la necessitat de mantenir la “neutralitat política”.
22 de març
Interior retira els llaços dels edificis públics i el cap de l’executiu opta per col·locar una pancarta al balcó de la Generalitat que clama “llibertat d’expressió”. La Fiscalia ordena que s’interposi una querella contra Torra i els Mossos retiren els llaços dels col·legis electorals.
27 de març
La Fiscalia es querella contra Torra per desobeir “deliberadament i conscientment” els dos acords de la JEC i malgrat la retirada in extremis dels símbols relacionats amb els presos polítics. Torra reacciona i presenta una querella contra tots els membres de la JEC.
15 de maig
Torra admet que va desobeir davant el TSCJ i apel·la als drets humans per defensar la seva decisió de mantenir els llaços grocs en els edificis públics. Contesta a cinc preguntes de la Fiscalia i es nega a respondre a l’acusació popular, exercida per Vox, per “decència democràtica”.
Interlocutòria del TSJC d'obertura de judici oral contra Torra