El TSJC obre la via penal contra Torra per desobeir amb els llaços

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha posat la primera pedra del camí que pot acabar amb la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència. Tot i no entrar de ple en el fons dels plantejaments de la Fiscalia Superior de Catalunya, l’alt tribunal va decidir ahir acceptar a tràmit la querella presentada pel ministeri públic, que acusava Torra de desobeir “deliberadament, conscientment i de manera reiterada” les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), mantenint els llaços grocs als edificis que són titularitat del Govern o que presten un servei públic i substituint-los després per altres símbols relacionats amb els presos polítics.

La resolució del TSJC –que encara no és ferma i es pot recórrer– es limita de moment a validar que la querella de la Fiscalia compleix amb els requisits de forma exigits per tramitar-la i, sense entrar a valorar el contingut de les proves que presenta, conclou que, considerant els primers indicis presentats per l’acusació pública, Torra “hauria pogut cometre un delicte” de desobediència. Ara bé, de moment no es pronuncia sobre el llistat de peticions que li demanava el ministeri púbic, entre les quals que cités Torra a declarar com a investigat.

La querella del fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, girava entorn a dos eixos sobre els quals el TSJC encara no es pronuncia però que hauran de ser la clau per decidir si el camí que pot acabar amb la inhabilitació de Torra continua endavant. D’una banda, el ministeri públic assegurava que les resolucions del 18 i el 21 de març de la JEC instant a la retirada dels llaços i la simbologia relacionada amb els presos eren “clares” i que, com a funcionari públic, Torra sabia que les havia de complir.

L’altra clau és la definició que feia la Fiscalia dels llaços grocs i la resta d’elements utilitzats per substituir-los com una simbologia “de caràcter ideològic i partidista”. Bañeres explicava en el seu text ara admès a tràmit que es tracta de símbols que només representen “els postulats d’una part de la societat” catalana i que Torra, com a president de la Generalitat, estava obligat a actuar amb “imparcialitat” i al marge de “posicions ideològiques”. De fet, la querella de la Fiscalia considera “d’especial gravetat” els reiterats incompliments del president.

Els primers a qüestionar la presència dels llaços grocs en els edificis de la Generalitat de cara a les eleccions espanyoles del 28-A van ser Ciutadans, que van presentar una denúncia a la Junta Electoral. A partir d’aquesta petició, la JEC va dictar un primer ultimàtum -el del 18 de març- instant Torra a retirar els llaços. El president va substituir la pancarta amb el llaç groc per una altra amb el mateix lema a favor dels presos polítics, però amb un llaç blanc amb una franja vermella. La Junta Electoral va emetre tres dies després una nova resolució que va acordar portar el cas a la Fiscalia i ordenava als Mossos d’Esquadra retirar tota la simbologia dels edificis públics.

Suport de Puigdemont

La reacció del president a la tramitació judicial va ser gairebé immediata. Pocs minuts després que el TSJC comuniqués públicament l’admissió a tràmit de la querella, Torra penjava al seu perfil de Twitter una fotografia seva signant la notificació judicial que havia rebut per part de l’alt tribunal. “Davant d’un estat autoritari hem decidit viure sense por. Amb llibertat d’expressió, fins a les últimes conseqüències”, assegurava Torra.

S’hi va sumar també, a través de Twitter, l’expresident Carles Puigdemont, que va expressar el seu “suport” a Torra. “Repressió, vulneració de drets, persecució ideològica... el 155 deixa un paisatge de devastació democràtica que cap dels seus autors, des del PP al PSOE passant per Cs, no té cap voluntat de reconstruir”, afirmava. Des del Parlament, en la mateixa línia, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, subratllava que la investigació oberta contra Torra evidenciava una “regressió absoluta de drets” a Espanya.

Ara caldrà veure quins són els pròxims passos del tribunal més enllà de valorar els recursos que es puguin presentar a la tramitació. De moment el TSJC encara no s’ha pronunciat sobre la principal petició que li feia el fiscal per citar a declarar Torra com a investigat. El ministeri públic també volia que el tribunal demanés a la policia espanyola les comprovacions fetes respecte del compliment dels acords de la JEC i als Mossos d’Esquadra que certifiquessin si van retirar els llaços grocs que quedessin a partir de la tarda del 22 de març. El final de l’acció penal -determinar si Torra va desobeir o no-, per tant, encara és lluny, però el camí ja s’ha obert.

L’únic magistrat designat pel Parlament es fa càrrec de la causa

Seguint els torns d’assignació que té el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la tramitació de la causa per desobediència contra Torra ha recaigut en l’únic jutge del TSJC designat pel Parlament que hi ha a hores d’ara a la institució, el magistrat Carlos Ramos. Exfiscal de carrera i de perfil progressista, Ramos ja va formar part del tribunal que va jutjar el 9-N i que va acabar inhabilitant l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l’organització de la consulta de l’any 2014.

De fet, en poques setmanes el magistrat ha sigut designat per assumir dues causes relacionades amb el Procés. A més de la dels llaços, Ramos formarà part del tribunal que jutjarà la mesa del Parlament per desobediència l’1-O. Els parlamentaris formaven part del procediment per rebel·lió que s’està jutjant al Suprem, però el tribunal va decidir separar aquesta part del cas i que es jutgés a Barcelona.