El TSJC anul·la el decret del Govern que va reobrir sis delegacions a l'estranger

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat aquest divendres el decret que va aprovar el Govern el juny del 2018 per reobrir les delegacions de la Generalitat al Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França. Aquell decret es va fer per recuperar una part d'aquelles delegacions que van ser tancades pel govern espanyol del PP amb l'aplicació del 155. Malgrat la claredat de la decisió de la justícia, el funcionament d'aquestes delegacions no sembla amenaçat.

En la seva sentència, l'alt tribunal català ha acordat estimar el recurs que el Ministeri d'Afers Exteriors va presentar contra el decret del Govern que restablia aquestes sis delegacions catalanes i condemna la Generalitat a pagar les costes del procés judicial, fins a un límit de 2.000 euros. El recurs del govern espanyol es va impulsar sota el mandat del ministre Josep Borrell, un dels ministres que més ha combatut el Procés i que va obrir nombrosos contenciosos amb la Generalitat.

Per què podrien seguir funcionant les delegacions malgrat la decisió del TSJC? En primer lloc, perquè la sentència del tribunal català no és ferma i encara es podria recórrer. En segon lloc, perquè el Govern assegura que les delegacions estan blindades. Com? Quan la Generalitat va veure el recurs en contra de les sis delegacions va preparar una contraofensiva. El setembre del 2019 va fer i aprovar sis decrets nous en què tornava a crear-les i en el que derogava el decret impugnat. Per tant, l'executiu català conclou que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya només afecta el primer decret que ja no és vigent i no els sis de després. "Les delegacions, per tant, poden continuar funcionant amb total normalitat", defensen fonts de la conselleria d'Acció Exterior consultades per l'ARA.

La Generalitat està pendent ara que el TSJC resolgui un segon recurs del govern espanyol en contra de tres altres delegacions catalanes a l'exterior, les de l'Argentina, Mèxic i Tunísia. En previsió que també pugui anul·lar-les, dimecres passat el Govern va aprovar tres decrets en què creava aquestes delegacions de nou. És a dir, la mateixa jugada que en el cas del Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, Itàlia, Suïssa i França.

Desjudicialització

Malgrat la decisió que ha pres avui el TSJC, les relacions entre l'Acció Exterior de la Generalitat i el ministeri d'Exteriors han començat a allunyar-se de la tensió per la qual s'havien caracteritzat en l'època de Josep Borrell. El ministeri, comandat des de fa menys d'una setmana per Arancha González Laya, ha anunciat que no portarà a la justícia la reobertura de les tres últimes delegacions obertes per la Generalitat a l'Argentina, Tunísia i Mèxic. El govern espanyol "no té objeccions amb la literalitat dels decrets" aprovats per la Generalitat i, a més, considera que ha complert amb tots els passos formals, segons fonts del ministeri citades per Efe. També adverteix, però, que pot tornar a demanar judicialment el tancament de les delegacions si considera que la seva activitat "vulnera la legalitat o són contràries als interessos d'Espanya".

L'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha celebrat la decisió del govern de no impugnar les delegacions catalanes. Considera que és un exemple de com s'ha de treure la vida política dels tribunals per intentar resoldre el conflicte català. "Desjudicialitzar és el que ha passat amb les delegacions catalanes a l'exterior. Estàvem als tribunals i ara s'ha aconseguit una entesa perquè Catalunya tingui les seves delegacions a l'estranger", ha assegurat Zapatero en una entrevista a TVE.

Així doncs, paradoxalment, el dia que el TSJC s'ha pronunciat contra les delegacions, el govern espanyol i la Generalitat semblen haver obert una nova etapa en la qual, a partir d'ara, l'acció exterior catalana es podrà desenvolupar al marge dels tribunals i les delegacions seguiran funcionant.