El TSJC suspèn cautelarment els decrets del Govern per crear delegacions a l'Argentina, Mèxic i Tunísia

El ministeri d'Exteriors creu que aquestes oficines són "nocives" per a l'Estat

El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, en una trobada amb delegats del Govern a l'Exterior
Ruth Pérez Castro
27/11/2019
3 min

BarcelonaL'estira-i-arronsa entre els executius català i espanyol per les delegacions del Govern a l'estranger continua. Després que el passat mes d'octubre el ministeri d'Exteriors advertís que prendria mesures contra les tres noves oficines que la Generalitat preveia endegar a l'Argentina, Mèxic i Tunísia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment els tres decrets d'obertura. La decisió de la sala contenciosa administrativa de l'òrgan judicial ha arribat a instàncies del ministeri d'Exteriors, encapçalat fins ara per Josep Borrell, que al·lega que l'activitat d'aquestes delegacions "és nociva per als interessos de l'Estat".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A ulls d'Exteriors, les oficines de la Generalitat a l'estranger tenen un "paper ben definit dins el pla secessionista" i, per tant, es pot "preveure" que les noves delegacions -que encara no han obert- seguiran una "línia d'actuació semblant" a totes les anteriors. Una tesi que, per ara, sembla haver comprat el TSJC.

Poc després de tenir-ne notícia, el mateix conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha qualificat la decisió judicial d'"un dels pitjors atacs a l'autogovern de Catalunya des de l'aplicació del 155". "Es tracta d'un atac contra la llibertat d'expressió i la llibertat d'acció d'un govern democràticament constituït", ha denunciat Bosch, que ha assegurat que l'executiu estudiaria jurídicament el cas i es defensaria, ja que, tot i el pronunciament d'aquest dimecres del TSJC, encara es pot recórrer. "Defensarem que el Govern no pot acceptar un fet inaudit com és que es prejutgin intencions", ha apuntat el titular d'Exteriors, que ha argumentat que les delegacions "s'acaben de crear, com aquell qui diu, i no han tingut temps de funcionar".

La Generalitat va aprovar al juny la creació de les tres delegacions i, poc després que se n'aprovés la creació, l'encara ministre d'Exteriors espanyol Josep Borrell ja va anunciar que hi presentaria un recurs, que va registrar l'octubre passat. Però malgrat el recurs d'Exteriors contra l'acció exterior de la Generalitat, l'endemà el Govern va confirmar el nomenament de tres nous delegats a l'Argentina, Mèxic i Tunísia. Es tractava de Lleïr Daban, que havia de ser el nou delegat del Govern a Mèxic; David Poudevida, a l'Argentina, i Ahmed Benallal, a Tunísia. "L'acció exterior del Govern no s'aturarà", va assegurar el conseller, que avui ha reiterat que "la internacionalització de Catalunya és imprescindible en un món global" i ha explicat que demostraran que són "legals, legítimes i absolutament necessàries".

A petició del ministeri d'Exteriors

La suspensió cautelar del TSJC s'ha produït a petició del ministeri d'Exteriors, que demanava aturar els decrets de creació de les oficines de la Generalitat a l'exterior per, al·legaven, "evitar els perjudicis de difícil o impossible reparació a la imatge d'Espanya i a la política exterior que indubtablement es produiran des que entrin en funcionament". En aquest sentit l'Advocacia de l'Estat, que actua en nom del ministeri d'Exteriors, justifica que "amb caràcter general" les oficines catalanes a l'estranger han fet "sistemàticament actuacions contràries a l'ordenament vigent" i als "principis d'unitat d'acció a l'exterior, lleialtat institucional, coordinació i cooperació i de servei a l'interès general".

D'acord amb aquesta premissa, la cartera encapçalada lllavors per Josep Borrell -i que a partir de diumenge assumirà l'actual ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, en substitució de l'exministre, que assolirà el càrrec d'alt representant de la política exterior de la Unió Europea- defensa que amb l'obertura de delegacions "s'insisteix" en la voluntat del Govern de "dotar de projecció internacional el procés de transició nacional o secessionista" i que té, assegura, "un dels seus pilars essencials" en l'escenari exterior.

stats