L'Audiència Nacional portarà al TJUE el cas dels CDR i el TSJC es planteja fer el mateix amb la causa contra Jové i Salvadó
El tribunal català dubta entre dirigir-se a Luxemburg o al Tribunal Constitucional
Barcelona / MadridLa malversació i el terrorisme vinculats al Procés podrien acabar a Europa. L'Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es plantegen portar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pels casos dels CDR investigats per terrorisme i el que afecta a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació pels preparatius del referèndum de l'1-O (Garriga només pel de desobediència) i el jutge considera que se'ls podria aplicar la llei d'amnistia, però prefereix abans preguntar a tribunals superiors el seu encaix legal. D'aquesta manera, el magistrat ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si cal presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Jesús María Barrientos es desmarca, així, del moviment que va fer el jutge Manuel Marchena en la causa de l'1-O al Tribunal Suprem, quan va descartar l'amnistia per als condemnats per malversació, entre els quals l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
El magistrat considera que els delictes de desobediència i prevaricació entrarien dins la llei d'amnistia, però, en canvi, creu que hi ha una "major dificultat" per aplicar la normativa en el cas del delicte de malversació. Ara bé, en la interlocutòria recorda que els delictes de malversació que empara l'amnistia són els actes en què els seus responsables no haguessin buscat "un benefici personal de caràcter patrimonial". Tenint en compte a més que Jové i Salvadó no formaven part del consell executiu del Govern (eren alts càrrecs de la conselleria d'Economia), el jutge considera que el seu cas és amnistiable: "És evident que la intensitat del trencament dels deures de custòdia exigibles als membres del Govern de la Generalitat no pot concórrer en els qui no formaven part d'aquell Govern ni, per tant, van poder participar en l'adopció del decret i de l'acord de Govern detonants de la malversació".
Tot i que el TSJC considera que pot amnistiar Jové, Salvadó i Garriga pels tres delictes pels quals se'ls acusa, creu que s'han "d'aclarir les reserves" sobre el seu encaix legal en referència a qüestions com l'adequació de la norma a "principis i valors protegits constitucionalment com la seguretat jurídica i la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i l'exclusivitat en l'exercici de la potestat jurisdiccional". D'aquesta manera, dona deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre què és més pertinent, si plantejar una qüestió prejudicial a Europa o un recurs d'inconstitucionalitat al TC. El TSJC també deixa sense efectes les mesures cautelars.
Davant la decisió del TSJC, Esquerra ha fet un comunicat en què demana "l'aplicació immediata" de la llei d'amnistia en els casos de Jové, Garriga i Salvadó. Els republicans consideren que preguntar al TJUE o al TC són "mecanismes dilatoris" i, de fet, consideren que la interpretació que fa el TSJC sobre per què és amnistiable el delicte de malversació en el cas dels tres ex alts càrrecs del Govern suposa un "retorçament intolerable de la llei". ERC afegeix, a més, que si l'amnistia és aplicable en aquest cas també ho ha de ser per als processats per l'organització de l'1-O que estan al jutjat número 13 de Barcelona.
L'Audiència Nacional critica la llei
Pel que fa als CDR, l'Audiència Nacional ha resolt aquest dimarts que elevarà al TJUE el cas per terrorisme davant la possibilitat que l'amnistia contravingui "greument" el dret comunitari i suposi una "infracció patent". Els magistrats discrepen que els fets que s'investiguen no estiguin inclosos en la directiva europea de terrorisme, tal com van defensar els advocats dels acusats, i també dubten que els requisits que preveu la llei per poder amnistiar determinats casos per aquest delicte es corresponguin amb l'especial protecció que preveu el dret europeu a l'hora de perseguir el terrorisme. “És en certa manera contradictòria: exclou els actes que tinguin una finalitat terrorista, però, seguidament, el legislador estableix una limitació a l'exclusió (...) i el que és pitjor, estima pertinent que no tots els actes amb finalitat terrorista queden exclosos, sinó només aquells que suposen una violació greu dels drets humans", critiquen els magistrats.
Els jutges fan paleses les seves divergències i critiquen que la llei d'amnistia "empari el que s'ha anomenat terrorisme de baixa intensitat, com si en terrorisme se'n pogués catalogar un d'alta intensitat i un altre de baixa". "La lògica que dimana de les normes europees imposa que tota forma de terrorisme és d'extrema gravetat i, en conseqüència, no hauria de ser objecte d'amnistia ni perdó", adverteixen. A més, l'Audiència Nacional qüestiona la tècnica legislativa i acusa els seus impulsors d'una "greu indefinició i inconcreció" al no especificar quins actes poden constituir el tipus d'infracció o "violació greu de drets humans", que no serien susceptibles d'amnistia. Creuen que l'amnistia hauria de tenir una aplicació "restrictiva" i que hi ha una mancança de seguretat jurídica".
