El TSJC deixa Laura Borràs a un pas del judici per "abusar" del seu càrrec a la ILC

BarcelonaDesprés de nou mesos d'investigació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per tancada la investigació a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El magistrat que portava el cas conclou que hi ha indicis que Borràs va "abusar" del càrrec al capdavant de la institució, per la presumpta adjudicació irregular de contractes a un amic, a qui feia anys que coneixia i amb qui havien treballat junts. La decisió implica deixar Borràs i la resta d'investigats a un pas del judici pels delictes de prevaricació, malversació de diners públics, frau administratiu i falsedat documental. De fet, el jutge, Jordi Seguí, ha donat deu dies a la Fiscalia perquè digui si vol acusar Borràs i la resta d'encausats. Les defenses també tenen el mateix període de temps per presentar-hi al·legacions.

La presidenta del Parlament sempre ha negat les irregularitats. Poc després de fer-se pública la ressolució judicial, Borràs ha fet un fil al seu compte de Twitter: "Aquesta causa falsa s’ha allargat 4 anys i va començar amb una investigació prospectiva", ha assegurat la presidenta del Parlament, que ha aprofitat per contrastar la ressolució judicial que la deixa a una passa del judici amb una altra ressolució que li ha notificat la Fiscalia rebutjant investigar les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo assegurant que el CNI volia donar "un petit ensurt a Catalunya" amb l'imam de Ripoll. "Indicis vs. investigacions prospectives: notícies que s’entenen millor juntes", ha piulat Borràs, que també ha volgut defensar la seva feina al capdavant de la ILC "perquè m’hi vaig deixar la pell i perquè defensar la meva innocència és defensar una feina útil, eficaç i eficient, amb perspectiva de país. No l’embrutaran", ha dit.

Segons el magistrat, Borràs es va aprofitar del càrrec com a directora de la ILC per "dictar resolucions injustes" i "afavorir" Isaías Herrero en l'adjudicació de divuit contractes menors per programar i mantenir la pàgina web de la institució, una pàgina dedicada a l'Any Vinyoli, la plataforma virtual Què Llegeixes i la web de l'Any Literari Ramon Llull, tot i ser "plenament conscient" que "entrava en contradicció" amb les normes de contractació pública i amb la seva obligació de "defensar els interessos generals". Malgrat això, el jutge assegura que Borràs va influir perquè aquests projectes s'adjudiquessin de manera "arbitrària" al seu amic, que va acabar cobrant més de 300.000 euros de la institució per feines que no s'haurien realitzat i que ell hauria facturat directament o en nom d'altres empreses, de les quals era soci.

"Podríem fer que tu et presentes als quatre i tan sols en guanyes un"

El jutge es basa sobretot en la correspondència electrònica entre l'ara presidenta del Parlament i l'empresari, a qui Borràs coneixia de feia anys i amb qui havia col·laborat al màster que Borràs dirigia a la Universitat de Barcelona. El magistrat conclou que aquests correus proven que tots dos es van posar d'acord per "defraudar" diners de la ILC. Per exemple, el jutge cita un dels missatges en què els investigadors sospiten que Borràs li proposa la fórmula per dissimular les presumptes adjudicacions a dit: "Jo havia pensat que podríem fer que tu et presentes als quatre i tan sols en guanyes un, el més econòmic de la sèrie, la cooperativa ídem, APM gestió ídem i l'altra ídem. La resta es podria fer amb l'empresa i la cooperativa de Madrid", li escriu Borràs.

En un altre correu, l'empresari confessa a Borràs que se li fa "estrany i complicat haver de fer aquest trapi", en referència a la suposada manipulació de les factures: "Ja sé que és el que hi ha, però posa't al meu lloc, haver d'embolicar diverses persones perquè em facin factures de 3 quilos!", li diu l'empresari, que també demana a Borràs si sap alguna "manera més elegant de fer-ho". Ella li contesta en un altre correu que "la qüestió és fraccionar" els treballs.

En un altre correu del 2017 intervingut a l'empresari, l'home expressa la preocupació a un dels seus treballadors –també investigat– perquè amb la intervenció de la Generalitat, en virtut de l'article 155, no hi hagi "una comissió econòmica que comenci a mirar" totes les despeses de la ILC: "Perquè jo tinc una de marrons, ufff, home clar, perquè jo amb la Borràs, amb la jefa, jo facturo amb la cooperativa, jo facturo uns trapis per allà [...]".

L'altre indici que porta el jutge a deixar Borràs i la resta d'investigats a les portes del judici són les factures que es van fer per cobrar els treballs. Els investigadors sospiten que eren falses i que l'empresari les va "confeccionar" utilitzant dades de terceres persones que durant la investigació van "negar la participació" en els treballs. De fet, l'amic de Borràs va escriure un correu a un dels seus treballadors –també investigat– instant-lo a elaborar algunes de les factures i advertint-lo que "no fes cas" dels conceptes i quantitats, perquè eren "totalment inventats". La majoria de pressupostos estaven guardats en una carpeta de l'ordinador de l'empresari que portava per nom "Pressupostos LAURA".

Segons el magistrat, Borràs va intervenir directament en l'adjudicació dels divuit contractes "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura i autoritzant finalment el pagament", excepte en un dels casos, que no es va arribar a pagar, "perquè no es va presentar cap factura". Sis dels encàrrecs sota sospita –per valor de 112.503,50 euros– es van adjudicar directament a l'empresari amic de Borràs, mentre que els altres dotze van anar a parar a empreses de les quals l'home era soci. En total, els contractes sumen 330.442,65 euros, i la institució en va pagar 309.176,90.

El jutge assegura també que la major part dels ingressos que va percebre l'empresari investigat entre 2013 i 2017 provenien dels treballs cobrats de la ILC. A més de Borràs i Herrero, el jutge ha deixat a un pas de judici un treballador de la ILC que hauria participat en les adjudicacions i un treballador investigat per prestar les seves dades fiscals a l'empresari perquè suposadament pogués dissimular el cobrament dels treballs.