Qui són els magistrats que han de decidir sobre la suspensió de les eleccions i quin termini tenen per fer-ho?

BarcelonaJosé Manuel de Soler Bigas, Francisco José Sospedra, Pedro Luis García, Eduard Paricio, Elsa Puig i Rosa Maria Muñoz. Aquests són els magistrats que aquest dimarts a partir de dos quarts de deu del matí es reuneixen per decidir si mantenen o no l'ajornament de les eleccions del 14 de febrer decretat pel Govern. Entre les parets del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'hi han decidit moltes coses de la política catalana en els últims temps -des d'inhabilitacions de presidents a restriccions sobre la mobilitat arran de la pandèmia-, però serà el primer cop que el tribunal es pronuncia sobre si s'han de celebrar unes eleccions.

Els magistrats formen part de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa -Soler Bigas, per exemple, va participar en la darrera admissió a tràmit del recurs d'Impulso Ciudadano contra el llaç groc al Palau de la Generalitat- i han de resoldre sobre les mesures cautelaríssimes d'un dels recursos que ha interposat un ciutadà particular contra l'ajornament dels comicis (formalment n'hi ha tres, tot i que ja se n'han anunciat més).

La particularitat de la sol·licitud de mesures cautelaríssimes, recorden fonts del TSJC, és que els magistrats han de resoldre la petició sense donar audiència a les parts, -en aquest cas el Govern. Sense entrar en el fons de la qüestió, el tribunal haurà de de dir si deixa o no en paper mullat l'últim decret signat pel vicepresident, Pere Aragonès, que trasllada els comicis al 30 de maig i no al 14 de febrer previst inicialment.

Fonts governamentals consultades per l'ARA confien en els fonaments jurídics del decret d'ajornament de les eleccions arran de la situació de pandèmia i la insuficiència de les mesures preses per garantir una votació segura. Recorden, a més, que la Generalitat no fa res que no hagi passat ja al País Basc i Galícia, i que el decret es va fer en els mateixos termes que en aquests dos precedents. Ara bé, en cas que el TJSC dictaminés en contra seva, admeten que les eleccions tornarien a la casella de sortida: seguirien convocades per al 14 de febrer i s'haurien de reprendre en el mateix punt on van quedar divendres.

Següents passos

Els magistrats no només prendran una decisió sobre les mesures cautelaríssimes sinó que també s'hauran de pronunciar sobre la resta de recursos, que han demanat que se suspengui l'ajornament de forma cautelar. En aquest cas no han de donar una resposta en 24 hores, però sí que han de decidir com procedir: si donen o no audiència al Govern i al demandant perquè faci les seves al·legacions i en quins terminis. Fonts del TJSC aclareixen que això dependrà de la deliberació dels mateixos magistrats, però avisen que almenys la qüestió s'allargaria cinc dies més.

Hi ha fins a dos mesos per impugnar el decret del Govern. Tanmateix, tant la via de les mesures cautelaríssimes com la de les cautelars, sol·licitades per les diverses formacions polítiques, són l'única manera d'aturar la suspensió del 14-F. Si el TSJC les denega, encara que no prengui cap decisió final sobre el decret del Govern, estarà avalant a la pràctica l'ajornament de les eleccions. Podria seguir analitzant l'assumpte durant mesos, però ja serà impossible celebrar les eleccions el 14 de febrer i la cita a les urnes quedarà fixada, com ha dit el Govern, en el 30 de maig.