La inhabilitació de Juvillà posa a prova la mesa de Borràs

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 6 mesos d'inhabilitació i 1.080 euros de multa per un delicte de desobediència el secretari tercer de la mesa del Parlament i exregidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, per no haver despenjat uns llaços grocs del seu despatx municipal per les eleccions locals del 2019. Una situació que s'assimila a la que ja es va viure al Parlament la legislatura passada quan el TSJC també va inhabilitar el president, Quim Torra, per no haver despenjat el llaç groc del Palau de la Generalitat i, després d'un recurs del PP i Cs a la Junta Electoral Central, el president del Parlament, Roger Torrent, va acabar retirant-li l'escó malgrat que encara no hi havia una sentència ferma.

En aquell moment, Junts i la CUP van ser molt crítics amb Esquerra i, de fet, Torra va donar per acabada la legislatura. Però què passarà amb Juvillà ara que qui ostenta la presidència de la cambra és JxCat? L'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha promès aquest dimarts que actuarà diferent. Després d'expressar tot el suport al diputat cupaire i denunciar la "injustícia" espanyola, en una compareixença davant del despatx d'audiències al Parlament ha assegurat que defensarà la "sobirania del Parlament" i "preservarà els drets" de Juvillà digui el que digui la JEC fins que hi hagi sentència ferma.

"No tinc la voluntat ni la potestat" de retirar l'escó a un diputat, ha asseverat la també dirigent de Junts per Catalunya, desmarcant-se del que va fer Torrent la passada legislatura. Borràs ha fet referència als mecanismes propis que té la cambra per actuar en situacions així i, per aquest motiu, aquest migdia s'ha reunit la mesa de forma extraordinària per traslladar la situació a la comissió de l'Estatut del Diputat –que s'encarrega de valorar les possibles incompatibilitats dels electes–. Juvillà, que ha comparegut en roda de premsa, ha fet una crida a afrontar de "de manera col·lectiva" la resolució judicial i defensar els drets de qualsevol diputat que estigui en una situació similar –per a la CUP si hi ha d'haver desobediència s'ha d'afrontar de manera conjunta–. Esquerra, al seu torn, també ha reclamat "preservar" els drets dels representants, però no s'ha mullat sobre què caldria fer si arriba un requeriment de la Junta Electoral Central. Ciutadans i Vox ja han dit que demanaran a aquest ens que actuï i retiri l'escó a Juvillà, la qual cosa pot situar l'independentisme de nou en un atzucac.

Activar la comissió de l'Estatut del Diputat és el primer pas que han pactat ERC, JxCat i la CUP per procedir en el cas de Juvillà. Ja fa setmanes que conversen sobre com reaccionar a una eventual inhabilitació, ja que pròximament es poden trobar en el mateix cas els diputats d'ERC Josep M. Jové i Lluís Salvador. El pla passa perquè la comissió es reuneixi dijous, emeti un dictamen i es ratifiqui en el ple del 22 de desembre consagrant que Juvillà mantindrà el seu escó mentre no hi hagi sentència ferma. De fet, és això el que diu el reglament del Parlament: que els diputats perdran la seva condició de parlamentari només si hi ha una sentència ferma. A diferència de la LOREG, que és on s'agafa la Junta Electoral Central: "Són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat quan s'hagi establert la pena d'inhabilitació". És a dir, a diferència del reglament del Parlament, per a la LOREG Juvillà s'hauria de quedar ja sense escó perquè ha sigut condemnat per desobediència.

El fet de traslladar-ho a la comissió de l'Estatut del Diputat és una manera de "prendre la iniciativa" –assegura l'entorn de la presidenta de la cambra– i d'exercir les "competències" del Parlament. Amb quin objectiu? Segons fonts parlamentàries, guanyar temps i esperar què passa en el moment que hi hagi una resolució de la Junta Electoral Central. A diferència del cas de Torra, en què el Parlament no va activar cap procediment, s'espera un "xoc" entre les dues institucions, ja que, d'una banda, hi hauria el dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat avalant que mantingui l'escó –aquesta és la intenció de la majoria independentista– i, de l'altra, una eventual resolució de la JEC demanant que se li retiri l'acta, si segueix el mateix criteri que amb Torra. Per fer això l'independentisme s'agafa al fet que el mateix Tribunal Suprem –en la sentència del contenciós administratiu pel cas de l'expresident– no li negava les competències a la cambra per actuar, simplement deia que no eren "exclusives" seves, avalant la participació també de la JEC si el Parlament no actuava.

Arribats a aquest escenari, doncs, el més probable és que la pilota acabi a la teulada del Tribunal Suprem. Serà llavors l'hora de la veritat de l'independentisme: Torrent va retirar l'escó al president Torra quan el Suprem va rebutjar la petició de mesures cautelars perquè s'aturés la decisió de la JEC. Caldrà veure si, arribats aquí, Borràs fa el mateix.

El contingut de la sentència

La sentència del TSJC considera provat que Juvillà va incomplir la resolució de la JEC de manera "conscient i intencionada", constatant que va "reivindicar l'acte de desobediència com un acte de dignitat i com a instrument de transformació social" –ho va reconèixer ell mateix al judici–. El tribunal, que ja va inhabilitar Torra per uns fets similars, s'ha fet seus els arguments de la Fiscalia i considera acreditat que Juvillà no va fer cas de les ordres de la Junta Electoral. Mostrar llaços grocs en període electoral, resol el jutge, no s'emmarca en la llibertat d'expressió perquè "ni les institucions públiques ni els membres d'una determinada formació política tenen el dret a la llibertat d'expressió quan usen l'espai públic". Tot i això, el TSJC imposa a Juvillà la pena mínima per a aquest tipus de delicte a l'entendre que, tot i que la conducta va arribar a "comprometre" els interessos públics implicats en qualsevol procés electoral, l'afectació va ser "limitada" i "reduïda" a una part "mínima" de la façana municipal.

Un cop més, els tribunals tensionaran el Parlament.