El TSJC condemna Borràs a quatre anys i mig de presó però obre una via a l'indult

BarcelonaLaura Borràs ha estat condemnada a quatre anys i mig de presó i a tretze anys d'inhabilitació per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, tot i que amb un matís: el tribunal inclou una petició d'indult parcial per rebaixar la pena privativa de llibertat a dos anys i evitar que entri a presó, ja que consideren que la llei és massa punitiva. És la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sis anys després que comencés la investigació i que la defensa ja ha anunciat que recorrerà. El tribunal considera que la líder de Junts i presidenta suspesa del Parlament és culpable d'un delicte de prevaricació –sancionat amb nou anys d'inhabilitació– i també per un de falsedat documental continuada –amb una pena de quatre anys i mig de presó i quatre d'inhabilitació–, però inclou un vot particular d'una magistrada que defensa un màxim de 21 mesos de condemna.

Els altres dos acusats, els empresaris Isaías Herrero i Andreu Pujol, han tret profit del pacte amb la Fiscalia. El TSJC ha imposat al primer, beneficiari dels contractes de la ILC, una pena de dos anys de presó, i al segon un any i dos mesos. El tribunal els considera a tots dos "cooperadors necessaris" de la falsedat documental, però els aplica l'atenuant de la confessió, amb la qual van incriminar Borràs.

La líder de Junts ha estat, doncs, condemnada per afavorir Herrero quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2018, amb contractes que s'eleven a més de 300.000 euros. El tribunal considera provat que ella, com a màxima responsable de contractació de la ILC, va decidir "personalment", "de forma directa" i "sense sotmetre's" a les normes de contractació pública que Herrero seria qui s'encarregaria del portal web i d'altres encàrrecs que van anar sorgint amb el temps. Malgrat els intents dels advocats d'apartar els correus electrònics entre Borràs i Herrero, els magistrats els utilitzen com a prova que es van "fraccionar" els contractes per evitar fer un concurs públic en què es permetés la lliure concurrència d'altres empreses i també per demostrar que estava conxorxada amb l'empresari perquè presentés pressupostos falsos.

La sala demostra així el delicte de falsedat documental, ja que situa Borràs directament partícip de la simulació que hi havia altres ofertes a banda de la d'Herrero. "Van permetre canalitzar els pagaments a Isaías Herrero sense ser descoberta la il·legalitat en els controls a la qual està sotmesa la contractació pública", diu la sentència, ja que sobre el paper constava que s'havien presentat tres pressupostos com demanava a la Generalitat en matèria de contractació però, en realitat, no existien. Així, remarquen que va ser per "casualitat" que es van descobrir les irregularitats: a través d'una intervenció telefònica a Herrero –investigat pels Mossos per tràfic d'estupefaents– que la policia va començar a investigar la contractació de la ILC.

Borràs manté que no ha comès cap delicte

Un cop feta pública la sentència, la líder de Junts ha fet una declaració davant del Parlament, acompanyada de la plana major del partit –Jordi Turull, Josep Rius i Albert Batet, tot i que no Xavier Trias– i unes quantes desenes de manifestants. "Ni m'aturo ni em doblego en la meva lluita per defensar la meva honradesa –ha proclamat la líder de Junts–. No he comès cap delicte". I ha afegit: "La meva absolució serà proclamada tard o d'hora per un tribunal". Borràs vol esgotar tots els recursos contra la sentència per arribar a instàncies europees: el primer que pot fer és acudir al Tribunal Suprem, ja que la resolució del TSJC no és ferma i, per tant, no s'executarà fins que es pronunciï l'alt tribunal.

"Continuaré treballant per assolir la independència de Catalunya", ha subratllat tot seguit, insistint que la causa contra ella ha estat sempre política. D'aquesta manera ha deixat clar a la resta de grups i també al seu propi partit que no renunciarà i ha instat a aquells que volien que "el TSJC els fes la feina" a "reflexionar": "¿Estan disposats a usar la repressió contra l'independentisme de forma partidista?"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, en té una opinió ben diferent. En una declaració institucional ha desvinculat la condemna a Borràs amb l'1-O. "No té cap mena de vinculació amb la repressió política i judicial [a l'independentisme]", ha dit, a més de considerar que els fets provats són "greus" i "atempten contra la bona administració de cabals públics". Només Junts ha sortit en defensa de la seva presidenta qualificant el cas de "lawfare".

On la resolució sí que tindrà efectes immediats és al Parlament: la Junta Electoral Central pot actuar per retirar-li l'escó i deixar vacant la presidència de la cambra catalana. A partir de llavors, s'obrirà un nou ball per escollir una nova presidència del Parlament.

El vot particular

La magistrada María Jesús Manzano discrepa dels seus dos companys al tribunal, els jutges Jesús María Barrientos –president del TSJC– i Fernando Lacaba. En el seu vot particular conclou que la pena no hauria de comportar l’ingrés en un centre penitenciari: es vincularia únicament a la prevaricació (en la seva opinió, inhabilitació només per a "càrrecs de gestió amb facultats de contractació") i, com a molt, a una falsedat documental atenuada de 21 mesos de presó. 

¿Descarta, doncs, la falsedat? No ben bé. Obre la porta a fer-ho, en cas que s’assumeixi que els pressupostos falsos amb què Herrero acompanyava el que havia de ser el guanyador no van influir en res en l’adjudicació del contracte. De fet, recorda que no hi va haver obligació legal per presentar tres contractes en els procediments menors fins al 2019 –posterior als fets jutjats–, tot i que la Generalitat els recomanés des d’abans.

Els 21 mesos de presó arribarien per l’aplicació de l’article 392.1 del Codi Penal (i no el 390.1, pel qual se l’ha condemnat), és a dir, es descartaria aplicar-li l’agreujant de ser "autoritat" i la condemna es limitaria a assumir que era la inductora de la falsificació continuada de diversos contractes públics per part d’un privat. Seria la condemna mínima que preveu aquest article perquè se li aplicaria l’atenuant de demora: el cas fa gairebé 6 anys que està obert.

La sentència del TSJC ha estat notificada als advocats a través dels procuradors a les 12 del migdia, però ja feia hores que havia transcendit el veredicte: ha estat el digital El Món que a primera hora ha avançat el contingut de la resolució judicial. L'advocat Gonzalo Boye s'ha queixat d'això a les xarxes socials: "Esperava assabentar-me de la sentència a través del procurador. Un cop més no ha sigut així en aquest procediment".

La sentència posa núvols grisos en el futur polític de Borràs, però la guerra encara no ha acabat. La següent batalla es lliurarà al Parlament –on tots els partits excepte JxCat volen que renunciï a l'escó– i aviat serà el Suprem i potser el govern espanyol els que s'hi hagin de tornar a pronunciar.