El TSJC busca contradiccions entre alts càrrecs sobre el 9-N

BarcelonaNova jornada de declaracions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aclarir la causa oberta per la jornada de participació del 9-N. Amb molta menys expectació mediàtica que la setmana passada, quan Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van acudir al Palau de la Justícia com a imputats per explicar-se sobre el seu paper en la consulta alternativa, cinc testimonis van desfilar ahir pel TSJC des de primera hora del matí. En els interrogatoris als alts càrrecs -Joan Cañada, Elisabet Abad i Joan Escalé-, segons fonts coneixedores del cas, hi va haver dues premisses fonamentals a l’hora de preguntar: “buscar contradiccions” entre les seves versions i les de Mas, Ortega i Rigau, i saber quina funció va tenir el Govern entre el 4 de novembre -quan el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la jornada de participació- i el dia 9, en què es va celebrar la consulta alternativa.

“El fiscal va ser agressiu a l’hora de determinar qui formava part de l’equip del departament de Governació”, assegura una font coneixedora del cas en referència a l’interrogatori de Cañada, un dels rostres del Govern que va estar vinculat a la consulta alternativa -també ho va estar a l’original, que es va suspendre poc després de la firma del decret de convocatòria- i que era molt pròxim a Ortega. L’exvicepresidenta, de fet, el va acompanyar fins als jutjats. “El temps que ha durat l’interrogatori [poc més d’una hora] és desconcertant, ens esperàvem més”, assenyalen fonts de la defensa. Cañada va afirmar davant del jutge que el Govern es va encarregar de “dissenyar” el dispositiu del 9-N i va insistir que l’execució “va anar a càrrec dels voluntaris”.

Abans de l’ex alt càrrec de Governació, va ser Elisabet Abad qui va passar per davant del jutge una estona breu. Li va preguntar sobre la confecció i el transport de les urnes de cartró que van servir per al 9-N. Abad és directora del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), que és l’ens que va rebre l’encàrrec -per un total de 143.737 euros- per dotar d’urnes la consulta. El secretari general de Justícia, Enric Colet, va acompanyar Abad -que anava a la llista de Junts pel Sí i que va ser diputada entre 2010 i 2012- fins al Palau de la Justícia.

Al matí, l’estrella va ser Dolores Agenjo, l’exdirectora de l’Institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, que es va negar a cedir les claus per obrir el centre durant la jornada del 9-N. Agenjo, que va formar part de la llista de Ciutadans a la ciutat i de la candidatura del 27-S, va assenyalar davant del jutge que havia rebut “pressions” del departament d’Ensenyament perquè facilités l’obertura de l’institut. Davant del jutge, segons fonts judicials citades per l’agència Efe, l’exdirectora del centre va assegurar que entre els dies 6 i 7 de novembre -amb la jornada de participació suspesa- va intercanviar “cinc o sis trucades” amb Montse Llobet, responsable de serveis territorials de la conselleria.

La titular del departament, Irene Rigau, va negar davant de la justícia que s’haguessin donat ordres als directors d’institut. “El que té Agenjo són profundes discrepàncies amb el pla sobiranista de la Generalitat”, va indicar la consellera en declaracions a RAC1. “Si se li hagués donat una ordre, l’hauria hagut de complir”, va determinar Rigau. El pla previst per la defensa de Rigau, Mas i Ortega passa per demanar aviat l’arxivament, excepte que hi hagi noves imputacions. Això faria que es retardés el camí judicial de la causa.

Un altre testimoni que va passar pel Palau de la Justícia va ser Daniel Martínez, administrador del grup Focus, que va xifrar en 140.000 euros el cost que va pagar la Generalitat pel muntatge del centre de premsa del 9-N. Martínez, de fet, va assenyalar que la Generalitat va donar indicacions a l’empresa en els dies posteriors a la suspensió de la consulta alternativa. El procés judicial segueix en marxa.