El TSJC admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Torrent i els membres independentistes de la mesa

S'ha obert una nova legislatura però encara estan per veure les conseqüències jurídiques de l'anterior mandat. Cinc dies després de deixar l'òrgan rector del Parlament, l'expresident de la cambra Roger Torrent i els representants independentistes d'aquella mesa –Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado– han conegut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia contra ells. Concretament, el ministeri públic els acusa de desobediència per haver admès a tràmit ara fa gairebé un any i mig la resolució de resposta a la sentència de l'1-O que, entre altres coses, reiterava el compromís del Parlament amb l'autodeterminació de Catalunya i amb la reprovació de la monarquia, tot i els advertiments dels lletrats de la cambra que això podia vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional.

Així doncs, els magistrats del TSJC consideren que hi ha prou elements per investigar els quatre acusats –dos dels quals, Torrent i Campdepadrós, tornen a ser diputats al Parlament en aquesta legislatura–. En la querella, la Fiscalia excloïa l'anterior vicepresident segon de la mesa, Joan García, i els llavors secretaris Laura Vílchez i David Pérez, representants de Cs i el PSC, que van intentar aturar la tramitació de la proposta.

La sentència al Procés

Els fets es remunten a la tardor del 2019, quan l'independentisme va intentar teixir una resposta unitària en seu parlamentària a la sentència del Suprem al Procés –van acabar passant 43 dies des de la condemna als presos polítics fins que els partits van posar-se d'acord per consensuar una reacció conjunta–. I va ser aquesta: "Per això, [el Parlament] reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". Aquest text es va aprovar el 26 de novembre del 2019, tot i les pressions.

Una setmana abans de la votació, el TC va avisar la mesa fins a dues vegades que havia acceptat un incident d'execució de sentència impulsat pel govern espanyol pel qual tenien "el deure d'impedir qualsevol iniciativa parlamentària que suposés eludir la suspensió acordada". És a dir, la cambra no podia tornar a reprovar la monarquia ni insistir en el dret a l'autodeterminació o en la vigència de la declaració d'independència –això últim no es va arribar a fer–. La resposta de Torrent va ser afirmar que n'assumiria "totes les conseqüències".

El fets en què la Fiscalia fixa el punt de mira, però, no acaben amb la resposta a la sentència del Procés. Una setmana abans, el 12 de novembre, es va debatre i aprovar una moció de la CUP que expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de manera concreta el dret a l'autodeterminació". En la querella, el ministeri públic apunta que els membres de la mesa van ser advertits aquell mateix dia pel Constitucional. I és que la Fiscalia apunta que en tots dos casos creu que la mesa havia d'haver aturat les votacions i aquest és el fonament de la seva querella; que és, de fet, l'única de la legislatura contra la mesa: només Vox ho va provar dues vegades sense èxit.

Tanmateix, tal com va explicar l'ARA dilluns, en els dos casos que han motivat la querella, la mesa va evitar contradir de manera explícita els requeriments del Constitucional: va suspendre el tràmit de la resolució de l’1-O quan l’hi va indicar el Tribunal i es va acabar aprovant un text diferent de l’original; i en el cas de la moció de la CUP es va accelerar el ple del Parlament per aprovar el text abans que arribés l’avís del TC.

Un cop amb la querella acceptada pel TSJC, s'obre una investigació per la qual si acabés considerant que van cometre desobediència a l'autoritat podrien quedar inhabilitats, com ja va passar amb els membres independentistes de la mesa anterior. L'admissió a tràmit, però, només és el primer pas d'una instrucció que anirà a càrrec de la magistrada Maria Eugènia Alegret.

Borràs demana "blindar" el Parlament

Després de l'anunci del TSJC, la nova presidenta de la cambra catalana, Laura Borràs, ha expressat en un comunicat el seu suport "sense fissures" als encausats. En la línia d'una de les seves reivindicacions més repetides des que ha estrenat càrrec, Borràs ha refermat "la necessitat de blindar el Parlament contra qualsevol ingerència externa i en la necessitat de defensar la sobirania de la cambra", un dels punts de la negociació en què ara mateix estan els partits independentistes: com ha d'actuar la cambra catalana davant els processos judicials oberts contra diputats i l'arribada d'advertències per part del Constitucional. Borràs, que en el seu primer discurs ja va fer una declaració d'intencions comprometent-se a defensar el Parlament de "totes les ingerències", ha conclòs que "en una democràcia s'ha de poder debatre sobre qualsevol qüestió sense que això sigui objecte de persecució judicial".

Unes paraules semblants a les de l'anterior vicepresident de la mesa i un dels afectats per la querella, Josep Costa, que ha defensat que el Parlament ha de ser "inviolable" o no serà un "Parlament". En una publicació al seu compte de Twitter, Costa ha afegit que no reconeix ni ho farà "mai l'autoritat" del TSJC.

Al seu torn, l'expresident del Parlament Roger Torrent s'ha compromès a "continuar defensant la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats" després de conèixer que el TSJC ha admès a tràmit una querella contra la mesa que ell liderava. "N'hi ha que persisteixen en l'error de perseguir el debat parlamentari", ha deixat anar Torrent des del seu compte de Twitter.

Els antics membres de la mesa de la cambra també han rebut el suport de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. En una publicació al seu compte de Twitter, Forcadell ha defensat "que el Parlament és sobirà i la paraula ha de ser lliure".

Un altre dels afectats per la querella, l'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós, ha defensat que "un tribunal no pot incidir en l'activitat deliberativa d'una cambra" i ha dit que no poden pretendre que facin "una censura prèvia dels debats". Ho ha dit a TV3, on ha afegit que no han comès "cap mena de desobediència" i s'han limitat a aplicar el reglament. Al mateix temps, creu que s'ha interposat la querella "en el moment que políticament ha convingut".

El mateix dia que el TSJC ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia contra quatre exmembres de la mesa del Parlament, ha sortit a la llum una carta que el 5 de març Roger Torrent –llavors encara president de la cambra– va enviar a la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa (organisme guardià dels drets humans en l'àmbit europeu vinculat al Tribunal Europeu de Drets Humans), Dunja Mijatovic. En la missiva, Torrent explica "que una majoria de la societat catalana" a favor "d'exercir el dret a l'autodeterminació no ha trobat resposta política a l'estat espanyol més enllà de la repressió policial i judicial". Concretament, l'expresident se centra en les ingerències al Parlament –aquella mateixa setmana la Fiscalia havia interposat la querella contra ell– al·legant que "qualsevol demòcrata entén la gravetat de pretendre censurar en un Parlament la invocació de drets fonamentals" i "la proclamació d'objectius polítics legítims".

Després de descriure altres accions judicials contra els líders del Procés, com la causa dels presos polítics o la situació de l'expresidenta de la cambra Carme Forcadell, Torrent demana a Mijatovic que actuï "per protegir l'exercici de les llibertats" a Catalunya i que ajudi a "cercar solucions estrictament polítiques per al conflicte polític existent".