El TSJ valencià no admet cap de les causes contra Mazón per la DANA i les deriva a la justícia ordinària

ValènciaEl Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha acordat no admetre les tres querelles i les quatre denúncies interposades contra el president, Carlos Mazón, per la gestió de la DANA i, tal com va sol·licitar la Fiscalia, les ha derivat a la justícia ordinària.

El TSJPV ha justificat la mesura en el fet que la jurisprudència del Tribunal Suprem exigeix la presència d'“indicis qualificats contra persones aforades [Carlos Mazón] per a sostraure les investigacions del seu àmbit primari natural”. La decisió va en la mateixa línia del posicionament defensat pel ministeri fiscal, que també considera que hauria de ser un jutjat d'instrucció qui en faci “una investigació completa concretant la intervenció o, si escau, la inacció de cadascun dels querellats i denunciats”. Posteriorment, en el cas que hi hagi prou indicis de criminalitat contra Mazón, hauria d'elevar una exposició raonada al TSJPV, tenint present la condició d'aforat del president de la Generalitat Valenciana.

Per justificar la mesura, el tribunal també subratlla que la seva competència és exclusivament per a dictar una resolució sobre una persona aforada com Mazón i no sobre altres persones denunciades com l'exconsellera de Justícia i Emergències, Salomé Pradas, que no és diputada. De fet, de les set querelles, sis assenyalen Mazón i Pradas.

Els denunciants els atribueixen la comissió dels delictes de prevaricació, lesions i homicidis imprudents, omissió del deure d'auxili, danys imprudents i contra els drets dels treballadors, “a conseqüència de no haver adoptat algunes decisions que haurien evitat o mitigat el fatal resultat pel nombre de morts”. Dues de les denúncies són del sindicat CGT, dues més corresponen a advocats, dues són de particulars i l'última és del moviment ciutadà Iustitia Europa.

En línia amb els denunciats, el TSJPV reconeix que de l'omissió de decisions que haurien evitat o mitigat la xifra de morts, podria derivar-se'n una “relació causa/efecte” i una atribució de responsabilitat penal, però assenyala que encara no disposen de cap element "indiciari d'un cert nivell" que justifiqui "assumir" el cas. En el mateix sentit, remarca que "la sala no és insensible a la tragèdia ocorreguda" ni als "deures inexcusables de les autoritats que en els seus respectius camps d'actuació han d'adoptar les mesures per preservar els ciutadans del risc d'inundacions com les viscudes". Això no obstant, al·ludeix de nou a la jurisprudència del Suprem per a referir-se al denominat “principi de culpabilitat pel fet propi”, que impedeix que es puguin fer “atribucions objectives de responsabilitat pel senzill fet de la posició o càrrec que una persona concreta ostenti en l'organització, per molt alt que aquest sigui”.

A banda de les denúncies i querelles presentades al TSJPV, el Tribunal Suprem té registrades almenys nou querelles contra membres del govern d'Espanya per delictes com homicidi imprudent i omissió del deure d'auxili, entre altres per la gestió de la DANA. Entre els querellats hi ha el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per no haver activat l'estat d'alarma i haver assumit el control de la tragèdia, i la vicepresidenta Teresa Ribera, com a màxima responsable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, òrgan al qual el PP ha intentat culpar per una suposada “apagada informativa”.