El TS haurà de córrer per poder començar el judici el 5 de febrer
PeriodistaEl tribunal del judici oral de l’1-O ja ha declarat ferma la resolució que divideix la causa entre, en primer lloc, presumptes rebels i malversadors, que seran jutjats al Suprem; en segon lloc, presumptes malversadors i desobedients, també al Suprem, i, en tercer lloc, desobedients, que seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’única decisió pendent: donar llum verda la setmana que ve a les proves sol·licitades per totes les parts i assenyalar la data. El dimarts 5 de febrer segueix sent el dia D i les 10 del matí l’hora H, però fonts del Suprem admeten que és un calendari molt ajustat.
Els escrits amb les proves sol·licitades superen els mil folis. I encara que el tribunal afirma que acollirà les propostes amb un criteri ampli, haurà de fer una selecció.
És l’única tasca pendent, però el tribunal no pot anunciar el començament del judici amb només un parell de dies d’anticipació. Com a mínim ho hauria de fer amb una setmana de termini, i fins i tot en aquest cas seria fer-ho a correcuita.
En la seva resposta al recurs de súplica de la defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, contra la competència del Suprem en el delicte de rebel·lió, el tribunal precisa alguns aspectes sobre el tipus delictiu. Segons la defensa, “[...] se suposa que el lloc de comissió [...] ha de radicar allà on els supòsits rebels o sediciosos s’hagin alçat violentament i públicament”. El tribunal assenyala que, d’acord amb la descripció legal del delicte de rebel·lió, “quan la finalitat perseguida sigui la de «declarar la independència d’una part del territori nacional», encara que aquesta lesió no s’esdevingui, el resultat al qual ha d’encaminar-se afecta les dues parts la unitat de la qual es pretén dissoldre, ja que l’una i l’altra serien, si s’aconseguís la lesió per efectivitat del resultat, diverses en la seva identitat”. “I tal dissolució -afegeix- no és un efecte diferenciable ex post del resultat que es procura. És el resultat mateix”.
El tribunal no dedica arguments a rebatre l’argumentació de Vox. En el seu escrit, Javier Ortega Smith, secretari general d’aquest partit, defensa el criteri de l’instructor Pablo Llarena i de la Fiscalia, segons el qual la causa és “inescindible”, i assenyala que al dividir la causa s’ha actuat “per un criteri de pura conveniència oblidant-ne d’altres més de fons”.
El tribunal es remet als arguments ja exposats en la resolució recorreguda per desestimar la súplica. Ahir la defensa de Sànchez va elevar un nou escrit, aquest cop dirigit al Tribunal Constitucional, en què insta a aplicar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 20 de novembre del 2018 sobre el diputat kurd Selahattin Demirtas. Aquesta sentència va ser objecte de debat al TC el dimecres 16 de gener pel recurs d’empara d’Oriol Junqueras. El recurs serà resolt, previsiblement, en el ple de dimarts que ve, dia 29. Després del recurs de Junqueras toca el torn dels de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
