Els trumfos que li falten a Junts a Madrid
BarcelonaSi Junts s'ha passat anys criticant alguna cosa han estat els pactes d'ERC a Madrid. I si alguna preocupava a la sala de màquines del partit de Carles Puigdemont quan ells també van fer president Pedro Sánchez era patir el mateix desgast electoral que Esquerra. Des de llavors que han intentat diferenciar-se'n estratègicament, i gairebé dotze mesos després de l'aliança Junts-PSOE per a la investidura es poden concloure, com a mínim, un parell de coses: que Junts, a diferència dels republicans, ha castigat els socialistes en diverses votacions, i que, en termes de compliment dels pactes, el PSOE continua driblant els seus socis, també els juntaires. D'aquí l'enuig dels de Carles Puigdemont.
Junts no se sent lligat ideològicament al bloc d'esquerres –ja s'ha alineat al Congrés amb el PP i Vox– i això li dona poder de negociar davant del govern espanyol. El fa patir gairebé en cada votació i aconsegueix que Pedro Sánchez aparegui, sobretot davant la premsa de dretes a Madrid, com un presoner de l'expresident Carles Puigdemont. Esquerra això no ho pot fer perquè sí que li pesa l'agenda progressista de Sumar i el PSOE. L'exemple clar és la votació dels lloguers de temporada i la del sostre de despesa, que ara la Moncloa s'obre a renegociar pel no de Junts. D'aquí la queixa de Gabriel Rufián.
Ara bé, més enllà de l'amnistia –que té encallada el poder judicial–, no hi ha trumfos tangibles que els juntaires puguin reivindicar. Segueixen pendents de l'oficialitat del català a totes les institucions de la Unió Europea, que Junts havia reclamat fins i tot com a condició sine qua non per a la investidura (van assolir juntament amb ERC el català al Congrés) i també el traspàs "integral" de les competències en immigració, que no s'ha definit en què consistirà. En aquest sentit, el PSOE utilitza la mateixa recepta per a Junts i Esquerra, que també espera concrecions sobre el finançament singular que ha pactat a canvi de fer president Salvador Illa.
El límit
Pedro Sánchez sap que, si bé fins ara ha sobreviscut comprometent-se a reformes a futur, això té un límit: tard o d'hora ho haurà de plasmar en alguna cosa, ja que se li acabarà la cartera de promeses per a la majoria plurinacional. L'exemple és la negociació dels pressupostos del 2025, en què el govern espanyol serà víctima de la competència entre republicans i juntaires. Què pot oferir als de Puigdemont després d'haver donat el finançament singular als republicans? És difícil de dir quin serà l'incentiu de Junts per donar-li el sí, sobretot després que Puigdemont s'hagi quedat fora de la governabilitat a Catalunya.