CAMÍ DEL 20-D
Política23/11/2015

Els trumfos de Podem per a les generals

Iglesias fitxa representants dels poders de l’Estat crítics amb l’herència de 35 anys de bipartidisme

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

MadridEl líder de Podem, Pablo Iglesias, presumeix de tenir un equip de “ciutadans normals” pel 20-D. Joves que van saltar a les places el 15-M i que ara volen canviar Espanya des del Congrés. Però per compensar la joventut o la inexperiència política de les seves llistes i remuntar unes enquestes que ja no són tan bones com les de fa un any, la formació morada ha tancat a contrarellotge desenes de fitxatges estrella de professionals reconeguts i amb més pes intel·lectual. Són els trumfos de Podem per a les generals, representants dels poders de l’Estat però crítics amb el bipartidisme.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’altra cara de l’exèrcit

Cargando
No hay anuncios

L’excap de la cúpula militar, el revulsiu que Iglesias buscava

El nom més sonat ha sigut el de Julio Rodríguez, l’excap de l’estat major amb Carme Chacón quan era ministra de Defensa. Iglesias s’ha aferrat a la campanya que fins i tot ha fet el PP contra Rodríguez, amb l’anunci del consell de ministres que el cessaven de les seves funcions com a general per fer declaracions polítiques tot i que ja havia demanat l’excedència. El líder de Podem va presumir de general dimecres en un esmorzar a l’Hotel Ritz amb l’establishment madrileny. “Hem aconseguit el que ningú ha fet en aquest país -va dir en referència a les llistes-: posar-hi els millors”. Podem ha comptat des del minut u amb les forces armades i en la necessitat d’integrar-les més entre els civils. De fet, just creat el partit, ja hi havia un cercle de militars en defensa de valors que van més enllà de la unitat d’Espanya.

Cargando
No hay anuncios

Revolució al poder judicial

Pòquer de jutges anticorrupció per a una altra Espanya possible

Cargando
No hay anuncios

Rodríguez ha acaparat titulars, però si per unes candidatures destaca Podem són les de jutges anticorrupció. La primera va ser Victoria Rosell, portaveu de Jutges per la Democràcia (associació fundada per Manuela Carmena) i que és la cap de llista per Las Palmas. I el gran trumfo ha sigut el jutge Pedro Yllanes, que havia de presidir el tribunal que jutjarà la infanta Cristina pel cas Nóos, com a cap de llista per les Balears. Ja va ser ponent en la primera sentència pel cas Andratx, que va acorralar Jaume Matas, i fa un pas endavant amb Podem després que el jutge Castro, també del cas Nóos, rebutgés l’oferiment.

Crítiques als fitxatges

Cargando
No hay anuncios

El nucli dur pren el control del 96% dels número u en les llistes

Si una cosa ha abanderat Podem des dels seus inicis és la transparència interna i la participació, dues normes que els corrents crítics asseguren que la direcció, a qui acusen de centralitzada i personalista, s’ha saltat amb les llistes. Primer, amb unes primàries anunciades a contrarellotge, i segon, amb Iglesias controlant el 96% dels número u de les candidatures. Només hi ha un cap de llista crític i és a Andalusia, on la líder del partit, Teresa Rodríguez, no té bona relació amb Iglesias. Al final, deu caps de llista escollits en primàries no seran els número u al Congrés, la majoria per cedir el lloc a fitxatges estrella. I els primers llocs per Madrid els copen membres de la direcció estatal. Com a sis, Tania Sánchez, excandidata d’IU i exparella d’Iglesias, que s’assegura un lloc de sortida.

Cargando
No hay anuncios

Opcions fallides

Els catedràtics Pérez Royo i Gómez Benítez acaben dient ‘no’

Cargando
No hay anuncios

Les pressions de la militància i també la ubicació en llocs que no eren de sortida després de formalitzar coalicions han portat a la renúncia tant del catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, que havia de ser número tres per Sevilla, com del catedràtic de dret penal i exvocal del Consell General del Poder Judicial i negociador de Zapatero amb ETA José Manuel Gómez Benítez per València, dos noms de prestigi a Andalusia i al País Valencià.

Al rescat del grup mixt

Cargando
No hay anuncios

Els pactes autonòmics auguren un Congrés amb multitud de grups

Però si hi ha un trumfo per a Iglesias és Ada Colau. A diferència del que va fer el 27-S, l’alcaldessa ha accedit a implicar-se en la campanya catalana i l’estatal i a tancar, a nivell simbòlic, per Barcelona. Per intentar sumar el màxim de vots, Podem es va llançar a buscar acords amb les forces d’esquerres autonòmiques. Barcelona en Comú, Compromís o les marees gallegues han guanyat la partida en la negociació, i han imposat les seves condicions i, fins i tot el nom, al Congrés. Les tres forces han pactat tenir grups propis al marge del de Podem. Compromís o el BNG fins ara formaven part del grup mixt i en la majoria de casos votaven com ERC i Amaiur. Ara valencians i gallecs faran costat a Iglesias però esperen que visualitzant la diversitat territorial amb més força. Podem tancarà campanya amb Compromís a València, on les enquestes els auguren dels millors resultats.

Cargando
No hay anuncios

Els ideòlegs del programa de C’s fugen de les llistes

Si Podem ha tancat fitxatges fins a l’últim moment, Ciutadans ha destacat pel contrari: zero sorpreses. Les primàries del juliol van marcar el camí per a les cinc primeres posicions a cada demarcació i només s’han trencat per conflictes interns i casos de corrupció en quatre províncies. Com a número dos per Madrid, després d’Albert Rivera, es presenta l’inspector d’Hisenda i responsable del programa fiscal de C’s, Francisco de la Torre. Però no l’apuntalen ni Luis Garicano, ni Francisco Sosa Wagner (ex d’UPyD), ni Francesc de Carreras, ideòlegs del programa i de la reforma de la Constitució. Per donar forma al projecte, Rivera tira del nucli dur del seu partit i suma personatges mediàtics com l’escriptora gallega Marta Rivera -molt crítica amb la normalització del gallec i amb vincles amb el PP-, número tres per Madrid. I els ex d’UPyD copen fins a cinc llistes, des de Toni Cantó fins a l’exeurodiputat Fernando Maura, incorporació d’última hora, sis per Madrid.