Triple amenaça de 'sorpasso' a CiU, PSC i PP

El mapa electoral català està patint en els últims anys -sobretot arran de la crisi i del procés sobiranista- un terratrèmol polític que està reconfigurant uns equilibris de forces que fins fa ben poc semblaven inamovibles. La famosa estabilitat política a Catalunya durant les dues primeres dècades d'ençà del restabliment de la democràcia -un període altrament conegut com el de l'oasi català - ja fa temps que ha entrat en decadència.

Enrere queden aquells anys en què les prediccions electorals eren relativament fàcils de fer: es podia predir -sense risc d'equivocar-se- que les eleccions al Parlament les guanyaria una Convergència i Unió liderada llavors per Jordi Pujol. L'únic dubte que potser planava fins al dia de la cita amb les urnes era si la coalició nacionalista obtindria o no la majoria absoluta i, en tot cas, quin seria el company de viatge que arribat el cas triaria Pujol.

Els pronòstics previs apuntaven -també sense gaires vacil·lacions- que el PSC quedaria en segona posició i que, a excepció d'una època molt concreta, amb Pasqual Maragall al capdavant, el partit no acabaria de superar CiU ni en vots ni en escons. Finalment, es donava per fet que l'arc parlamentari es completaria amb el resultat d'altres partits amb un suport més modest, que es repartien la resta d'escons de l'hemicicle, amb l'interrogant principal de qui destacaria entre els altres.

Tot ha canviat de sobte. Les eleccions del 2012 van confirmar un canvi en el patró de vot dels catalans i van inaugurar un escenari inusual, amb set forces representades al Parlament. Les enquestes indiquen que el mapa polític tradicional pot saltar pels aires, fins i tot amb la possibilitat que es doni un triple sorpasso : és a dir, que ERC superi CiU, que ICV sobrepassi el PSC i que Ciutadans -una força bastida el 2006- deixi enrere el PP. Si unes eleccions anticipades no fan variar el calendari, encara queden tres anys per als pròxims comicis. No obstant, ja es comencen a detectar certs indicis que fan pensar que la hipòtesi del triple sorpasso no és cap disbarat.

ERC mossega vots de CiU

Un 22% dels que van votar Mas ara ho farien per Junqueras

Tot i que els últims sondejos han tornat a posar CiU lleugerament per davant dels republicans, a les enquestes se segueix observant un doble fenomen que esquerda el suport a la federació que encapçala Artur Mas: un 22% dels seus votants el 2012 estarien disposats avui a votar el partit d'Oriol Junqueras, i gairebé el mateix percentatge dels electors de CiU fa un any ara no votarien, ho farien en blanc o nul, o encara no tenen decidit el seu vot.

L'electorat convergent de centreesquerra, els que tenen una identitat més exclusivament catalana i aquells que valoren més negativament la figura del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i la gestió de Mas són els que més probabilitat tenen d'anar a parar a altres partits. A CiU, però, confien que el recent acord sobre la data i la pregunta de la consulta signifiqui un punt d'inflexió per a una remuntada en els suports electorals a Mas.

ICV s'acosta al PSC

Els socialistes perden vots sobretot cap a ERC i Ciutadans

Alguns sondejos ja confirmen el sorpasso ecosocialista, tot i que aquesta possibilitat és fràgil i dependrà, en bona mesura, de si el PSC segueix caient com fins ara. Les perspectives electorals d'ICV-EUiA s'han estancat en les últimes setmanes i el debat nacional els pot arribar a tensar internament. Les dades mostren de fet que el transvasament de vots entre el PSC i ICV és més aviat baix, fins i tot menor que la fuga de vots que els socialistes pateixen cap a ERC i Ciutadans. El fet que hi hagi pocs exvotants socialistes que manifestin interès a votar un altre partit i en canvi n'hi hagi molts d'indecisos podria indicar que el PSC ha tocat fons i que en els pròxims sondejos difícilment recularà més.

El PP sent l'alè de C's

Els populars només fidelitzen un 33% dels que els van votar el 2012

La lluita per liderar l'espai espanyolista és cada cop més aferrissada. La fidelitat de vot al Partit Popular és de les més baixes: només un 33% dels seus antics votants el 2012 asseguren que el tornarien a votar. Un altre 33% manifesten que ara votarien en blanc o nul, no votarien o encara no ho saben. Finalment, tres de cada deu exvotants populars ara optarien per Ciutadans. El desgast del govern de Mariano Rajoy i la puixança de Rivera afecten les perspectives dels populars davant d'un electorat compartit que destaca tant pel seu espanyolisme com per ser més de dretes que la mitjana de la població. Tanmateix, i malgrat que algunes enquestes ja situen els de Rivera per davant del PP, l'elevat percentatge d'exelectors populars indecisos fa pensar que el sorpasso és a hores d'ara encara improbable.

Les eleccions del 2012 van configurar el Parlament més fragmentat de la història. L'estabilitat d'altres èpoques s'ha esfumat i s'imposa la volatilitat. L'hipotètic triple sorpasso és només una conjectura a mesos vista, però ajuda a entendre que els catalans ja no voten com ho feien fa uns anys. Els motius són múltiples, però sobretot es deu al moment polític i al fet que els comicis catalans ja no són menystinguts. Al contrari, es consideren els més importants. En definitiva, un profund canvi de mentalitat que ha generat un canvi electoral.

Els populars reclamen a Artur Mas que plegui

Segons el PP de Catalunya, el missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, en què demanava a l'Estat que deixi votar els catalans, va ser propi d'un "final d'etapa" d'algú que es veu "incapaç de liderar un projecte engrescador" per a Catalunya. També el PSC va carregar contra el "to obsessiu" de Mas amb la consulta i va advertir que el president, reclamant al govern espanyol que deixi votar els catalans, està admetent la màxima socialista: "La consulta ha de ser acordada i en el marc de la legalitat". ICV-EUiA, per la seva banda, va lamentar que el president deixés en un segon pla el discurs social. En la mateixa línia que els populars, Ciutadans va subratllar que Mas demana a Rajoy que no aixequi murs contra la consulta quan "el seu principal objectiu és canviar les fronteres d'Espanya". Així doncs, tan sols CiU i ERC van elogiar el discurs del president i van celebrar el seu "coratge" per impulsar el procés. Els presidents d'Andalusia, Extremadura, Madrid, Astúries i Galícia van posar Catalunya al centre dels seus discursos i van advertir que no permetran que ningú posi en dubte la sobirania espanyola.