La triple dreta es desfà per la crisi del coronavirus
Arrimadas canvia la imatge de Cs i s’acosta a Sánchez, mentre que PP i Vox lideren l’oposició més dura
Barcelona / MadridSemblava que l’epidèmia del coronavirus havia desarticulat la croada de la triple dreta contra la gestió del govern de Pedro Sánchez, però amb el pas dels dies el que s’ha acabat desfent és el mateix triangle: Ciutadans ha baixat del cavall des que Inés Arrimadas va ser escollida presidenta del partit i la ferotge oposició al govern de coalició l’encarnen ara Pablo Casado i Santiago Abascal, immersos en una escalada de retrets a l’executiu que ha augmentat al ritme que ho feia el nombre de morts.
El PP, Ciutadans i Vox van donar una petita treva a l’executiu el 18 de març, quan el president del govern espanyol va comparèixer al Congrés de Diputats per donar explicacions sobre l’aplicació de l’estat d’alarma arran de la pandèmia. Però per al PP i Vox aquest parèntesi va durar poc més d’una setmana. De manera gradual, les dues formacions han recuperat l’ofensiva contra el govern que dirigeix Pedro Sánchez i han continuat amb l’estratègia de desgast que havien liderat des de l’inici de la legislatura. Ara, aprofitant la crisi sanitària en què està immers tot l’Estat, Casado i Abascal malden per presentar-se com una alternativa a la gestió del govern de coalició.
Tant és així que la setmana passada, per exemple, el partit d’extrema dreta va decidir fins i tot desafiar les mesures de distanciament social decretades pel govern espanyol i fer-se visibles als despatxos de la cambra baixa, on dilluns es van presentar per treballar. En total hi van anar 16 diputats, entre els quals el líder del partit, Santiago Abascal, i ho van fer equipats amb mascaretes, guants i gel desinfectant, tal com van plasmar a través de les xarxes socials. Van abandonar, d’aquesta manera, el teletreball que havien posat en pràctica durant les primeres setmanes de pandèmia, quan alguns membres de les seves files van resultar ser els primers positius de la malaltia. Tot plegat per intentar visibilitzar que discrepen absolutament de la gestió de l’executiu espanyol. De fet, el partit d’extrema dreta ja exigia la dimissió en bloc de l’executiu de coalició per posar en el seu lloc el que van anomenar un “govern d’emergència nacional”, que havia d’estar integrat únicament pel PSOE, el PP i Vox, excloent-ne, d’aquesta manera, Unides Podem.
Però la prova definitiva de l’enrocament absolut va tenir com a colofó fa una setmana la plantada d’Abascal a Sánchez: en el marc de la ronda de contactes que va fer amb tots els líders polítics per comunicar-los la seva voluntat de tornar a prorrogar l’estat d’alarma, no li va agafar el telèfon. Precisament en el ple de la setmana passada, els 52 diputats de Vox van votar en contra d’aquesta pròrroga, malgrat defensar el confinament.
Un gran acord d’estat?
La reprovació d’Abascal al govern de coalició també es podria traduir en el rebuig als nous Pactes de la Moncloa que voldria reeditar Sánchez. “Si demanem la seva dimissió [de Pedro Sánchez], és realment difícil que puguem estar en uns Pactes de la Moncloa”, deia dijous el portaveu del partit d’extrema dreta, Iván Espinosa de los Monteros. De fet, a hores d’ara Sánchez no té garantit tampoc el suport del PP a aquest “acord de país”, en paraules de la portaveu de l’executiu espanyol, María Jesús Montero, per sortir de la crisi econòmica que s’augura arran del coronavirus.
El PP no ha aclarit si participarà en la trobada que Sánchez va anunciar la setmana passada, tot i que dies més tard Montero va concretar que es començaria amb reunions individuals. El líder dels populars va arribar a qualificar la proposta de Sánchez de “propaganda” durant el ple per avalar la pròrroga de l’estat d’alarma, en què va retreure un cop més a l’executiu la falta d’autocrítica.
Els conservadors han avalat totes les pròrrogues de l’estat d’alarma que ha proposat Sánchez en un intent de mostrar-se com una oposició amb sentit d’estat, malgrat no compartir la gestió de la crisi sanitària ni tampoc algunes de les mesures econòmiques decretades. No només ha sigut Casado el que ha redoblat les crítiques contra el govern espanyol, sinó que comunitats liderades per barons populars, com Madrid o Múrcia, també han aixecat la veu contra la Moncloa.
Ciutadans s’allunya del PP i Vox
Si bé el PP i Vox han mantingut la línia dura pensant en una sortida de la crisi sanitària incòmoda per a Sánchez, Cs ha pres una dosi de realisme i, conscient que compta amb 10 diputats al Congrés, ha virat el rumb. Arrimadas ja no busca ficar-se en la lluita aferrissada de la dreta, sinó mirar de trobar una escletxa en les discrepàncies del govern espanyol, aprofitant que l’ortodòxia econòmica europea pot guanyar pes per sobre del “socialcomunisme” que denuncia Vox. “Cal aïllar les propostes sectàries i populistes”, apuntava en una roda de premsa recent. La líder de Cs nega haver canviat d’estratègia, sinó que considera que per “sentit d’estat” ha d’intentar que Sánchez no només “negociï amb Iglesias”. La triple dreta es remou per buscar forat després del coronavirus.
