Pere Aragonès: "La perspectiva d'una legislatura completa també ajuda el país a avançar"

BarcelonaEl president de la Generalitat cita l'ARA al mirador de la torre de Collserola, des d'on hi ha una vista impressionant de Barcelona. Han sigut setmanes de molta tensió, però finalment s'ha tancat l'acord de pressupostos amb el PSC.

President, per què ens ha citat aquí?

— Per agafar perspectiva de futur perquè tenim moltes oportunitats per davant.

Ara parlarem de pressupostos, però comencem amb una dada econòmica: hem sabut que l’any 2022 l’economia catalana va créixer el 5,5%. ¿però es pot dir que s'ha recuperat l’economia catalana?

— El creixement que teníem estimat era del 4,4%; per tant, que hagi estat del 5,5% demostra la gran resiliència de l’economia catalana. Que una economia creixi en si mateix és positiu però no és suficient, l’important és com distribuïm aquest creixement, aquesta prosperitat, i aquesta és una de les funcions dels pressupostos.

Durant la negociació de les últimes setmanes, ¿va pensar en algun moment que trontollava la seva aprovació?

— En tota negociació hi ha moments en què penses que serà difícil que pugui culminar amb èxit, però finalment crec que tothom ha posat la responsabilitat de país per davant i això és molt positiu. És un pressupost que permet incrementar la despesa un 10,7%, és l’increment més gran en els últims 17 anys.

Què ha canviat en els últims quatre mesos per passar de no comptar el PSC a pactar-hi els comptes?

— El govern és més sòlid que mai i en aquests quatre mesos han passat moltes coses, tant a Catalunya com en la resolució del conflicte polític, on hi ha hagut avenços. Per tant, això també permet que altres acords siguin més fàcils de fer.

Però no fa tant Oriol Junqueras, el president del seu partit, va vetar el PSC com a soci quan es va trencar el Govern.

— Des d’aleshores hi ha hagut moltes declaracions, però també decisions. I el cert és que s’ha arribat a un acord important en la reforma del Codi Penal i no reconèixer-ho seria injust.

¿Amb aquests pressupostos es veu acabant la legislatura?

— Dic el mateix que deia abans d’aquest acord: l'objectiu és una legislatura completa per poder passar comptes després amb la ciutadania havent tingut tot el temps per complir amb l’encàrrec que vaig assumir. La perspectiva d'una legislatura completa també ajuda el país a avançar.

¿Es va equivocar explicitant-li a Sánchez la necessitat de suport als pressupostos a Catalunya? Devia molestar al PSC

— S’ha escrit molt sobre una conversa que va ser de pocs minuts i que realment no va ser tan concreta sinó que era una reflexió més de caràcter general sobre com és de positiu tenir pressupostos. Però el que és important és que hi ha un acord, i això vol dir que hi haurà més sanitaris, més mestres, més ajudes a les empreses per afrontar la descarbonització de l’economia.

Ni la CUP ni Junts sembla que puguin donar suport als pressupostos.

— La CUP des del primer moment va dir que no hi estava interessada i en tot cas Junts pot donar suport a aquests pressupostos, l’altra qüestió és que vulguin. Són uns pressupostos que en la seva base van ser treballats i dissenyats per l’anterior conseller d’Economia, Jaume Giró. Hem incorporat moltes demandes de Junts a la negociació, i en la qüestió de les infraestructures demanava el mateix que el PSC.

Giró ha dit que vostè té una elasticitat ideològica sorprenent pactant amb el PSC.

— El conseller Giró volia acordar aquests pressupostos amb el PSC perquè va iniciar converses amb ells. En tot cas el contrari de l’elasticitat és la rigidesa, i la rigidesa en una societat complexa on ens hem de posar d’acord persones que pensem diferent no ajuda a fer avançar el país, i jo vull fer avançar el país.

¿La majoria del 52% avui és impracticable?

— Serà practicable quan siguem capaços de compartir un full de ruta. Per fer això jo tinc una proposta que és tornar a situar la democràcia al centre, un referèndum del qual aquesta vegada es pugui aplicar el resultat i, per tant, tingui l’acompanyament internacional. Per això faig la proposta de l’acord de claredat perquè entre tots, independentistes i no independentistes, arribem a un acord sobre en quines condicions un referèndum seria vàlid i acceptat per tothom. I a qui no li agradi que digui quina és la seva alternativa.

La seva idea és portar el referèndum a la taula de negociació, però ¿n’hi haurà de taula aquest 2023 purament electoral?

— Això depèn de la nostra força. El govern espanyol no s’ha posat a negociar perquè vol, s’ha posat a negociar perquè es va fer inevitable. Es va fer inevitable gràcies a la mobilització i es va fer inevitable gràcies a la força del vot a Catalunya. I, per tant, hem de no només conservar sinó incrementar aquesta força en tot el cicle electoral que ve ara de les municipals a les eleccions generals.

¿L’acord de pressupostos a Catalunya facilita els acords amb el govern espanyol?

— No té res a veure una cosa amb l’altra. De fet, hem estat tots molt curosos, les diferents parts de l’acord, en subratllar aquests dies que són dues carpetes diferenciades.

Hi ha observadors que parlen d’un futur tripartit. Això és així?

— Crec que és molt evident que el PSC i el meu govern defensem projectes diferenciats i que això no té cap mena de viabilitat. Pensar que pot haver-hi un govern conjunt mentre el PSC segueixi negant el dret a decidir no té cap mena de base.

¿En quin moment va decidir que cediria amb la B-40?

— Quan una negociació queda estancada, has de moure peça per arribar a un acord. I no podíem allargar-ho més, calia saber si era caixa o faixa, si anàvem amb una pròrroga de tot l’any o hi havia possibilitats. Acceptar el tram de la B-40 entre Sabadell i Terrassa no ha estat una decisió fàcil, és una cessió important, però això no podia bloquejar uns pressupostos en un moment en què el país els necessita.

¿Hi ha risc que el projecte s’hagi d’aturar per qüestions mediambientals?

— Com tots els projectes ha de seguir uns tràmits que estan previstos per la legislació, entre els quals hi ha l’avaluació d’impacte ambiental. No serà diferent d’altres.

L’acord també parla de l’aeroport i diu que cal guanyar capacitat. ¿Això significa ampliar-lo?

— No, això el que vol dir és que posem al davant l’objectiu que compartim. ¿Compartim l’objectiu que Barcelona, i, per tant, Catalunya, tingui moltes més connexions intercontinentals? Sí. ¿Com s’ha de fer això tenint en compte les restriccions ambientals que hi ha per zones que estan protegides a nivell comunitari i els nuclis de població que tenim? Doncs això és una part del debat tècnic que fins ara no s’ha pogut fer bé; no hi ha hagut l’oportunitat d’estudiar totes les opcions, com diu l’acord, sense apriorismes i, per tant, ara és el que farem. I a més, espero, amb un gran consens.

Per tant, ¿no descarta ni l’ampliació d’una pista ni la construcció d’una tercera pista?

— L’ampliació de la pista no ha estat el model que jo he defensat perquè implica uns efectes sobre espais protegits. Evidentment, jo tinc el meu plantejament i això no ho canviarem, però estudiem totes les opcions. No acceptarem imposicions i per això ho derivem a un grup de treball.

El president del govern espanyol diu a tothom que el vol escoltar que el Procés ha mort. ¿El Procés ha mort?

— Podríem discutir exactament què entén tothom per Procés, però el que està clar és que la lluita per la independència no ha mort. I jo crec que la millor mostra és que tots en parlen, de Sánchez a Feijóo, senyal que està molt més viu del que volen.

¿La interpretació dels tribunals a Espanya està devaluant la reforma del Codi Penal que van pactar vostès?

— Sabem que una determinada part de la cúpula judicial de l’estat espanyol, molt ancorada cap a la dreta, i que ha tingut una actitud venjativa, utilitzarà totes les eines que tingui al seu abast per aplicar la repressió. El que hem fet amb la reforma del Codi Penal és limitar sensiblement les eines que tenen al seu abast.

Aquesta setmana hi ha hagut una decisió del TJUE sobre les euroordres. Com interpreta la sentència?

— Em quedo amb la interpretació que n’ha fet el mateix president Puigdemont, que creu que li dona moltes més eines per defensar la seva situació processal.

Què faria el seu govern si el president Puigdemont fos extradit?

— Donarem suport a tots els que han lluitat perquè Catalunya pugui decidir el seu futur, també el president Puigdemont, amb totes les eines que tenim a l'abast.

Quin és l’últim cop que han parlat?

— Vam parlar just abans del trencament del Govern. Tot i això, el contacte entre els equips és habitual i quan és necessari parlem.

¿La polarització a Barcelona entre Trias i Colau està perjudicant el seu candidat, Ernest Maragall?

— Ernest Maragall no es presenta contra Colau, ni contra Trias ni Collboni, es presenta a favor de Barcelona. Amb la polarització les ciutats queden paralitzades, i el millor exemple el tenim aquesta setmana amb el pla d’usos de l’Eixample. I ha estat la bona feina d’ERC la que ha facilitat d’acord. Aquest és el nostre model, la Barcelona dels grans consensos i no la Barcelona divisiva.

¿Algun veto a Junts, comuns o PSC a Barcelona?

— Nosaltres no estem aquí per vetar, estem aquí per construir futur. Evidentment, això no treu que els models de ciutats siguin molt llunyans. El model de Collboni, de creixement pel creixement, està lluny de nosaltres, i altres models que encara hem de saber. De Trias sabem que està en contra de Colau, però ara hem de conèixer quin és el seu model. I és evident que el model que ha defensat l’actual alcaldessa té deficiències importants.

M’agradaria acabar parlant d’energia. ERC ha canviat la posició en el tema de les renovables i en aquest moment les està impulsant, però estem a la cua...

— ERC és responsable de les polítiques d’energia des del maig del 21; en aquells moments el que estava a informació pública eren projectes que sumaven 30 megawatts i ara hem arribat fins a 1.800. La ponència de renovables de fa 15 dies va autoritzar nous parcs eòlics, però sobretot fotovoltaics. Les properes setmanes es posaran en marxa els primers nous molins de vent que hi ha hagut a Catalunya en la darrera dècada. Ara, els canvis necessiten temps, no es fa d’un dia per l’altre.

¿S’està donant massa protagonisme a l’hidrogen verd? És a dir, ¿és una tecnologia que serà una bona tecnologia de futur però no es pot implementar de manera ràpida?

— L'hidrogen no ho solucionarà tot, però ha de contribuir a cobrir una part en la indústria i el transport pesant. Que Catalunya sigui un hub de distribució d’hidrogen verd farà sorgir projectes relacionats amb aquesta font d’energia que la Comissió Europea ha marcat com a estratègica i que nosaltres compartim.

¿Està satisfet de com s’han distribuït i com s’han hagut de pactar els fons del Next Generation?

— No, i crec que aquí hi ha hagut un error important per part del govern espanyol. No hi ha hagut una cogovernança real. S’ha sigut molt rígid i s’ha anat molt tard, i això ha posat en risc alguns àmbits. El PERTE de l’automoció em va fer patir molt i, de fet, la Generalitat ha hagut d’assumir una part del suport públic per aconseguir no perdre la fabricació de cotxes elèctrics a Catalunya. Finalment, tot ha tirat endavant.