El triomf no garanteix el lideratge a Castro

Barcelona“Hem d’assumir la complexitat i construir un nou secretariat sense una dinàmica de blocs”, reflexionava ahir un dirigent crític de l’ANC. I és que aquest sector, tot i aconseguir copar les primeres posicions del secretariat nacional en les eleccions internes de dissabte, constata que, un cop analitzats els resultats, la correlació de forces dins la direcció serà difícil de gestionar si no es deixen les diferències enrere.

“El resultat és diabòlic”, resumien també des de l’altre sector, en què subratllaven que, per elegir la presidència (està previst que es triï dissabte), cal aglutinar els suport de dos terços del secretariat. Així, doncs, el fet que Liz Castro fos la candidata més votada pels socis de l’ANC (es va imposar per 66 vots a l’actual president, Jordi Sànchez) no vol dir que sigui ella qui ocupi la presidència de l’entitat. I és que, malgrat que els crítics van imposar-se entre els representants nacionals, a nivell territorial no van tenir tant suport i, en total, van aconseguir fer entrar a la direcció 35 dels 55 noms que recomanaven, que coparan un 45,5% dels llocs del secretariat. Una majoria insuficient per garantir l’elecció de Castro, que s’ha enfrontat obertament a l’actual president en l’últim mandat. De fet, la responsable d’internacional de l’ANC ja va ser la més votada l’any passat, però la direcció finalment va decidir donar suport a Sànchez.

Sànchez, a l’expectativa

Ahir regnava la “prudència” a l’entorn de Castro, que insistia que ara cal encetar contactes entre els 77 membres de la nova cúpula per trobar un lideratge de “consens”. ¿Això significa que ella no farà un pas endavant? “No es pot descartar res”. Les fonts consultades asseveren que “encara no hi ha un candidat” a la presidència, però remarquen que Castro té la legitimitat d’haver sigut per segon any consecutiu la més votada. Per on passa l’acord? ¿Pactar una vicepresidència per als afins a Sànchez? ¿Trobar un nou candidat de consens no alineat amb cap sector? Ahir aquestes preguntes encara estaven en l’aire mentre es començaven a concretar trobades per encetar negociacions al llarg de la setmana, que són encara més complexes pel fet que Castro tampoc no té el suport unànime dels crítics per liderar l’ANC.

Mentrestant, l’entorn de Sànchez manté que l’actual president cedirà la iniciativa a Castro. Ara bé, en el cas que els crítics presentessin un altre candidat, les mateixes fonts no descarten que l’actual president també faci un pas endavant. “Ell ha sigut el segon més votat”, constata un dels consultats, mentre que un altre fins i tot titlla el resultat d’“empat tècnic”. I és que els afins a l’actual direcció també apunten la possibilitat que facin un pas endavant l’ex cap de files de la CUP Antonio Baños o Quim Torra, que va pilotar Òmnium quan Muriel Casals va dimitir com a presidenta de l’entitat per entrar a Junts pel Sí. De fet, van ser el tercer i quart més votats dissabte, però des del sector crític asseguren que no han entrat a valorar aquesta hipòtesi. D’acord amb les resolucions de la junta electoral de l’ANC, Torra haurà de dimitir com a director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat per ser membre de la direcció de l’entitat (la candidatura va ser readmesa durant la campanya amb la condició que renunciés al càrrec públic en cas d’entrar al secretariat).

Una de les sorpreses també va ser el suport que va rebre l’economista Clara Ponsatí, que, tot i estrenar-se en unes eleccions a l’ANC, va col·locar-se en cinquena posició, per davant de l’historiador Agustí Alcoberro (que l’any passat havia quedat tercer) o altres destacades figures del sector crític com Josep Sabaté i Pere Grau. Altres cares conegudes en el si de l’independentisme que han fet forat en aquest nou secretariat han sigut el cofundador del Cercle Català de Negocis Joan Canadell i Francesc Abad, que va deixar clar en un article al digital El Nacional que en aquestes eleccions no s’escollia el president de l’ANC.

Una crida a la unitat

Fonts consultades dels dos sectors manifestaven ahir la seva voluntat d’entesa, conscients que el resultat de les votacions dels socis els obliguen a posar-se d’acord. De fet, Castro i Torra -els únics que van fer declaracions públiques- fins i tot van rebutjar des d’Àger (Noguera) que hi hagi “disputes internes” a l’Assemblea, malgrat els retrets que s’han fet públicament les diferents faccions al llarg de la campanya electoral. Més enllà d’això, els membres del secretariat van fer una crida a “mirar endavant i cap al futur” per aconseguir la independència.