¿Està trigant molt la resolució de l'indult als presos polítics?

MadridJa fa un any que es va presentar la primera petició d’indult als líders independentistes i el tràmit està encallat en la sol·licitud de l’informe a l’Advocacia de l’Estat. El Tribunal Suprem encara no l’ha demanat, tot i que la Fiscalia ja va enviar el seu el 22 de desembre. Alguns indults del passat a polítics o jutges van trigar força menys a ser resolts. Aquests són alguns dels més destacats, amb el temps que va passar entre la sol·licitud i la resolució.

Alfonso Armada - 4 mesos

Subcap de l’estat major de l’exèrcit el 23-F. Indult concedit el 23 de desembre del 1988 (PSOE)

El subcap de l’estat major de l’exèrcit Alfonso Armada, un dels principals promotors de l’intent de cop d’estat del 23-F, va ser indultat quatre mesos després que el seu advocat ho demanés per cinquena vegada el 8 de setembre del 1988. En les quatre anteriors s’havia rebutjat. El Consell Superior de Justícia Militar –convertit després en la sala militar del Suprem– havia reduït la pena de 30 a 26 anys de presó. 

Antonio Tejero - 1 mes

Tinent coronel de la Guàrdia Civil. Indult denegat el 17 de setembre del 1993 (PSOE)

El govern de Felipe González va denegar l’indult sol·licitat l’agost del 1993 per una associació de dones de militars quan Tejero portava 12 anys i mig a la presó. La decisió va coincidir, però, amb el fet que el Tribunal Suprem li havia concedit el tercer grau uns dies abans. El llavors ministre de Presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, va argumentar que Tejero no havia mostrat voluntat explícita d’acatar l’ordre constitucional.

José Barrionuevo i Rafael Vera - 5 mesos

Exministre de l'Interior i exsecretari d'estat de Seguretat (Cas Segundo Marey). Indult concedit el 23 de desembre del 1998 (PP)

En la llarga llista d’indults concedits a Espanya destaquen els deu que el govern de José María Aznar va concedir el 23 de desembre del 1998 als condemnats pel segrest de Segundo Marey per part dels GAL el 1983. A Marey el van confondre amb un suposat dirigent d’ETA. L’exministre de l’Interior José Barrionuevo i l’ex secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera van obtenir l’indult 147 dies després de ser condemnats. El mes de juliol d’aquell any va sol·licitar la mesura de gràcia l’advocat Rafael Cid, entre altres peticions. El Suprem havia confirmat la condemna a 10 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta contra els promotors de l’operació per malversació de fons públics i segrest. L’indult, firmat per la llavors ministra de Justícia, Margarita Mariscal de Gante, va reduir a Barrionuevo i Vera la pena de presó a un terç. Només van passar tres mesos i mig a la presó. La inhabilitació va passar a ser només per a càrrecs en cossos policials. Anys més tard, Zapatero va rebutjar l’indult a Vera per l’enriquiment personal amb fons reservats (2005).

Juan Hormaechea - 3 mesos

Expresident de Cantàbria. Indult concedit el 13 d’octubre del 1995 (PSOE) 

El primer president inhabilitat a Espanya va ser Juan Hormaechea, cap de l’executiu càntabre per Aliança Popular entre el 1987 i el 1990, que va ser condemnat a sis anys de presó per malversació. Va costejar amb fons públics una campanya contra els seus adversaris polítics. Anys després el judici es va repetir i el govern de José Luis Rodríguez Zapatero el va tornar a indultar el 2011. 

Javier Gómez de Liaño - 1 mes i mig

Exjutge de l’audiència nacional. Indult concedit l’1 de desembre del 2000 (PP)

L’exjutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez de Liaño va ser un dels beneficiats de l’indultazo del milenio, més de 1.400 indults que va firmar el llavors ministre de Justícia, Ángel Acebes. Havia estat apartat de la carrera judicial l’octubre del 1999 per la condemna a 15 anys d’inhabilitació per prevaricació continuada durant la instrucció de cas Sogecable contra Jesús de Polanco i Juan Luis Cebrián. El jutge va poder tornar a la carrera judicial amb la condició que no fos a l’Audiència Nacional. Anys després, el 2008, el Tribunal d’Estrasburg va dictaminar que no havia tingut un judici just.

Carlos Navarro - 3 anys

Exdiputat del PSOE al Congrés (cas Filesa). Indult concedit l’1 de desembre del 2000 (PP) 

L’exdiputat del PSOE al Congrés Carlos Navarro també es va beneficiar dels indults generalitzats d’Acebes. El Tribunal Suprem va condemnar el 28 d’octubre del 1997 l’expolític català a 11 anys de presó pel cas Filesa, l’entramat corrupte de finançament irregular del PSOE a través d’empreses afins. Navarro va entrar a la presó un mes més tard de la condemna i va sol·licitar l’indult el 17 de novembre del 1997. Va haver d’esperar tres anys per obtenir l’indult –concedit també als exresponsables de Filesa Luis Oliveró i Alberto Flores–, però els últims mesos estava en tercer grau.

José Ramón Manzanares - 1 any*

Jutge. Indult concedit l’1 d’abril del 2004 (PP)

José Ramón Manzanares, titular del jutjat d’instrucció 89 de Madrid, va ser condemnat en ferm el gener del 2003 per prevaricació. Durant el 1998 havia retardat de manera injustificada permisos a presos de Quatre Camins. El Suprem el va expulsar de la carrera judicial, però va tornar a exercir a Sabadell gràcies a l’indult. És fill de l’exmagistrat del Suprem i exvicepresident del CGPJ José Luis Manzanares.

Alfredo Sáenz - 8 mesos

Ex conseller delegat del Banco Santander. Indult concedit el 25 de novembre del 2011 (PSOE)

Alfredo Sáenz, en aquell moment conseller delegat del Banco Santander, va aconseguir l’indult que va sol·licitar el març del 2011. Havia estat condemnat a tres mesos d’arrest i d’inhabilitació per denúncia falsa. El 1994 havia manipulat documents i fet xantatge a empresaris que tenien deutes amb Banesto, el banc que llavors presidia. El Suprem va reduir la condemna inicial de sis mesos d’inhabilitació i amb l’indult va aconseguir no ser expulsat del món bancari. Zapatero li va concedir la mesura de gràcia en l’últim consell de ministres, després de perdre les eleccions.

Manuel Farré, Jordi Perisse, Joan Salva, Fernando Cea - 5 mesos

Quatre mossos d’esquadra condemnats per tortures i detenció il·legal. Indult concedit el 23 de novembre del 2012 (PP)

Un dels casos més polèmics és el de quatre mossos d’esquadra que van torturar i detenir il·legalment el 2006 un home romanès que van confondre amb un assaltant de pisos. El Suprem va rebaixar la condemna de sis a poc més de quatre anys de presó i el govern de Rajoy va commutar-la a dos anys en un primer indult el febrer del 2012. Com que l’Audiència de Barcelona no els va perdonar l’ingrés, els agents, amb el suport del llavors conseller d’Interior, Felip Puig, van demanar un segon indult entre el juny i el juliol. L’executiu va deixar la pena en una multa de 7.300 euros.

Josep Maria Servitje - 1 any i 10 mesos*

Ex secretari general de Treball (cas Treball). Indult concedit el 17 de febrer del 2012 (PP)

Josep Maria Servitje, ex secretari general de Treball i exmembre d’Unió Democràtica de Catalunya, va veure com els quatre anys i mig de presó que li va imposar el Tribunal Suprem l’abril de 2010 pel cas Treball van passar a una multa de 3.600 euros.

Jaume Matas - 7 mesos

Expresident del Govern Balear. Indult denegat l’11 de juliol del 2014 (PP)

El 23 de juliol del 2013 el Tribunal Suprem va rebaixar substancialment la condemna a l’expresident balear Jaume Matas pel cas Palma Arena. De sis anys de presó a nou mesos per tràfic d’influències. El 10 de desembre del 2013 l’exministre del PP va anunciar la petició de l’indult al govern de Mariano Rajoy, amb qui havia mantingut una bona relació en el passat. L’11 de juliol del 2014, però, el consell de ministres l’hi va denegar i uns dies més tard Matas entrava a la presó de Segòvia, després que l’Audiència de Palma es negués a perdonar-li l’ingrés tot i que la pena fos inferior a dos anys. Aquell mateix dia Rajoy també va rebutjar l’indult al jutge Baltasar Garzón per escoltes il·legals en la instrucció de la Gürtel i a l’ex director general de Treball Lluís Gavaldà pel cas Pallerols.

Carlos Fabra - 3 mesos

Expresident de la diputació de castelló. Indult denegat el 21 de novembre del 2014 (PP)

Rajoy també va rebutjar l’indult a l’expresident de la Diputació de Castelló i del PP a la província pel cas Naranjax, sol·licitat el 29 d’agost del 2014. Carlos Fabra va ser condemnat a quatre anys de presó per quatre delictes contra la hisenda pública.  

*Als casos on hi ha l'asterisc, el període respon al temps transcorregut entre la condemna ferma i la concessió o denegació de l’indult, ja que no es pot trobar el moment concret de la petició de la mesura de gràcia.