El trident que vol reformar la Constitució
Per federalitzar Espanya, blindar drets socials o recentralitzar, PSOE, Podem i C's han posat sobre la taula models per canviar la carta magna i revertir el procés sobiranista
BarcelonaPSOE: Un salpebrat federal que permeti encabir una “singularitat”
Reforma federal de la Constitució. Aquesta és la fórmula que els socialistes fa dos anys que prediquen per acabar d’una vegada amb el conflicte amb Catalunya i serà la proposta estrella de Pedro Sánchez en l’intent per accedir a la Moncloa. Amb tot, el PSOE va ser el primer a experimentar en la pròpia pell les dificultats per fer determinades concessions a un territori sense trepitjar ulls de poll en altres autonomies. Ja d’entrada no es va ni posar sobre la taula la possibilitat de donar cobertura al dret a decidir que en el seu moment també va defensar el PSC. Reconèixer Catalunya com a nació o permetre-li tenir un model de finançament propi, tal com han reivindicat els socis catalans, tampoc ha passat el filtre de Ferraz. El PSOE ha acabat presentant una proposta de reforma salpebrada de conceptes federalistes evitant la asimetria per no obrir polèmiques entre els seus barons i sense fer trontollar en excés les actuals bases constitucionals.
El PSOE confia que la defensa del que anomenen “la singularitat catalana” pot ser suficient per rebre un sí majoritari a la seva proposta. Es tracta d’una protecció constitucional de la llengua i la cultura pròpies, així com dels anomenats drets històrics. A més, també planteja una reforma del Senat perquè es converteixi en una “autèntica cambra” territorial, unida al reconeixement del principi d’ordinalitat en el finançament, és a dir, que cap territori perdi posicions en el rànquing de riquesa després de fer la seva aportació a les arques comunes. Un cop votada la reforma per tots els espanyols, el PSOE defensa la “renovació” de l’Estatut.
Podem: Impulsar un procés constituent amb Catalunya o sense
Impulsar un procés constituent. A Catalunya, però també a Espanya. Sobre aquest eix pivotarà la campanya electoral de Pablo Iglesias, motiu pel qual el líder de Podem és el que proposa una reforma més profunda de la Constitució. D’entrada -com IU- durant la cursa electoral defensarà que a Catalunya es faci una consulta -no vinculant jurídicament però sí política- sobre la independència amb resposta binària, durant el 2016. Amb els resultats sobre la taula i ja sabent què volen els catalans, el partit morat planteja una reforma de la Constitució, amb Catalunya dins o sense. A hores d’ara la direcció estatal del partit treballa en el disseny de l’estratègia perquè el missatge no acabi passant factura en regions de l’Estat on la defensa del referèndum català tingui menys partidaris.
El projecte d’Iglesias, tant durant la campanya com després, pivotarà en la defensa del blindatge constitucional de cinc grans àmbits. Un d’ells serà el dret a decidir, dins del qual Podem es decanta per la unitat dins d’un estat plurinacional. La seva proposta, però, també advoca per introduir en la carta magna la reforma del sistema electoral per posar fi a les circumscripcions provincials i l’efecte majoritari que denuncien que es produeix, ja que acaba contradient el principi de proporcionalitat. Garantir la independència del poder judicial per evitar que hi hagi “jutges al servei de partits” i el blindatge constitucional dels drets socials com l’habitatge, l’educació i la sanitat seran també pedres angulars d’un projecte que pretén recollir vots dels que en el seu dia van aplaudir el moviment del 15-M.
C's: Enfortir el poder central i arraconar l’independentisme
Ciutadans també s’ha apuntat al carro de proposar una reforma de la Constitució. Això sí, no perquè els territoris guanyin en reconeixement i autonomia, sinó per impulsar una recentralització competencial i avançar cap a la fusió de municipis. Amb aquesta proposta, el partit que lidera Albert Rivera pretén marcar la diferència respecte del PP, intentant deixar-lo sol en el terreny de l’immobilisme, i erigir-se també en la línia dura contra les aspiracions sobiranistes. De fet, el seu èxit a les eleccions catalanes es basa, en bona part, en el fet d’haver sigut capaç d’aglutinar el vot en contra de la independència.
La reforma de la carta magna que posa sobre la taula té propostes estrella com ara la supressió del Senat i la creació d’un consell de presidents autonòmics, i l’eliminació del Consell General del Poder Judicial, les competències del qual serien assumides pel Tribunal Suprem. Però l’esperit central de la seva aposta és enfortir el centralisme blindant el màxim de competències exclusives de l’Estat. Segons la seva proposta, no es podrien cedir competències a les autonomies i des de Madrid es tindria tota la capacitat per legislar en qualsevol comunitat encara que tinguin poders transferits. Sota l’argument d’estalviar duplicitats administratives i disminuir la despesa, Ciutadans també advoca per la supressió de les diputacions provincials i la fusió d’ajuntaments “per imposició” si no es compleixen unes ràtios d’eficiència. La supressió del decret llei i prohibir que els magistrats del TC hagin tingut càrrecs en partits són altres propostes del partit.