Les tribunes de la presidenta del Parlament

BarcelonaAsseguda al costat de Jordi Turull a la tribuna de convidats del Parlament, Laura Borràs es mostrava expressiva el 27 de setembre en la jornada inicial del debat de política general. Feia que no amb el cap quan Pere Aragonès plantejava l’acord de claredat i també deixava anar algun somriure irònic mentre el president de la Generalitat assegurava estar complint l’acord d’investidura amb Junts.

Com a presidenta del Parlament –encara que estigui suspesa– podrà continuar fent servir aquesta finestra mediàtica per expressar-se. La tribuna física i també la simbòlica que va associada al càrrec. A curt termini ni ella ni Junts tindran cap problema: el trencament amb ERC és encara candent i les expectatives són altes per veure les primeres votacions en què xoquin, les primeres lleis presentades en solitari per marcar perfil i també per escoltar el que han de dir de la tasca dels nous consellers que han substituït els seus. El problema podria començar a arribar després.

Aquesta setmana ha quedat clar que el PSC no desaprofitarà el rol de primer partit de l’oposició d’un govern en clara minoria. I ERC té ganes de reconèixer-li aquesta posició, ja sigui per negar davant l’opinió pública el rol de soci potencial dels socialistes o per minimitzar el soroll que pugui arribar des de Junts. Ja fa dies, de fet, que des de les esferes republicanes s’incideix amb especial èmfasi en el fet que Junts és el tercer partit de la cambra i només el segon de l’oposició. ¿Seran capaços els juntaires de mantenir els mateixos altaveus que tenien fins ara al Govern? És el principal repte que té al davant la direcció del partit, que només pot mirar de confrontar en tot i sempre el projecte d’ERC, perquè si no ho fa, ¿quin sentit tindria haver sortit de l’executiu? Si Aragonès prova d’invisibilitzar-los hauran de remar perquè tornin a la primera plana els temes en què se senten més còmodes i que més incomoden Esquerra: la unilateralitat, la manca de resultats del diàleg i els seus pactes amb el PSOE. En una tardor i un hivern que es preveuen socialment complicats, ¿aconseguiran ser protagonistes aquests temes? Esquerra creu que no i Junts que sí.

Un judici incòmode

I encara hi ha una dificultat afegida per fer funcionar les tribunes de Junts, que no lidera cap de les principals institucions, en mans bàsicament d’ERC (Generalitat i Parlament), comuns (Ajuntament de Barcelona) i PSC (Diputació de Barcelona). I és la causa judicial contra Borràs. Malgrat que n'hi ha que pensen que la presidenta se’n pot beneficiar recorrent a l’estratègia antirepressiva –insisteix que és un cas més de la repressió contra l’independentisme–, el judici posarà el focus sobre converses, e-mails i contractes presumptament fraccionats. A Borràs se la posarà davant del mirall de la corrupció precisament quan el seu partit estarà intentant ressituar-se a l’oposició. L’equip de comunicació de Junts té molta feina al davant.

Els detalls de la setmana

Per al seu equip, Jaume Collboni vindria a ser un gat que surt a córrer o en bicicleta –un gat alcaldable ho pot tot– per Barcelona durant la primavera. Olora roses vermelles i menja pastís de xocolata. És el seu perfil de TikTok, ara que s’apropen les municipals i els polítics s’han de posar al dia a les xarxes per connectar amb els votants. Seran mesos en què tots ells surfejaran la fina línia entre ser propers i no fer el ridícul.

Entre els jugadors de bàsquet, Pedro Sánchez –que va fer els seus tirs a l'Estudiantes– no passaria d’aler, però entre els polítics és un dels pivots més alts de l’arc parlamentari. Dilluns es va fer evident la superioritat física respecte a Félix Bolaños. Tot estava preparat per a la compareixença de Sánchez, però quan van haver d'abaixar el micro de forma ostensible va quedar clar que parlaria el ministre.