L'Audiència ordena l'ingrés a presó de Millet, Montull i Osàcar abans del 25 de juny pel cas Palau
El tribunal decideix embargar els béns de Convergència per valor de 6,6 milions d'euros
BarcelonaOnze anys després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin per primera vegada el Palau de la Música, els que en van ser màxims responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull, tornaran a ingressar a la presó per complir la condemna imposada per l'Audiència de Barcelona, que la setmana passada va ratificar el Tribunal Suprem. Han passat dos anys des de la primera sentència i ara el tribunal posa fil a l'agulla a l'execució de la primera condemna pel finançament irregular de Convergència i l'espoli de la institució cultural. La pandèmia del coronavirus, però, fa que el marge imposat per l'Audiència als condemnats per al seu ingrés voluntari a la presó sigui més ampli: Millet, Montull i l'extresorer de Convergència Daniel Osàcar tindran fins al 25 de juny per presentar-se a un centre penitenciari. Millet va ser condemnat a nou anys i vuit mesos de presó, Montull a set i mig i Osàcar a tres i mig.
L'Audiència de Barcelona també ha ordenat embargar els béns que el partit va posar a disposició del jutjat mentre el cas encara s'estava investigant. Inicialment es tractava de l'edifici de la seu del partit al carrer Còrsega de Barcelona, que després es va canviar per 15 locals de valor similar. El tribunal demana ara comprovar que aquests béns cobreixen els 6,6 milions d'euros que CDC ha de retornar en virtut de la sentència que confirma el primer cas de finançament irregular del partit. En cas que no hi arribés, s'embargarien altres béns del seu patrimoni.
Es té en compte la pandèmia però no l'edat
La resolució de l'Audiència descarta que Millet (84 anys), Montull (77 anys) i Osàcar (87 anys) puguin esquivar el compliment entre reixes de la condemna imposada per una qüestió d'edat, tal com ells havien al·legat. "La documentació aportada no acredita que cap d'ells pateixi una malaltia molt greu amb patiments incurables", argumenta el tribunal, que recorda que serà la junta de tractament de la presó on ingressin qui determinarà el règim penitenciari en què se'ls classifica i el mòdul o la fórmula com compleixen la condemna.
Ara bé, el tribunal sí que té en compte la situació actual provocada per la pandèmia del covid-19 i el risc de contagi en persones d'elevada edat. Per això dona un marge més ampli als tres condemnats perquè ingressin entre reixes: estén el termini fins al 25 de juny, quan els magistrats calculen que Catalunya es trobaria ja en la fase 3 del desconfinament, segons els plans del govern espanyol. De la mateixa manera, els terminis per als embargaments derivats de les multes als condemnats i el que afecta CDC començaran a córrer un cop s'aixequin les suspensions dels terminis processals establerts pel reial decret que declara l'estat d'alarma de mitjans de març.
La resolució del tribunal també fa referència a una altra de les condemnades pel cas Palau, la filla de Montull, Gemma Montull, condemnada a quatre anys de presó. Els magistrats de l'Audiència li donen una setmana per presentar al·legacions sobre el compliment de la condemna per evitar l'ingrés a la presó. Osàcar i la filla de Montull encara no havien trepitjat la presó pel cas Palau, a diferència de Millet i Montull, que hi van estar un mes aproximadament després que l'Audiència dictés la primera sentència, però en van poder sortir pagant una fiança que ara es descomptarà de la multa que també han d'abonar.
L'execució de la sentència del cas Palau suposa el capítol final d'un dels grans casos de corrupció política de Catalunya. Segons la sentència, entre els anys 1999 i 2009 Convergència va cobrar comissions d'empresaris a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Els pagaments es disfressaven com a donatius al Palau de la Música, que es va convertir en un oleoducte per fer arribar els diners a la formació política, a través dels seus màxims responsables aleshores (Millet i Montull) o bé a través de l'extresorer del partit. Les comissions eren del 4% del valor d'adjudicació d'obres tan importants com la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia (després convertida en l'escenari del judici del cas Palau): Millet i Montull s'emportaven un 1,5% dels diners per la seva mediació, al contrari que Osàcar, a qui el Suprem ha rebaixat la condemna per no haver cobrat res.
La primera vegada que els investigadors van revisar els comptes del Palau, a la caixa de la institució hi faltaven 23 milions d'euros. Bona part dels diners va ser en benefici dels condemnats, però la investigació només va poder acreditar el desviament de 6,6 milions d'euros a Convergència. Un dels problemes amb què van topar els investigadors és que molts dels pagaments es van fer amb xecs al portador, que anava a buscar al banc personal del Palau, i els investigadors no en van poder seguir el rastre. La confessió al judici de Millet i Montull va donar per acreditat que tots dos van arribar a construir un imperi a costa dels diners de la institució: Millet va pagar els casaments de les filles, sense que elles ho sabessin, i, fins i tot, va reproduir un auditori com el del Palau en miniatura als baixos de casa seva. Montull es va pagar les reformes de casa. També consten viatges de tots dos a costa de la institució.