Fèlix Millet entra a la presó per complir condemna onze anys després de l'escorcoll del Palau de la Música

BarcelonaFins ben entrat el canvi de mil·lenni Fèlix Millet va ser un dels astres de la burgesia catalana. Fill d'un dels presidents de l'Orfeó Català i renebot d'un dels fundadors de la institució, el seu destí semblava lligat a l'entitat. Abans d'arribar-hi, Millet va fer una llarga carrera empresarial i es va llaurar el prestigi de l'home que tot ho aconseguia. L'any 1990 va crear la Fundació Orfeó Català Palau de la Música, que va convertir en el seu imperi. El dirigia amb mà de ferro, ningú li discutia res i tothom acatava les seves normes. Segurament qui ho va explicar millor va ser la seva filla al judici: al seu propi casament no coneixia ni la meitat dels convidats, la majoria eren contactes del seu pare, gent amb qui Millet volia quedar bé. El que no sabia ningú –o, si algú ho sospitava, callava– era que l'enllaç i el banquet es va pagar amb diners del Palau. L'any 1999 Millet va rebre la Creu de Sant Jordi. L'hi retirarien 10 anys més tard, després que els Mossos d'Esquadra entressin al Palau i es destapés l'espoli de la institució. El referent havia caigut.

Han passat onze anys, més de 4.000 dies, des d'aquell 23 de juliol del 2009 fins que Fèlix Millet ha entrat a la presó als 84 anys per complir una condemna de nou anys i vuit mesos pel saqueig del Palau i el finançament il·legal de Convergència. Aquest dijous s'esgotava el termini perquè els condemnats pel cas Palau entressin a presó. L'exnúmero dos del Palau, Jordi Montull, ho va fer dilluns. A un quart de sis de la tarda d'aquest dijous ho feia l'extresorer de Convergència Daniel Osàcar, condemnat a tres anys i mig de presó i que, com Millet, havia demanat l'indult. Osàcar, que té 87 anys, ha ingressat al mòdul d'infermeria, segons han confirmat fonts del departament de Justícia. Igual que Millet, que ha ingressat quan faltaven pocs minuts de les set de la tarda a la presó de Brians 2 en una ambulància medicalitzada privada.

A diferència d'Osàcar, Millet no és la primera vegada que posa els peus en un centre penitenciari. L'any 1983 va estar-s'hi preventivament quinze dies, després que l'investiguessin per una presumpta estafa a Renta Catalana, per la qual va ser condemnat després a dos mesos de presó que no va complir entre reixes. Per la gestió del Palau ha estat dos cops a la presó. Tretze dies s'hi va estar el 2010 pel cas de l'hotel del Palau. La jutge que portava el cas –que va acabar amb l'absolució de Millet al Suprem– el va enviar preventivament a la presó per risc de destrucció de proves.

Però per l'espoli del Palau no hi va ingressar fins després de la primera condemna de l'Audiència de Barcelona. Va estar-s'hi menys d'un mes, bona part del qual ingressat a l'Hospital Penitenciari de Terrassa, i en sortia el març del 2018 després d'haver pagat una fiança de 400.000 euros.

El mateix dia de l'escorcoll dels Mossos al Palau, Millet confessava l'espoli. No va arribar a posar-hi xifres, però el fet que ell i qui era la seva mà dreta, Jordi Montull –a la presó des de dilluns passat– documentessin amb exactitud les entrades i sortides dels diners amb la impunitat que els donava sentir-se els amos del Palau va facilitar que ho poguessin fer els investigadors: un forat d'almenys 23,8 milions d'euros, i això sense comptar 10 milions d'euros més que no es va poder acreditar on havien anat a parar. Eren habituals, per exemple, els xecs al portador que els bancs no van revelar mai qui va cobrar. La investigació també va acreditar els viatges continuats dels bidells del Palau de la Música Via Laietana avall per retirar diners en efectiu per ordre de Millet a la central de Caixa Catalunya. Es posaven en sobres que després Millet entregava al seu destinatari.

Els dos exresponsables del Palau també es van atribuir un "bonus" de gairebé un milió d'euros, admetria després Millet, que el qualificava de "brutal error" per part seva. El casament de la filla no va ser l'única despesa pagada amb diners del Palau: les reformes a casa de Millet –que va reproduir l'auditori del Palau en miniatura al soterrani de casa– i a casa de Montull, o viatges familiars també es van pagar amb diners de la institució, bona part dels quals provinents de subvencions públiques.

Hi va haver una cosa que Millet es va resistir vuit anys a confessar: durant el seu mandat va convertir el Palau en un conducte perquè Convergència es financés il·legalment. Les comissions pagades per la constructora Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública es dissimulaven com a donacions, però els diners, equivalents al 4% del valor de l'adjudicació, anaven a parar a CDC. A canvi de fer d'intermediaris, Millet i Montull es quedaven un 1,5% dels diners. El 8 de març del 2017 Millet s'asseia al banc dels acusats precisament a la gran sala auditori d'una de les obres adjudicades il·legalment, la Ciutat de la Justícia, i admetia també aquest capítol per intentar beneficiar-se d'una reducció de condemna, igual que Montull: "Ferrovial feia donacions perquè els diners anessin a Convergència a canvi d'obra pública que Convergència li donava. Va passar durant molts anys". Suficient per fer caure el partit amb ell.

El gran misteri continua sent si era cosa només dels dos extresorers –Carles Torrent, ja mort, i Daniel Osàcar, condemnat a tres anys i mig– o si el sistema esquitxava més figures del partit. Conscient que no podia preguntar-li per res que no formés part de la causa, el fiscal Emilio Sánchez Ulled va obviar la qüestió i Millet no va aclarir la incògnita. La minsa confessió in extremis no li va valer d'ateuant a l'expresident del Palau: complirà una condemna de 9 anys i 8 mesos de presó. Ha demanat l'indult al govern espanyol però tampoc això li ha valgut, de moment. 4.000 dies després d'aquell escorcoll a una de les institucions més rellevants de la cultura catalana, finalment Fèlix Millet, l'astre caigut de la burgesia catalana, començarà a complir condemna.