El president del Tribunal Suprem envia el suplicatori contra Homs al Congrés
El ple del Congrés haurà de votar si permet que es jutgi l'exconseller de Presidència per l'organització del 9-N
MadridEl president del Tribunal Suprem i del Consell General del Podem Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha signat aquest dijous l'acord pel que demana a la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, que tramiti el suplicatori per poden encausar per la via penal l'exconseller de Presidència i portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, acusat de delictes de desobediència i prevaricació per la seva participació a l'organització de la consulta del 9-N. El suplicatori inicia ara un procés que culminarà amb una votació a porta tancada al ple del Congrés dels Diputats.
Les formacions sobiranistes i Podem ja han avançat que s'oposaran al que consideren un judici "polític", mentre que el PP, C's i previsiblement el PSOE donaran suport a la petició.
Un cop rebut el suplicatori, la presidenta haurà de sotmetre la qüestió a la Mesa del Congrés i el remetrà en un termini de cinc dies a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, que el tramitarà si compleix els requisits mínims.
Actualment la comissió de l'Estatut dels Diputats està presidida pel diputat del PP Leopoldo Barreda, i està formada per set membres. A part de Barreda, la resta de membres són un socialista, un de Podem, un del PNB, un d'ERC, un de C's i un d'UPN. La Comissió disposarà de trenta dies per emetre un dictamen. En aquest període haurà de donar audiència a Homs, que pot fer una intervenció presencial o per escrit. Un cop emès el dictamen, la Comissió l'elevarà al ple, que la veurà a la primera reunió ordinària de la cambra.
Els plens ordinaris previstos estan fixats pel 18 i 25 d'octubre, així com 15, 22 i 29 de novembre després d'una eventual investidura.
Indicis de desobediència
El jutge havia conclòs després de l'anàlisi inicial dels fets que hi ha indicis que Homs va desobeir la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que prohibia la celebració del procés participatiu del 9-N. Tot i això, ha descartat les acusacions de malversació de diners públics que pesaven inicialment sobre el diputat, l'únic delicte que podria comportar penes de presó.
Durant la seva declaració davant del jutge el passat 19 de setembre, el diputat va criticar el paper de la Fiscalia per contradir la decisió inicial dels fiscals catalans, que consideraven que no s'havia d'interposar una querella contra Homs. En una roda de premsa posterior, Homs va assenyalar que la sentència està "dictada" i que existeix una actitud gregària entre Govern espanyol, Fiscalia i jutges instructors respecte al 9-N.
En les seves respostes al jutge Palomo, Homs ha dit que no tenia consciència d'haver desobeït el Constitucional, ja que la seva resolució no era concreta i desconeixia a quin àmbit d'actuació es referia. També ha assenyalat que el procés és imparable i que va actuar immers en aquest àmbit polític, segons ha explicat el seu advocat.
La prova de la implicació d'Homs
El Ministeri Públic, que és l'únic que acusa en aquesta causa, considera que Homs va tenir un paper d'indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria. La prova de càrrec és una carta amb la qual exconseller de presidència respon a l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del Tribunal Constitucional.
En aquesta missiva, Homs no només legitima la continuació dels serveis sinó que s'adverteix "de les conseqüències d'un eventual incompliment per la contractista" ja que posa a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) els serveis jurídics del Govern per exercir accions contra l'esmentada empresa.