La llei de transitorietat preveu crear un Tribunal Suprem català i una sala de garanties que substitueixi el TC

BarcelonaNovetats en relació amb la llei de transitorietat jurídica que preparen JxSí i la CUP. La norma que ha de bastir Catalunya en cas d'independència preveu substituir el Tribunal Constitucional (TC) per una sala de garanties catalana, així com un Tribunal Suprem català.

Així ho ha explicat el diputat de la CUP Benet Salellas en una entrevista a Europa Press, en la qual ha revelat detalls de la llei que ha de certificar la independència i establir les bases de la transició de l'ordenament jurídic actual a un de català. Tot i estar redactada des de fa mesos, Salellas ha explicat que està sotmesa a canvis. El diputat ha assenyalat que la CUP no considera que la llei sigui "omniresolutiva", si bé ha constatat que al llarg de la seva elaboració l'han anat redefinint, donant-hi finalitats i objectius. Tot plegat s'ha anat desenvolupant amb molt secretisme –menys d'una desena de persones coneixen el contingut de la norma.

Segons el diputat de la CUP, un dels ponents de la llei, la norma explicita com funcionarà el procés constituent i estableix com es resoldrien en una Catalunya independent les competències que ara pertanyen a l'administració de l'Estat. Ara bé, ha puntualitzat que no es tracta d'una Constitució en si mateixa, precisament perquè és el procés constituent que preveuen després de l'1-O el que ha de dibuixar-la i concretar les institucions definitives.

No obstant això, la llei ja inclou algunes de les institucions necessàries per suplir el paper de l'Estat o el poder judicial: "No es tracta de canviar el sistema judicial català, però sí de dotar-nos de les institucions necessàries per no continuar utilitzant el Tribunal Suprem (TS) de Madrid o el TC, però continuarem tenint TS i TC". El nou TS català mantindrà el mateix nom i farà de màxima institució del sistema judicial a Catalunya, i comptarà amb un espai on es debatran matèries constitucionals i de garanties de drets, és a dir, la nova sala de garanties.

"Per al TC hem buscat una fórmula diferent, perquè pensem que l'última etapa d'alguna manera ens demana canviar la nomenclatura per no reproduir una institució que ha estat tan antidemocràtica en relació amb la sobirania de Catalunya", ha assegurat. "Nosaltres hem de dir què passa amb els jutges i fiscals, com funcionarà l'administració de justícia", ha dit sobre els canvis que preveu la llei en aquesta àrea.

El procés constituent

Salellas ha exposat com en la construcció de la nova norma els ponents s'han debatut entre introduir alguns canvis pel que fa al marc legal espanyol i esperar a fer-ho en un procés constituent posterior al referèndum, per no condicionar aquest procés. "Hi ha aspectes que a nosaltres ens hauria agradat aprofitar d'aquesta llei per abordar-los i que realment té sentit que les deixem per al procés constituent", conclou. Si guanya el 'sí' a la independència en el referèndum d'octubre, els sobiranistes plantegen l'impuls d'un procés constituent català on, allà sí, hauran de plantejar-se les parets mestres del nou Estat i, a més, l'elaboració d'una Constitució catalana.

Un dels aspectes que també inclou la nova llei és la recuperació d'algunes de les normes derogades pel TC que suposaven, segons els impulsors, una conquesta de drets socials. N'és un exemple la llei 24/2015 sobre la pobresa energètica. Un altre, la reducció dels terminis perquè els estrangers puguin obtenir la nacionalitat catalana: "Redueix uns terminis que són absolutament, m'atreviria a dir, racistes que té la legislació espanyola", ha destacat. Salellas ha remarcat que la norma fa una proclama dels drets fonamentals que va més enllà de la que fa la constitució espanyola, adequant-se a instàncies internacionals en matèria de drets humans, especialment en l'àmbit social.