Arxiven la denúncia contra els 33 jutges sobiranistes però els renyen per defensar el dret a decidir

BarcelonaEl magistrat del Tribunal Suprem Antonio Jesús Fonseca-Herrero ha acordat aquest dijous arxivar la informació prèvia oberta el passat mes de febrer als 33 magistrats i jutges catalans que van signar un manifest a favor del dret a decidir. L'acord assenyala que, des del punt de vista estrictament jurídic, "no es pot apreciar que els signants persegueixin una finalitat diferent que el simple trasllat a la ciutadania d'una opinió sobre un tema d'interès jurídic, social o polític, actuació que queda emparada pels drets fonamentals de llibertat d'expressió i d'opinió consagrats per l'article 20 de la Constitució espanyola".

D'aquesta manera, els jutges "donen la seva opinió jurídica en defensa del dret del ciutadà a participar en assumptes públics, de decidir sobre possibles jurídics, conducta que, com s'acaba d'avançar, ha de quedar emparada pels drets fonamentals de llibertat d'expressió i d'opinió". Per això, el magistrat conclou que no es pot mantenir la imputació d'il·lícits sancionadors i arxiva la informació prèvia, requerida pel sindicat ultra Manos Limpias.

Malgrat tot, Fonseca-Herrero considera que, en el pla de la deontologia professional, l'actuació dels jutges i magistrats –entre els quals hi ha els de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, Josep Niubó, Joan Francesc Uría, Juli Solaz, Carmen Sánchez-Albornoz o Montserrat Comas d'Argemir– "és censurable" en la mesura que la seva actuació menyscaba la confiança dels ciutadans en la judicatura "perquè parteixen d'una afirmació que no té cap suport normatiu i contradiu la doctrina constitucional quan, en forma implícita, vénen a reconèixer a Catalunya la qualitat de subjecte jurídic i polític sobirà" quan afirmen en el manifest que, segons la Constitució i l'Estatut, "cal partir d'un fet que –pensem– no admet discussió: Catalunya és una nació".