El Tribunal Suprem informa en contra de l'indult als condemnats pel setge al Parlament

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha emès un informe de vuit pàgines en què s'oposa a l'indult que havien demanat els vuit condemnats a tres anys de presó pel setge al Parlament del juny de 2011. La sala segona del Suprem considera que la protesta va afectar "l'exercici pacífic de les funcions legislatives per part dels legítims representants del poble català" i va ser "un atac a un pilar de la nostra estructura democràtica" que va vulnerar "valors essencials" de la Constitució. La decisió final la té el govern espanyol de Mariano Rajoy.

El tribunal insisteix que la protesta va comprometre "una de les manifestacions de la sobirania popular [...], una de les seus pròpies de l'expressió del sistema parlamentari democràtic, basat en la llibertat i el pluralisme polític". Tot i la decisió del tribunal un dels quatre magistrats, Perfecto Andrés, ha fet un vot particular discrepant "per un elemental imperatiu de coherència". Andrés ja va discrepar de la sentència i es va declarar a favor de l'absolució.

La sentència del Suprem va condemnar el mes de març vuit dels 19 absolts abans per l’Audiència Nacional per haver participat el 15 de juny del 2011 en la protesta contra les retallades que va intentar impedir l’accés dels diputats al Parlament. Tres dels quatre magistrats, amb l'excepció d'Andrés, els van declarar culpables d'un delicte contra les institucions de l'Estat. Tot, per fer coses com tacar una jaqueta amb esprai, cridar consignes o posar-se davant d’un diputat amb els braços en creu.

Sense actes violents

Perfecto Andrés era partidari de confirmar la decisió de l’Audiència perquè cap dels ara condemnats va cometre actes violents. A la concentració n’hi va haver, va admetre, però no se n’havien identificat els autors, que no eren els que han acabat condemnats a qui ara el Tribunal Suprem tampoc vol que s'indulti. Andrés rebutjava condemnar per un delicte contra les institucions de l’Estat aquells que només van mostrar, a través d’unes consignes, la seva discrepància amb unes polítiques.

A l'informe sobre l'indult Andrés insisteix en aquest aspecte. "El cert és que cap dels condemnats va obrar de cap d'aquestes maneres, segons consta als fets provats", diu, en referència a "l'ús de força, violència, intimidació o amenaça greu" que exigeix el codi penal per a la condemna. A més, diu que en tot cas no hi hauria d'haver cap problema per concedir l'indult perquè "no han estat poques les ocasions en què funcionaris policials responsables d'odiosos delictes de tortura s'han beneficiat de generoses condonacions de la pena".

La justificació de la condemna

El Suprem, en la sentència, es va agafar a l'eslògan de la protesta, "Aturem el Parlament, no deixarem que aprovin retallades", per justificar la condemna. "Aturar és impedir el normal desenvolupament de la funció parlamentària. I fer-ho, a més, en ocasió del debat previst per a reformes pressupostàries que, segons el parer dels acusats, implicarien una retallada dels drets socials i els serveis públics", deia la sentència. Per tant, els assistents no s’acontentaven a "expressar el desacord amb les polítiques pressupostàries restrictives mitjançant una concentració als voltants del Parlament", sinó que van intentar impedir l’accés a la cambra.

L’Audiència Nacional entenia que la protesta s'emparava en els drets a la llibertat d’expressió i de manifestació. Però el Suprem considera que l'Audiència "va incórrer en un evident error" i "la llibertat d’expressió i el dret de reunió topaven amb el dret de participació dels ciutadans a través dels seus legítims representants en l’òrgan legislatiu", no amb el dret a l’honor dels diputats. L’alt tribunal va tirar per terra tota la jurisprudència del Constitucional i fins i tot la del Tribunal Suprem dels Estats Units amb què l’Audiència Nacional va defensar l’absolució. El Suprem va afirmar que no comparteix "una acotació expansiva del dret a la llibertat d’expressió, com a garantia de la pervivència mateixa de l’estat de dret".

Els indults, a fons

El govern espanyol serà el que decidirà si indulta o no els condemnats. Segons El Indultómetro, un portal de la fundació Civio dedicat a controlar i analitzar els indults del govern espanyol, l'any passat es van concedir 87 indults -menys que en anys anteriors- i la majoria, 35, van ser per delictes de tinença o consum de drogues -contra la salut pública. 12 indults van ser per a robatoris, deu per lesions, i sis per tràfic de drogues.

Però entre els indultats de l'any passat també hi havia un guàrdia civil condemnat per omissió del deure de perseguir delictes: va enregistrar amb el mòbil, rient, un amic que assetjava una dona en un tren i que fins i tot la va tocar. Entre els indultats també hi va haver un director de banc que va robar cinc milions d'euros als seus clients. Aquí podeu trobar una cronologia amb els indults més polèmics publicats al Butlletí Oficial de l'Estat entre el 1996 i el 2014.