Els magistrats del Suprem volen que Rajoy "posi límit" a les ingerències de Fernández Díaz

MadridTretze dels divuit magistrats que integren la sala penal del Tribunal Suprem —incloent-hi els emèrits— exigeixen al president de l'alt tribunal i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, que actuï davant del president del govern espanyol pel que consideren ingerències del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díez, que va qualificar de "lamentables" i possible prevaricació les recents excarceracions de condemnats per pertànyer a ETA.

Així ho han manifestat en una carta sense precedents adreçada al president de la sala, Manuel Marchena, en què li demanen que es dirigeixi a Lesmes perquè faci saber al govern que les manifestacions de Fernández Díaz mostren "desconfiança en les institucions" i no guarden el degut respecte al Tribunal Suprem. Li demanen expressament que requereixi a Mariano Rajoy que "posi límit" a manifestacions com aquestes.

Han signat aquest escrit tots els jutges de la sala penal del Suprem excepte el president d'aquesta sala, Manuel Marchena, i els magistrats Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar, Andrés Martínez Arrieta i Carlos Granados. Tant en la llista de signants com en la dels que s'han abstingut apareixen noms de magistrats de totes les sensibilitats polítiques.

L'origen del conflicte

El conflicte de fons és la decisió de la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional d'excarcerar els etarres Santiago Arrospide Sarasola, 'Santi Potros', i Alberto Plazaola en aplicació de la decisió marc de la UE, dictada el 2008, que permet acumular penes dictades a presos espanyols en altres països i computar, així, els anys de condemna complerts fora de l'estat espanyol. La llei que transposa la normativa, i que en restringeix els efectes a les sentències dictades amb posterioritat a l'agost del 2010, va entrar en vigor un dia després de les posades en llibertat, el dia 3.

La nota transcriu les manifestacions fetes per Fernández Díaz al diari 'La Razón' en què aquest qualifica de "lamentable des de tots els punts de vista, també jurídicament" la decisió de l'Audiència Nacional i suggereix que els magistrats que la van adoptar —Manuela Fernández Prat, Javier Martínez Lázaro i Ramón Sáez— podrien haver incorregut en prevaricació.

Malestar i falta de respecte

Els magistrats del Suprem signants, "sense afegir cap qualificació respecte a aquest comportament d'un membre del govern", volen que Lesmes sàpiga el seu "neguit" i que, si considera que les manifestacions del ministre "no són adequades ni guarden el degut respecte a aquest tribunal", ho faci saber al president del govern perquè "posi límit a manifestacions com les que denunciem".

El pas endavant dels magistrats del Suprem es produeix unes hores després que aquest dimecres la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) emetés un comunicat en què expressava el suport, encara que sense citar-los, als magistrats de l'Audiència Nacional i recordés amb caràcter general als membres del govern que els han criticat que és el seu deure afavorir la confiança en la seva tasca jurisdiccional.

L'òrgan de govern dels jutges actuava a petició de quatre vocals del sector progressista del Consell —Roser Bach, María Victòria Cinto, Rafael Mosso i Concepció Sáez—, que van sol·licitar que la institució donés resposta a les crítiques llançades per la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i fes algun gest d'empara als magistrats.

Les crítiques de la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, també van provocar un debat durant la celebració de l'últim ple de la sala penal d'aquest tribunal, segons fonts jurídiques. Va ser el magistrat de l'Audiència Nacional José Ricardo de Prada qui va sol·licitar que s'abordés la posició que calia adoptar davant les declaracions de la vicepresidenta, que va assegurar que ni els ciutadans ni el govern "entenen" la decisió de posar en llibertat els dos reclusos d'ETA després de reduir de les seves condemnes la part complerta a França.