El Tribunal Suprem condemna Nuet a vuit mesos d'inhabilitació per desobediència

El diputat d'ERC-Sobiranistes Joan Josep Nuet haurà de deixar l'escó al Congrés. El Tribunal Suprem l'ha condemnat aquest divendres a vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 12.000 euros per un delicte de desobediència per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió quan era membre de la mesa del Parlament el 2017. La sentència és inferior al que reclamaven tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, però considera provat que, davant la disjuntiva entre "acatar" els advertiments del Tribunal Constitucional o "desobeir", va optar per desoir l'alt tribunal. Es distancia, per tant, de la línia de defensa del republicà, que durant el judici es va desmarcar del Procés insistint que no va pretendre ni assolir la independència ni col·laborar amb el full de ruta sobiranista.

La condemna és més baixa que la dels seus companys independentistes a l'òrgan rector de la cambra –Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó–, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va inhabilitar vint mesos i els va imposar una multa de 30.000 euros. En un primer moment, Nuet també havia de ser jutjat pel TSJC, però com que va ser elegit diputat a les eleccions generals del 2019 el seu cas va passar al Suprem. Tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat demaanven una pena superior per al parlamentari, concretament d'un any i quatre mesos d'inhabilitació i 24.000 euros de multa, però els jutges entenen que, tot i que "va desobeir" el Tribunal Constitucional, van ser menys vegades i amb menys intensitat que la resta de processats pel seu paper a la mesa. També tenen en compte que Nuet va intentar durant el seu pas per la mesa –llavors era diputat de Catalunya Sí que es Pot– "establir punts d'unió i connexió entre dos grans grups fortament enfrontats" –en referència al bloc independentista i l'unionista–. No obstant això, recalquen que, davant la disjuntiva entre acatar el Tribunal Constitucional o no, va optar per "desobeir".

El Suprem admet que en determinades ocasions "els oficis de parlamentari" de Nuet i els del seu grup polític "van aconseguir, amb esmenes transaccionals, propiciar acords que van permetre als uns avançar en els seus postulats i als altres canalitzar els debats en el marc de la Constitució". Sigui com sigui, els membres del tribunal consideren que això no el deslliura de ser condemnat, perquè va facilitar la tramitació de les lleis de desconnexió tot i l'advertència del Constitucional, que va avisar la mesa del Parlament que la seva obligació era impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que directament o indirectament suposés fer passos cap a la independència. "El mandat era clar, precís, i l'acusat va disposar de fonts de coneixement altament qualificades per acomodar la seva conducta a les exigències disposades. La seva desobediència va ser, per tant, conscient i voluntària", diuen els jutges, i afegeixen que "no va obeir en els termes que li eren exigibles".

En aquest sentit, el veredicte recorda que Nuet, com a membre de la mesa, va votar favorablement la tramitació del projecte de llei del referèndum "desobeint les obligacions imposades pel Tribunal Constitucional, òrgan competent", "malgrat les advertències dels lletrats". En el mateix sentit, la sentència assenyala que "el mateix dia va votar en contra de tres reconsideracions formulades per tres grups parlamentaris que demanaven la inadmissió a tràmit de la llei".

En paral·lel, el Suprem desestima els arguments de la defensa que recorden que Nuet va actuar en l'exercici de les seves funcions com a diputat i membre de la mesa, perquè al seu entendre "la inviolabilitat parlamentària" es limita a garantir la llibertat d'expressió i d'argumentació, però no cobreix "funcions de caràcter governatiu i d'organització dels treballs parlamentaris" com els que fa la mesa del Parlament.

Nuet recorrerà la sentència

En declaracions recollides per l'ACN, l'advocat del diputat republicà, Enrique Leiva, ha avançat que presentaran un recurs al TC i demanaran la suspensió cautelar de la sentència. Leiva ha destacat que l'"ànim" del diputat "mai va ser desobeir", i ha assenyalat que tenien "l'esperança" d'una absolució tot i els antecedents dels seus companys de la mesa. L'advocat ha criticat que el Suprem doni "molt de pes a una decisió particular, que és l'admissió a tràmit de la llei del referèndum" i que, com que era contrària a les resolucions del TC, "en té prou per condemnar" per aquest motiu.

Nuet ha considerat la sentència un "càstig" al "diàleg i la política". En una entrevista al programa Planta baixa de TV3, ha sentenciat que amb aquesta decisió "queda tocada la democràcia". "Si el que hem de fer als Parlaments és el que dictamini el Suprem i el Constitucional, no cal que hi hagi eleccions, posem els jutges als Parlaments i ja està". En aquest context, ha conclòs que les "bones paraules" de la sentència "no poden maquillar" el pas enrere que significa la decisió judicial per a la democràcia. "És una avís per a navegants", ha denunciat. Nuet també ha qualificat de "barbaritat" la manera com el Suprem ha fet avui pública la sentència, avançada per El Español, i ha lamentat que hagi arribat als mitjans de comunicació abans que se li notifiqués.

Durant el judici, que va tenir lloc els dies 24 i 25 de març, Nuet va rebatre que el seu objectiu era canalitzar per tràmits constitucionals les propostes que feien els partits independentistes i va marcar distàncies amb tots ells. En aquest sentit, adreçant-se al tribunal en l'últim torn de paraula, va dir: "Ens sentíem una mica cascos blaus, intentàvem salvar una situació perquè la sang no arribés al riu i que no ens trobéssim davant una situació irreversible". També va recordar que ell va votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez i dels últims pressupostos generals de l'Estat. Tot i l'al·legat, tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat van mantenir les acusacions.

L'independentisme i els comuns mostren el suport a Nuet

Un cop sabuda la sentència, la xarxa s'ha omplert de mostres de suport i solidaritat al republicà provinents de sectors sobiranistes, especialment de l'independentisme i de l'entorn dels comuns. L'expresident del Parlament i diputat d'ERC, Roger Torrent, ha criticat en una piulada que "l'Estat insisteix a perseguir i castigar el lliure debat parlamentari, un fonament de qualsevol democràcia". "El Parlament és el temple de la paraula. Tot el suport Nuet!", ha publicat.

Des dels comuns, l'espai que va ser el seu en el moment dels fets que ara li han costat la condemna del Suprem, també s'hi han pronunciat algunes de les seves cares més conegudes. El portaveu d'Unides Podem al Congrés i diputat d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha assegurat en una piulada que "la condemna del Suprem a Nuet avui és una nova condemna contra la democràcia, incompatible amb negar debats parlamentaris". "Un cop més, tot el suport", ha conclòs al tuit, que ha estat repiulat pel seu partit, En Comú Podem. La presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, també ha dit a la xarxa que la de Nuet era "una condemna injusta que dificulta les solucions".

Des de JxCat també han enviat mostres de suport i han denunciat la sentència. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha criticat la sentència i ha remarcat en una piulada que "tant és el que es digui o es faci, a l'estat espanyol es continua penant la llibertat d'expressió dels representants polítics". L'expresident de la Generalitat i líder de JxCat, Carles Puigdemont, ha assegurat a Twitter que "Espanya condemna Nuet per ser demòcrata, per permetre el debat parlamentari". "Espanya és una vergonya europea. Tot el meu suport davant d'una nova injustícia. El Suprem condemna Nuet a inhabilitació tot i haver-se desmarcat del Procés", ha dit.

La consellera de la Presidència en funcions i diputada de JxCat, Meritxell Budó, ha opinat que la condemna era "per a un membre de la mesa que durant el judici es va esmerçar a desmarcar-se del procés": "No és justícia, és venjança!" La diputada i portaveu del grup parlamentari de JxCat, Gemma Geis, ha assegurat que "davant la voluntat de permetre un debat parlamentari, condemna per inhabilitació". "És insostenible censurar el que voten els ciutadans. La meva solidaritat, Nuet", ha dit a la xarxa.

Des de la CUP, el perfil de la formació a Twitter ha mostrat el suport amb una piulada que denunciava que "l'estat espanyol va en contra de la democràcia". "No pot haver-hi resolució democràtica amb més repressió i més injustícia. Solidaritat amb Nuet".

Òmnium Cultural també ha piulat per mostrar el seu suport, assegurant que la condemna era "una nova injustícia del Tribunal Suprem contra aquells que defensen drets fonamentals. "No deixarem enrere cap represaliat, continuem reclamant l'amnistia ara! Molta força, Nuet!".

El president del grup parlamentari de Ciutadans (Cs), Carlos Carrizosa, en canvi, ha aconsellat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que "prengui nota" de la sentència i ha exposat que alguns polítics "adherits al colpisme nacionalista pensaven que privar els catalans dels drets reconeguts per la Constitució no tindria conseqüències".