El TSJC arxiva la investigació contra Buch i Lloveras per l'1-O perquè no veu "cap acció de desobediència"

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha arxivat la investigació per desobediència contra l'ara conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, pel seu paper durant l'1-O com a màxims representants de l'Associació Catalana de Municipis i l'Associació de Municipis per la Independència. La Fiscalia es va querellar contra tots dos per haver promogut el referèndum de l'1-O entre els alcaldes i haver-los instat a cedir locals de votació. El magistrat del cas, però, assegura que cap de les accions de Buch i Lloveras "presenta les notes característiques d'un delicte de desobediència greu" i, per això, arxiva la investigació.

En concret, la Fiscalia presentava com a proves de la presumpta desobediència tres correus electrònics enviats pels ex màxims responsables de l'ACM i l'AMI als seus associats. El tribunal assegura que és "inqüestionable" que la voluntat de Buch i Lloveras era, d'una banda, "informar" els alcaldes associats de les conseqüències jurídiques que podia tenir una eventual desobediència en cas que es col·laborés en l'organització del referèndum, i, de l'altra, plantejar un suport "polític" a l'1-O, demanar-los "la màxima celeritat" en cas que volguessin cedir espais per a la votació i oferir-los uns cartells perquè els pengessin només quan comencés la campanya.

A principis de novembre, Buch i Lloveras van declarar davant del jutge. Tant l'ara conseller d'Interior com l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú van defensar que es van limitar a facilitar als seus associats una "proposta de decret", un model, per "escenificar" el seu suport al referèndum, que els alcaldes podien adoptar o no lliurement, de la mateixa manera que passava amb la decisió de cedir locals. Ara el tribunal ha acceptat els seus arguments.

Buch i Lloveras també van explicar que dos dels correus electrònics que la Fiscalia havia esgrimit com a prova de la seva presumpta desobediència s'havien enviat abans que el Tribunal Constitucional suspengués l'1-O. El tribunal també certifica que quan es van remetre aquests missatges la prohibició judicial respecte l'1-O era "inexistent".

Pel que fa al tercer correu, que sí que es va enviar amb el referèndum suspès, el TSJC té en compte que Buch i Lloveras no el van escriure com a alcaldes –que en aquell moment ja tenien prohibit col·laborar en l'organització de l'1-O–, sinó durant "l'exercici d'unes funcions no institucionals i eminentment polítiques" que tenien al capdavant de les dues associacions municipalistes.

Més d'un any d'investigació

Tot i acabar arxivant-se, la causa contra Buch i Lloveras ha estat un any i quatre mesos oberta. Inicialment, el TSJC va acceptar la querella de la Fiscalia Superior de Catalunya –presentada el setembre del 2017–, però el febrer del 2018 va decidir enviar la causa al Tribunal Suprem, entenent que com que la investigació tenia a veure amb l'1-O es tractava d'uns fets relacionats amb la causa que portava el magistrat Pablo Llarena contra els líders independentistes.

Llarena va arribar a interrogar Lloveras, però finalment va rebutjar incloure l'alcaldessa de Vilanova i Buch en la seva causa i va tornar a remetre el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Dos mesos després que el magistrat del TSJC interrogués els dos exresponsables de l'ACM i l'AMI, ha decidit tancar el cas. La resolució, però, es pot recórrer.