Puigdemont guanya el nou pols contra Llarena a Itàlia

SàsserL'equip jurídic de Carles Puigdemont arribava optimista a Sardenya, però la decisió del tribunal de Sàsser podia derivar en diferents escenaris que condicionaven de ple el futur de l'expresident exiliat. ¿Hi hauria decisió immediata? ¿Prevaldria la immunitat per desplaçar-se com a eurodiputat? ¿Es tindrien en compte els casos oberts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea? ¿Quina incidència tindria el Tribunal Suprem? Finalment, Sàsser ha optat per la prudència i l'equip de Puigdemont en surt satisfet: ha deixat en suspens el procés a l'espera que Luxemburg decideixi, i deixa lliure l'expresident sense cap limitació de moviments. "Basta!", ha etzibat contundent en italià el també eurodiputat de Junts dirigint-se a Espanya en la roda de premsa posterior a la compareixença davant la justícia. "No funciona", ha afegit, posant de manifest que l'estat espanyol ha fracassat en els seus intents de retornar-lo a Espanya en diverses jurisdiccions europees durant quatre anys.

Sardenya, i per tant, Itàlia, se suma així a la llista de frustracions del jutge instructor del Procés, Pablo Llarena, que ja acumula derrotes judicials a Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit a l'hora d'intentar jutjar els exiliats. Des de la detenció de Puigdemont la nit del 23 de setembre, el magistrat ha desautoritzat l'Advocacia de l'Estat -que havia defensat que les euroordres estaven suspeses- i ha insistit per tots els fronts en aconseguir l'entrega de Puigdemont. Quan la policia italiana va detenir l'expresident a l'aeroport es fa afanyar a remetre tota la documentació del cas a la jutgessa sarda, mentre que aquesta setmana ha reiterat la seva posició davant de la Cort d'Apel·lació de Sàsser, que havia de prendre la decisió.

Segons han explicat els advocats de Puigdemont, Gonzalo Boye i l'italià Agostinangelo Marras, el procés queda en suspensió fins que, per una banda, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) decideixi sobre la immunitat de l'eurodiputat de Junts i, per l'altra, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre les qüestions prejudicials que va fer-li arribar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l'abast de les euroordres. És a dir, fins que no es tanquin les dues carpetes que afecten Puigdemont en aquesta instància. Això vol dir que la decisió a Itàlia es pot ajornar fins ben entrat l'any que ve: Boye ha apuntat a la primavera del 2022, tot i que també ha admès que només el tribunal controla els seus tempos. El que sí que arribarà aviat serà la resolució de les mesures cautelars per recuperar la immunitat completa que va demanar la defensa al TGUE després de l'episodi de la detenció: s'han de pronunciar l'Eurocambra i l'Advocacia de l'Estat, i després hi diran la seva els magistrats de la UE.

L'altra carpeta són les qüestions prejudicials que va plantejar Llarena arran del revés de Bèlgica en el cas de l'exconseller Lluís Puig. La justícia belga no només va rebutjar l'extradició, sinó que va apuntar que hi podia haver risc de vulneració de drets fonamentals i va qüestionar la competència del Tribunal Suprem. Llarena vol saber si, d'acord amb el dret europeu, Bèlgica pot qüestionar-lo fins a aquest punt. L'advocat de Puigdemont, precisament, ha fet referència a aquesta qüestió: ha afirmat que els magistrats italians volen conèixer l'opinió de Luxemburg sobre la competència de l'alt tribunal i que, per això, han optat per esperar-se. Volen saber, ha precisat, si l'euroordre contra l'expresident havia de venir del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La fiscalia i la defensa, posicions similars

Una de les peculiaritats del cas a Itàlia és que tant la defensa com la fiscalia han mostrat més o menys el mateix posicionament -segons els advocats- dins la vista: tirar la pilota a la teulada de Luxemburg. En lloc de justificar l'extradició immediata de Puigdemont, com volia el Tribunal Suprem, el ministeri públic italià ha optat per aquesta via, que situa la resolució del cas als tribunals de la Unió Europea i aparta el focus de Sardenya. També s'han aliat a l'hora d'excloure l'extrema dreta de Vox del procediment, que ha viatjat a Itàlia per defensar la posició de Llarena dins el tribunal. "La fiscalia italiana ha defensat la legalitat", ha argumentat Boye en roda de premsa, i ha apuntat que és Espanya qui va en la "direcció contrària".

Com a exemple gràfic d'això i de la "ceguera" -en paraules seves- del Tribunal Suprem, l'advocat ha explicat que durant la vista han rebut un correu electrònic en què se'ls informava que Llarena havia notificat a les autoritats italianes que pesava una euroordre contra els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Ho ha fet, ha remarcat, just després que ells i la fiscalia italiana defensessin davant dels magistrats la suspensió del procediment a l'espera d'Europa.

Comín i Ponsatí van arribar diumenge a l'illa, i, a diferència de Puigdemont, no van ser detinguts a l'aeroport. La policia sí que els va identificar -a Clara Ponsatí diumenge a la nit en el seu hotel-, però no els van limitar els moviments ni s'ha tramitat cap procediment a la justícia italiana. De fet, mentre Llarena feia arribar el seu escrit al tribunal, Ponsatí i Comín, que esperaven que sortís Puigdemont, passaven l'estona en un bar a tocar de les dependències judicials. Quan l'expresident ha sortit de declarar als jutjats els ha anat a trobar per reconèixer el "risc" que han corregut viatjant a Sardenya. "Avui ha primat el dret de la Unió Europea", s'ha felicitat Boye, que, juntament amb Puigdemont, s'ha mostrat satisfet de l'estratègia que han construït en els últims anys.

Puigdemont s'ha passat tot el matí als jutjats: hi ha arribat quan passaven pocs minuts de les onze del matí i no n'ha sortit fins passades les tres de la tarda. Mentrestant, les delegacions de Junts, Esquerra i la CUP l'han esperat a peu dret a fora i han expressat el seu suport reclamant a Espanya que acabi amb la "persecució judicial". Els han fet costat partits independentistes sards i de Còrsega que s'han desplaçat fins a Sàsser per a l'ocasió. L'ANC i Òmnium, també a Sardenya, els han volgut agrair la mobilització, ja que el 24 de setembre ja eren davant la presó de Bancali quan van detenir l'expresident de la Generalitat.

Retorn a Catalunya?

I després d'això, ¿és més a prop el retorn de Puigdemont a Catalunya? "Treballem des del primer dia pel nostre retorn, però com a persones lliures", ha declarat l'expresident quan li han preguntat per aquesta qüestió, i ha apuntat que si torna ho farà després d'una solució construïda en el "marc de dret europeu". És a dir, a través de les resolucions que puguin venir del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i no per una solució interna de l'Estat o forçant la seva detenció en territori espanyol. El que sí que ha demanat l'expresident, però, és poder exercir d'eurodiputat sense traves judicials: "Ens hem guanyat el dret a defensar la gent que ens ha votat".

Després del capítol de Sardenya, a Puigdemont encara li queden episodis per escriure en els tribunals europeus.