Un tribunal de majoria progressista jutjarà Trapero per sedició
Fernández de Prado i Sáez Valcárcel, juntament amb la conservadora Espejel, decidiran si hi ha delicte
BarcelonaUna majoria de magistrats progressistes jutjaran el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero per sedició i organització criminal. Segons informen fonts jurídiques a Europa Press, serà la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional, en què hi ha integrats els jutges Ramón Sáez Valcárcel i Manuela Fernández de Prado, els mateixos que l'any 2014, juntament amb l'actual ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, van absoldre les 19 persones acusades d'assetjar el Parlament el 15 de juny del 2011.
En la seva resolució van exposar que tots els acusats "van exercir el dret fonamental de manifestació", sense fer cas de la Fiscalia, que els demanava cinc anys de presó per la seva participació en la concentració convocada pel 15-M davant del Parlament, que va acabar en situacions de setge a més d'una desena de parlamentaris, entre ells l'expresident de la Generalitat Artur Mas.
La sentència –que va comptar amb el vot particular de Grande-Marlaska– va ser anul·lada pel Tribunal Suprem, que va condemnar a tres anys de presó per delicte contra les institucions de l'Estat vuit dels acusats. La ponència d'aquesta sentència va anar a càrrec del magistrat Manuel Marchena, president de la sala penal de l'alt tribunal, on s'investiga l'expresident Carles Puigdemont i 24 persones més en la causa del procés independentista català.
La magistrada, pròxima al PP
El tribunal que jutjarà Trapero, presidit per la magistrada conservadora Concepción Espejel, també jutjarà els exlíders polítics d'aquest cos policial César Puig i Pere Soler i la intendent Teresa Laplana per les protestes del 20 i 21 de setembre davant de la conselleria d'Economia a Barcelona, i també per simular –segons la instructora del cas– "un dispositiu enganyós" per permetre la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
Espejel va ser apartada del tribunal que va jutjar la primera època d'activitats de la trama Gürtel i d'altres peces com la de la caixa B del Partit Popular –coneguda com la dels papers de Bárcenas– per la seva proximitat amb el PP. Pel que fa a aquest últim cas, les acusacions van denunciar l'"amistat íntima" d'Espejel amb alguns dirigents populars i el seu "interès directe" en el procediment.
Els acusats per l'agressió a Altsasu (Navarra) a dos guàrdies civils i les seves parelles també van demanar apartar-la del tribunal pels "llaços" que l'uneixen amb la Guàrdia Civil –està casada amb un coronel del cos–, però la sala penal va rebutjar per extemporània l'acusació. El tribunal va acabar condemnant els acusats a entre dos i tretze anys de presó, però no pels delictes de terrorisme que els imputava la Fiscalia.
Connivència a favor de l'1-O
El passat mes d'abril la magistrada instructora del cas, Carmen Lamela, va concloure la investigació després de set mesos d'indagacions i va processar Trapero per dos delictes de sedició i un d'organització criminal; Puig i Soler, per un delicte de sedició i un altre d'organització criminal, i Laplana per un únic delicte de sedició.
A finals de juny la sala penal que presideix Concepción Espejel va desestimar els recursos d'apel·lació dels quatre i va confirmar-ne el processament en considerar-los responsables de simular "un dispositiu enganyós" per permetre la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, prohibit pel Tribunal Constitucional.
Pel que fa a l'excap del cos policial català, la sala va exposar que la investigació d'aquests fets revelava nombrosos signes que el vinculen amb els delictes de sedició i organització criminal i, per tant, que les conclusions de Lamela "no són gratuïtes i es basen en nombroses comprovacions i actes d'investigació policial que assenyalen el processat com a partícip".
Per als magistrats, Trapero, seguint les consignes rebudes dels seus superiors i responsables polítics, "va incomplir les ordres emanades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [d'impedir la consulta] i les decisions del Tribunal Constitucional per aconseguir la celebració del referèndum il·legal, i en aquesta connivència va fer de corretja de transmissió amb els seus subordinats".