El TEDH engloba els recursos del 9-N i els de l'1-O en una sola causa

BarcelonaEl Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) abordarà conjuntament els recursos dels líders independentistes per les condemnes del referèndum de l’1-O i la consulta del 9-N. Després que l’exconseller Francesc Homs recorregués a mitjans de setembre la seva inhabilitació per l’organització de la votació del 2014, Estrasburg li ha respost que inclourà el seu cas en el mateix expedient en què s’engloben els escrits contra la sentència del Procés, segons ha avançat aquest dijous El Nacional i ha confirmat l’ARA. El tribunal s’adreça a Homs en un escrit en català, com va fer en el cas de Jordi Cuixart, i l’informa que la seva demanda serà estudiada tan aviat com sigui possible.

L’exconseller del Govern d’Artur Mas va adreçar-se al TEDH després que el Tribunal Constitucional (TC) desestimés al mes de maig el seu recurs d’empara i obrís així la via de la justícia europea. Condemnat pel Tribunal Suprem a una inhabilitació d’un any i un mes per desobediència, Homs va fer públic el seu escrit el 9 de novembre passat –data escollida pel seu simbolisme– i va anunciar que seria el primer d’un seguit de recursos a Estrasburg, ja que tant l’expresident Mas com les exconselleres del seu executiu Irene Rigau i Joan Ortega també estan preparant les seves respectives demandes a Europa.

Homs va denunciar al TEDH haver hagut d’esperar més de quatre anys perquè el TC es pronunciés sobre la seva condemna –que el va obligar a haver de deixar el seu escó com a líder del PDECat al Congrés–, una “irregularitat” a la qual es va agafar per assenyalar l’“arbitrarietat” de les decisions judicials i la vulneració dels seus drets fonamentals”.

Els membres del Govern Mas van ser condemnats per no haver acatat la providència del Constitucional que demanava suspendre el procés participatiu del 9-N. L’expresident va al·legar davant del TC la presumpta vulneració dels drets de participació política, de llibertat ideològica i d’expressió i reunió que suposava la sentència, però el tribunal ho va descartar per unanimitat. Els quatre exmembres del Govern, amb tot, també van ser condemnats pel Tribunal de Comptes a tornar els gairebé cinc milions d’euros que l’òrgan va concloure que es van gastar per la votació.