El Tribunal d'Estrasburg encara ha de resoldre 22 demandes relacionades amb el Procés

BarcelonaLes defenses dels presos polítics afronten el judici que començarà en les pròximes setmanes al Tribunal Suprem amb un ull posat a Europa. Pocs mesos enrere, de fet, l'advocat dels exconsellers a l'exili, Gonzalo Boye, va admetre que el judici del Procés celebrat a la sala encapçalada pel magistrat Manuel Marchena "ha de ser el trampolí per guanyar" el recurs i el posterior litigi als tribunals europeus. Ara bé, la realitat és que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) té encara pendents fins a vint-i-dues demandes vinculades al procés sobiranista català.

Així ho ha informat aquest dijous l'agència EFE, que ha indicat que l'últim d'aquests recursos el va presentar la defensa de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell al·legant que "la seva privació de llibertat no està justificada". L'autoria d'aquestes demandes prové, també, de parlamentaris, membres dels col·legis electorals durant el referèndum de l'1-O i diversos jutges.

Guido Raimondi, president del tribunal d'Estrasburg, va confirmar que "resta pendent la resposta de la Cort europea" sobre aquests casos i que, per tant, ara per ara no pot oferir "cap conclusió general sobre la situació de la democràcia a Espanya". En aquest sentit, i en la roda de premsa que ofereix anualment, va exposar que "no pot donar informació suplementària" sobre cap dels recursos. Tampoc sobre els que fan referència a "polítics privats de llibertat".

En qualsevol cas, alguns dels requeriments sí que son públics i notoris. És el cas de la queixa presentada el 17 de desembre passat per una vuitantena de ciutadans catalans sobre l'aplicació del 155 de la Constitució. Tan sols un mes abans, l'exsecretari general de la conselleria d'Economia i número dos de l'exconseller Oriol Junqueras, Josep María Jové (ERC), també presentava una reclamació sobre la falta d'imparcialitat d'un magistrat del jutjat d'instrucció número 13.

També està pendent de resolució la demanda dels 76 diputats catalans, entre els quals hi ha l'expresident Carles Puigdemont, sobre la suspensió del Tribunal Constitucional del ple del Parlament que va permetre la votació de la declaració d'independència.