El tribunal que ha jutjat Trapero: de majoria conservadora però amb un ponent marcadament progressista

BarcelonaEls tres membres del tribunal de l'Audiència Nacional que han jutjat el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els exresponsables d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler no són jutges que costi ubicar ideològicament. Els tres tenen en el seu expedient nomenaments a càrrec dels partits i algunes sentències que parlen per ells. Dos són conservadors i per tant fan que el tribunal sigui de majoria conservadora, però això no ha impedit que s'hagi decantat per l'absolució. Només un jutge és considerat del sector progressista, però ha estat l'encarregat de ser el ponent de la sentència.

Concepción Espejel

A la presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional se l'ha considerat una de les jutges de capçalera del PP pels seus vincles, sobretot, amb l'exministra i ex secretària general dels populars María Dolores de Cospedal. De fet, aquesta afinitat ideològica li va comportar, l'octubre del 2015, ser apartada del tribunal que va jutjar el cas Gürtel sobre el finançament irregular del PP. El PSOE va demanar apartar-la per falta d'imparcialitat i li van donar la raó. Espejel, entre el 2008 i el 2013, ja havia sigut membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta dels populars.

Tot i que els vincles amb el PP li van impedir jutjar el cas Gürtel, no van evitar que, temps després, el 25 de maig del 2017, fos designada pel CGPJ nova presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, on encara hi és. En aquest càrrec va substituir Fernando Grande-Marlaska, l'actual ministre de l'Interior. En el seu actual lloc ha passat a presidir els mateixos magistrats que l'havien apartat del cas Gürtel. Entre les seves sentències, destaca la que va condemnar a tres anys i mig de presó el raper Valtònyc, actualment exiliat a Bèlgica. Ara, amb el judici als Mossos d'Esquadra, ha estat l'única que ha defensat la sedició i ha emès un vot particular en la sentència, que descarta que la cúpula policial cometés cap delicte l'1-O.

Francisco Vieira

Com Espejel, també és conservador, però en la sentència dels Mossos ha optat per l'absolució. Després de passar per diversos destins, entre ells Barcelona i la presidència de l'Audiència Provincial de Madrid, el primer gran salt el fa el 2008, quan és escollit president del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), càrrec que es va disputar amb Manuela Carmena, que llavors encara exercia de jutge i que uns anys després es convertiria en alcaldessa de la capital espanyola (2015-2019). Amb Esperanza Aguirre de presidenta de la comunitat madrilenya, Vieira va obtenir 14 vots i Carmena 3. La seva decisió més polèmica va ser anul·lar una gran part de les escoltes del cas Gürtel que havia decretat el jutge Baltasar Garzón. Eren escoltes amb què pretenia enregistrar les converses d'alguns dels principals acusats, com Francisco Correa i Pablo Crespo, amb el seus advocats. Aquell va acabar sent el primer pas del procés que acabaria amb Garzón expulsat de la carrera judicial.

Ramón Sáez

Si Espejel i Vieira són coneguts per la seva tendència marcadament conservadora, el ponent de la sentència, Ramón Sáez, ho és per la seva inclinació progressista. El primer senyal d'aquest fet és que va ser membre del Consell General del Poder Judicial entre el 1996 i el 2001 a proposta d'Esquerra Unida (IU). Mentre tenia aquest càrrec i el compaginava amb el de president de l'Associació Pro Drets Humans (APDH) es va mostrar partidari que "l'ocupació d'habitatges no sigui delicte" i en va demanar la despenalització perquè hi ha "altres maneres de protegir la propietat". En el seu expedient també hi ha sentències que han deixat empremta. Una d'elles, vinculada amb Catalunya, és la que va absoldre els acusats del setge al Parlament el juny del 2011, un veredicte que el Tribunal Suprem després va tombar.

També és seva la sentència que va absoldre un usuari de Twitter que entre el 2011 i el 2015 va redactar un conjunt de missatges que aplaudien l'assassinat de Carrero Blanco, president del govern espanyol amb Franco. "Objectivament aquests micromissatges no enalteixen ni justifiquen [el terrorisme] perquè no l'inciten ni instiguen la violència terrorista [...] ni generen un perill o risc de comissió d'actes violents", va deixar escrit. La seva última sentència ha sigut la de Trapero i l'ha absolt.