El Tribunal d'Estrasburg ja té tots els recursos dels presos de l'1-O

BarcelonaEl Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ja té sobre la taula tots els recursos dels líders polítics que el Tribunal Suprem va empresonar amb la sentència de l'1-O. Aquest dimecres s'han presentat els tres últims: el del president d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers republicans Raül Romeva i Dolors Bassa. Ara toca esperar el veredicte. Des de l'equip legal dels tres republicans s'ha explicat que es preveu que tots els recursos s'agrupin en una sola macrocausa i calculen que hauran de passar "mínim" dos anys per saber-ne el desenllaç.

Junqueras, Romeva i Bassa denuncien en la seva demanda la vulneració de fins a vuit drets, però volen sobretot que el seu cas transcendeixi la seva situació personal i serveixi per denunciar una causa contra tot "el moviment polític independentista". El que busquen els tres condemnats és una sentència favorable que serveixi al conjunt del moviment i, en especial, als que encara esperen a ser jutjats. Així ho ha expressat el seu advocat, Andreu Van den Eynde: "No només volem que es reparin les vulneracions de drets, sinó que s'entengui el cas com un cas polític i s'insti a solucions de caràcter global". Com ho faran? Doncs intentant convèncer el tribunal que en el judici del Procés al Suprem "s'ha tergiversat tot el dret per perseguir no uns fets delictius, sinó unes persones" amb una determinada ideologia.

Al marge de la denúncia política, el recurs inclou les vulneracions del principi de legalitat; del dret a la llibertat; de la llibertat d'expressió; de la llibertat de reunió i manifestació; del dret a un judici just; del dret a presumpció d'innocència; de la prohibició a l'abús de poder i del dret a les eleccions lliures. Segons Bassa, la sensació que va tenir sempre és que es buscava el seu "silenciament polític". L'anhel de tots l'ha resumit Romeva: "Que la justícia que no hem trobat a l'Estat espanyol la trobem a escala europea".

Una carta a favor i una en contra

Els condemnats poden començar el camí de la justícia europea quan se'ls tanquen totes les portes de la justícia espanyola. L'última que es va tancar va ser quan el març passat el Tribunal Constitucional els va denegar el recurs d'empara. En aquesta denegació, però, va haver-hi les veus discrepants de tres magistrats, disconformes amb la sentència del Suprem. Precisament aquesta serà una de les cartes que jugaran els condemnats. "Hi ha un terç del Constitucional que ens dona la raó", ha recordat Van den Eynde.

Però també hi ha elements en contra, com la hipòtesi que el TEDH entengui que, amb els posteriors indults, els condemnats ja van rebre una reparació. En aquest punt ha protestat Junqueras, que ha recordat que, malgrat la mesura de gràcia, continua inhabilitat 13 anys no només per tornar a la política institucional, sinó també "per fer classe a la universitat". "Hi ha una causa general", ha conclòs. És precisament això el que miraran de fer entendre al TEDH.