El Tribunal d'Estrasburg condemna Espanya per la filtració a la premsa dels DNI dels jutges catalans sobiranistes
La cort europea de drets humans retreu a l'Estat que la policia elaborés un informe sobre els magistrats
ParísEl Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya a pagar una indemnització de 4.200 euros en concepte de "dany moral" a cada un dels jutges catalans que van denunciar a Estrasburg –després que el cas s'arxivés a l'Estat– la filtració al diari La Razón de dades personals dels 33 magistrats catalans que havien signat un manifest a favor del dret a decidir el febrer del 2014, uns mesos abans de la consulta del 9-N. El diari va publicar un ampli article amb els noms i les fotos dels DNI dels magistrats.
La condemna i els arguments del TEDH suposen una nova reprimenda a l'Estat i a la justícia espanyola. En la sentència, publicada aquest dimarts, la cort d'Estrasburg considera que la filtració suposa una violació de la vida privada dels afectats i retreu a l'Estat que elaborés un informe policial sobre els jutges –en alguns casos l'informe recollia les seves idees polítiques– sense que haguessin comès cap delicte.
"El Tribunal constata que no hi ha cap disposició jurídica interna que justifiqui l'elaboració per part de la policia d'un informe sobre els ciutadans quan no hi havia indicis que poguessin haver comès un delicte o estiguessin implicats en els tràmits preparatoris necessaris per a la comissió d'un delicte", afirma contundent la sentència. De fet, recull que la simple "existència" de l'informe policial ja suposa una violació de l'article 8 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, que fa referència al dret al respecte de la vida privada i familiar. "La justícia massa vegades ve de fora i ve d’Europa", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de conèixer la sentència.
Filtració per part de les autoritats
La sentència considera "incontestable" que les fotografies que va publicar el diari dirigit per Paco Marhuenda procedien d'una base de dades policials "a la qual només tenien accés les autoritats". Segons la cort de drets humans, "no hi ha cap altra explicació que no sigui que les autoritats van permetre que aquesta filtració fos possible, comprometent així la responsabilitat de l'estat demandat". En una compareixença al Congrés el 2014, l'aleshores ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va arribar a assegurar amb to de menyspreu que "no entenia" el motiu de queixa dels jutges que van signar un manifest a favor del dret a decidir per la publicació dels seus noms i fotografies a la premsa.
"La sentència és rellevant perquè qüestiona les pràctiques policials d'intel·ligència i investigació que s'aparten de la protecció d'interessos legítims per investigar la ciutadania per raons polítiques o d'altres similars", ha destacat l'advocat dels denunciants, Andreu Van den Eynde.
El TEDH també fa sortir els colors a la justícia espanyola per la seva desídia en la investigació judicial i li retreu que no s'investigués a fons qui va filtrar les dades personals dels magistrats catalans. Els jutges europeus posen com a exemple del poc interès a conèixer el responsable de la filtració que el jutge d'instrucció no cridés a declarar el màxim responsable de la Policia Nacional, que és qui va encarregar l'informe policial considerat "il·lícit" pel Tribunal d'Estrasburg i a qui anava adreçat el document. L'Audiència Provincial de Madrid no va considerar rellevant interrogar el cap policial i va acabar arxivant el cas el 2016.
A més dels 4.200 euros que l'Estat haurà de pagar a cada un dels vint jutges que van portar el cas a Estrasburg, el tribunal també condemna Espanya a pagar 3.993 euros al conjunt de magistrats en concepte de despeses judicials. En la mateixa sentència, el TEDH desestima, però, que s'hagi violat la llibertat d'expressió dels demandants, atès que els jutges no van ser sancionats pel fet d'haver signat el manifest.