El Tribunal Constitucional també tomba el recurs de Rull contra la sentència del Procés

MadridJosep Rull també podrà recórrer aviat al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'empara de l'exconseller de Territori contra la sentència del Tribunal Suprem que el va condemnar a deu anys i mig de presó per sedició, tal com ja va fer anteriorment amb els presentats per Jordi Turull, Carles Mundó i Meritxell Borràs. El tribunal de garanties ha anunciat la decisió del ple, però la sentència es donarà a conèixer els pròxims dies. Novament, els magistrats Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer emetran un vot particular discrepant.

El ponent de la sentència, el magistrat Ricardo Enríquez, considera que no s'ha lesionat el dret a la tutela judicial efectiva en relació al principi de legalitat perquè la decisió del Suprem està suficientment motivada. "La seva condemna va venir justificada perquè va participar activament posant les bases que van propiciar les condicions de mobilització ciutadana encaminada a la celebració d'un referèndum judicialment prohibit; va impedir el normal funcionament de l'Estat que actua en defensa de la legalitat i va participar tant en la convocatòria d'un referèndum il·legal com en la seva realització", anota el TC. "Tot plegat, després d'haver estat prèviament advertit de la il·legitimitat constitucional d'aquestes iniciatives", afegeix.

Una de les principals al·legacions dels presos polítics era que el Suprem havia fet una interpretació extensiva de la sedició i consideraven que no era un delicte prou clar perquè els condemnats fossin conscients en el moment dels fets que podrien estar cometent-lo. En el rebuig al recurs de Turull, el TC ja va destacar que el Codi Penal és prou explícit amb els tipus penals de la sedició i que el Suprem els havia aplicat correctament en la seva sentència. En canvi, Xiol i Balaguer sí que van avalar la tesi de la defensa i van creure que la condemna era "desproporcionada". Són dos vots particulars als quals els líders independentistes provaran de treure suc quan recorrin a Estrasburg.

Els dos jutges esmentats van expressar "seriosos dubtes" amb el fet que els "alçaments tumultuaris" atribuïts als condemnats posessin en risc el "sistema democràtic espanyol" i van emmarcar la manifestació del 20 de setembre del 2017 davant la conselleria d'Economia en el dret de reunió. Creuen que els fets de l'1-O i el 20-S, que no veuen acreditat que fossin "alçaments tumultuaris", sinó episodis en què va haver-hi alguns "incidents aïllats" d'enfrontaments amb la policia, poden encaixar en els delictes de desobediència i desordres públics. En tot cas, s'hauria d'haver aplicat el principi de proporcionalitat i haver tingut en compte si els afectats hi van participar directament, sostenen.