El Tribunal Constitucional també avala les condemnes de Cuixart i Sànchez i els obre la via europea

MadridEl Tribunal Constitucional ha rebutjat els recursos d'empara del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez, contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar per sedició a nou anys de presó. Els magistrats segueixen el mateix camí que ja van traçar amb els recursos dels exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó, Jordi Turull i Josep Rull. En el cas dels dos últims, condemnats també per sedició, els jutges Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer van firmar un vot particular en què discrepaven de la sentència i sostenien que la pena era "desproporcionada". Ara també ho fan en els recursos de Cuixart i Sànchez i representen una escletxa per a l'apel·lació al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

El tribunal de garanties ha acordat la resolució en el ple d'aquesta setmana, que tenia sobre la taula els recursos dels líders de les entitats sobiranistes en el moment dels fets. El TC ha emès una nota informativa en què avança sintèticament la resolució redactada pel magistrat Juan José González Rivas. "La conducta del recurrent, al promoure l'oposició material a l'execució policial de les decisions del Tribunal Constitucional i d'altres tribunals, no va constituir un exercici legítim dels drets i llibertats d'expressió i reunió", conclouen els magistrats. Consideren que la seva condemna penal "compleix amb les normes constitucionals" i subratllen que "no obeeix a una finalitat espúria de persecució o càstig per la seva posició política o ideològica".

Cuixart ha reaccionat ràpidament a la notícia a través de Twitter i ja ha avançat que el proper pas és el de recórrer davant el TEDH. "Els tribunals polítics mai no sorprenen. Seguirem utilitzant la presó com a altaveu de denúncia internacional: anem a Estrasburg a acusar l'Estat", ha piulat. Al TC ja s'havien d'esgrimir arguments sobre possibles vulneracions de drets fonamentals en el procediment judicial i a Europa també, atès que el Suprem era l'última instància per a la valoració jurídica dels fets.

El president d'Òmnium, que va desenvolupar al llarg del judici una estratègia molt orientada a la defensa dels drets fonamentals, també recull un vot particular que s'apropa a les tesis que va expressar. Xiol i Balaguer ja van considerar en resposta als recursos de Turull i Rull que la manifestació del 20 de setembre de 2017 davant la conselleria d'Economia s'havia d'emmarcar en el dret de reunió i qüestionava la interpretació que el Tribunal Suprem va fer dels fets del Procés. Segons el seu criteri, no es va posar en risc el "sistema democràtic espanyol" ni es van produir "alçaments tumultuaris".

En el cas de Sànchez, el ponent de la sentència és Santiago Martínez-Vares i el TC avança també algun dels arguments. "La conducta del recurrent no constitueix un simple excés o extralimitació en l'exercici dels drets fonamentals a la llibertat d'expressió i de reunió. El que pretenia com a part de l'estratègia concertada amb els altres encausats era neutralitzar les decisions adoptades per aquest tribunal i els òrgans judicials servint-se de la mobilització ciutadana per a la creació d'un estat català independent en forma de república, prescindint dels procediments de reforma constitucional. La seva actuació desborda amb claredat els límits del que pot considerar-se un exercici legítim d'aquells drets per exterioritzar la protesta o crítica per l'actuació dels poders públics", sosté.