El TC atura tota via de finançament per al referèndum

MadridQue ni un cèntim de l’erari públic, sigui en partides públiques o ocultes, es destini al referèndum. El Tribunal Constitucional (TC) busca no deixar cap marge d’interpretació a la Generalitat de cara a la partida definitiva del procés. En l’admissió a tràmit del recurs del govern de Mariano Rajoy en contra de les partides pressupostàries assenyala amb tota mena de detalls tots els supòsits amb què tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com tot el Govern, i fins a cinc alts càrrecs hauran d’enfrontar-se a la via penal si no acaten la suspensió de l’alt tribunal. Els magistrats s'han reunit aquest dimarts d’urgència -no estava previst que hi hagués ple aquesta setmana- per deixar enllestida la suspensió cautelar en només quatre dies d’ençà que la Moncloa va enviar-los el recurs. El president de l’ens, Juan José González Rivas, s'estrena amb la mateixa celeritat que el seu predecessor, i fins i tot fa un pas més: la minuciositat del text és inaudita en una mesura cautelar.

De fet, el TC va més enllà de la impugnació dels 5,8 milions d'euros pressupostats per al referèndum. Bloqueja les tres partides que el Govern ja tenia previstes, les incloses en els articles 4 i 9 per a processos electorals i processos participatius. Però en el seu afany d’aturar tota via de finançament, també bloqueja fins a 470.450 euros de Governació que se solen destinar cada any a seguiment de processos electorals i que la Generalitat comptava fer servir per implantar la futura llei per al vot electrònic. D’aquesta manera, es taponen fins a 6,22 milions. Totes aquestes xifres no estaven incloses en el recurs que va aprovar el govern espanyol divendres.

Però el TC tampoc s’atura aquí. La Moncloa és conscient que el Govern, tal com va avançar l’ARA, té com a pla B fer servir el fons de contingència per finançar el referèndum en cas d’anul·lació. El TC detalla fins a dues vegades en la seva providència que, a més de tenir el “deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir” la suspensió del referèndum, també tenen el “deure d’abstenir-se d’iniciar, tramitar, informar o dictar algun acord de les partides o de qualsevol altra”, inclòs aquest fons. I finalment tanca la possibilitat “d’iniciar, tramitar, informar o dictar cap acord d’ampliació, modificació o transferència de les partides pressupostàries impugnades o de qualsevol altra partida pressupostària o del fons de contingència, així com, en general, qualsevol altra mesura pressupostària acordada”. Si no compleixen amb això, els adverteix “d’eventuals responsabilitats, inclosa la penal”. En cas de seguir endavant, la fiscalia els podria imputar un delicte de malversació de fons, penat amb presó.

“Intimidació” a alts càrrecs

El que detalla especialment el tribunal és la decisió de “licitar, executar o fiscalitzar contractes” que hagin de servir per preparar, gestionar o celebrar el referèndum. Amb aquesta menció, el TC adverteix sobretot els cinc alts càrrecs de perfil tècnic que per primer cop s’han inclòs en un recurs. Fins ara Rajoy havia apuntat sempre a polítics, però ara el tribunal demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que també notifiqui i adverteixi el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana; el secretari general de la Vicepresidència i d’Economia, Josep Maria Jové; la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal; la directora de Contractació Pública de la Generalitat, Mercè Corretja, i la directora general de Pressupostos, Anna Tarrach.

Per al Govern, Rajoy aplica així una estratègia “intimidatòria” contra càrrecs de perfil tècnic. La Moncloa al·lega, però, que són aquests càrrecs els que tenen a les seves mans “executar” la majoria de partides. El govern espanyol ha après de les escletxes que la Generalitat havia trobat en els recursos anteriors. Primer, la necessitat de notificar tots els possibles afectats, un dels punts que van al·legar els acusats del 9-N. I, segon, no deixar cap tipus de marge per a la interpretació del recurs.

Amb aquesta suspensió de màxim cinc mesos -el TC ha de decidir aleshores si l’aixeca o la manté- el xoc entre l’Estat i la Generalitat entra en una nova fase. No és el primer cop que l’executiu espanyol branda la via penal per amenaçar líders independentistes, però ara ja no es fa contra una decisió del Parlament -Carme Forcadell ja està assenyalada- sinó que per primera vegada es dirigeix contra el Govern. La fiscalia ja ha advertit que actuarà davant qualsevol pas en fals, i l’executiu català ha respost, tal com avançava aquest dimarts l’ARA, amb la voluntat de prendre totes les decisions de manera col·legiada. Si els imputen per desobediència, serà a tots.

L'Estat bloqueja fins a 6,2 milions

Processos electorals

Les dues partides més importants que se suspenen són les anomenades "processos electorals i consultes populars, 5 milions d'euros. Aquí s'hi han de sumar 0,8 milions de "processos de participació".

Fons de contingència

El TC també adverteix que la Generalitat no pot fer servir el fons de contingència "ni cap altra partida" per fer el referèndum, i avisa així la Generalitat que no podrà fer servir cap capítol pressupostari per a la votació.

Vot electrònic

És una partida sorpresa al text del TC: un crèdit de 407.450 euros del departament de Governació -acostuma a ser anual- a "l'organització, gestió i seguiment de processos electorals", i que inclouria la implantació del vot electrònic.