El TC tomba el dret a decidir

Madrid / BarcelonaEl TC ha tombat aquest dimecres el decret de convocatòria de la consulta del 9-N que va signar el president de la Generalitat, Artur Mas, el 27 de setembre, i dos dels preceptes de la llei de consultes aprovada pel Parlament a finals de setembre del 2014. D'aquesta manera, l'alt tribunal, que ha pres la decisió per unanimitat després d'una hora de debat, considera inconstitucional no només el primer 9-N, l'original, sinó també dos dels preceptes de la llei de consultes catalana que donava cobertura a la convocatòria. Es tracta de l'article 3.3 i els apartats 4, 5, 6, 7, 8 i 9 de l'article 16, que regulen la convocatòria de consultes de caràcter general. Pel TC, les consultes no referendàries generals previstes per la llei catalana, al capdavall, són "referèndums encoberts", i només els pot convocar o autoritzar l'Estat. Deixa viva, això sí, la modalitat de consultes sectorials, perquè restringeix el cos electoral.

En la resolució, els magistrats recorden que el titular de la sobirania nacional és el conjunt del poble espanyol, que no es pot fragmentar. En un temps rècord d'una hora, els magistrats del TC han resolt per unanimitat sobre el decret de convocatòria del 9-N original i la llei de consultes i ha avalat també per unanimitat la proposta de redactat de la sentència obra dels ponents Pedro González-Trevijano i Juan Antonio Xiol, que si bé admeten que el cens oficial quedava "desbordat" pel fet que poguessin participar menors de 16 i 17 anys, també deixa clar que això no és motiu prou sòlid per considerar que la consulta no buscava ser un referèndum. Per això, conclou que el registre de participació que havia de substituir el cens, "és materialment un cens", de manera que la consulta buscava un fi referendari.

El text s'atura a definir què és un referèndum –en resum, "una crida del poder públic a la ciutadania per exercir el dret fonamental de participació en els afers públics"– i què és una consulta no referendària –serveixen per "recopilar l'opinió de qualsevol col·lectiu", però on es participa "a títol individual" i no "com a ciutadà"–. I reitera que la Constitució atorga a l'Estat la "competència exclusiva" per convocar o autoritzar la convocatòria de referèndums, que recorda que s'han de fer "amb les garanties pròpies d'un procés electoral". Perquè a criteri de l'alt tribunal, el fet que l'Estatut reservi per a la Generalitat la competència exclusiva al voltant d'"enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular" exclou les consultes, encara que no tinguin rang referendari, "sobre qüestions fonamentals resoltes amb el procés constituent i que resulten sostretes a la decisió dels poders constituïts". De manera, continua, que només queda la via de la reforma constitucional.

El nou 9-N, pendent de sentència

El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit per la via ràpida els recursos del govern espanyol –amb l'aval de PP i PSOE– el mateix dia que van ser presentats, el 29 de setembre, dos dies després que Mas signés la convocatòria de la consulta. Amb la mateixa admissió a tràmit, la llei va quedar suspesa, cosa que va precipitar el nou 9-N en forma de procés participatiu amb urnes. Precisament, el Tribunal encara ha de resoldre sobre el procés participatiu del 9-N, que també va recórrer el govern de l'Estat. D'entrada, la sentència d'aquest dimecres no invalida els articles referits a participació ciutadana inclosos en la llei. Això no vol dir, però, que no acabi sentenciant, com fa amb el 9-N original, que el 9-N alternatiu no era un procés participatiu sinó que buscava ser un referèndum encobert.