Corrupció

El Tribunal Constitucional perdona la malversació a un alt càrrec condemnat pel cas dels ERO d'Andalusia

Els exconsellers de la Junta també es veuen exonerats però el tribunal ordena a l'Audiència Provincial emetre una nova sentència

L'exconseller d'Ocupació de la Junta d'Andalusia Antonio Fernández, en una imatge d'arxiu
ARA
03/07/2024
3 min

BarcelonaEnmig de la polèmica pel cop de porta del Tribunal Suprem a excloure el delicte de malversació de la llei d'amnistia, el Tribunal Constitucional, que podria forçar l'alt tribunal a modificar la seva interpretació, ha exonerat d'aquest delicte diversos condemnats pel cas dels ERO d'Andalusia. I ho ha fet gràcies a la majoria progressista de set magistrats davant dels quatre de la minoria conservadora. El primer recurs que va estimar parcialment va ser el de Miguel Ángel Serrano, que va ser director general de l'Agència d'Innovació i Desenvolupament d'Andalusia (IDEA), que era l'encarregada de pagar els ajuts dels ERO. Aquest dimecres ha continuat amb el de l'exconseller d'Ocupació Antonio Fernández García, la persona que tenia una condemna més alta, de 7 anys i 11 mesos de presó, per prevaricació i malversació; el de l'exconsellera d'Hisenda Carmen Martínez Aguayo, el de l'exconseller de Justícia i Administració Pública Jesús María Rodríguez Román i el de l'exconseller d'Innovació Francisco Vallejo.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En tots els casos dels exconsellers, el tribunal ordena ordena retroatraure les actuacions a l'Audiència Provincial de Sevilla perquè dicti una nova sentència que no exclou la possibilitat de condemna. Amb aquestes decisions, el TC aplana el camí per anul·lar la malversació a l'expresident de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, que va ser condemnat a sis anys de presó per haver mantingut un sistema il·legal de subvencions entre l'any 2000 i el 2011 que els hauria permès repartir de manera arbitrària fins a 680 milions d'euros. El seu antecessor, Manuel Chaves, també va ser condemnat, però a només 9 mesos d'inhabilitació per prevaricació. Bàsicament, el que diu la magistrada ponent, Inmaculada Montalbán, és que les fórmules de concessió d'ajudes sociolaborals suposadament il·legals estaven regulades a partir de 2002 a través dels projectes de pressupostos. I els tribunals no poden fer-ne un control de la seva legalitat per respecte a la separació de poders, defensa.

La imprevisibilitat

“Ningú pot preveure raonablement que vagi a ser condemnat pel delicte de malversació, és a dir, per la disposició il·lícita de fons públics, per realitzar conductes que tenen cobertura en una norma amb rang de llei que regula específicament el supòsit de fet al qual aquest individu s'enfronta en la seva condició d'autoritat o funcionari públic. La llei en qüestió, mentre no sigui declarada inconstitucional, ha de considerar-se vàlida", argumentava aquest dimarts el TC sobre la vulneració del dret a la legalitat penal. Ara bé, hi va haver actes de disposició de fons que no estaven previstes en l'anomenat programa 3.1 L de les lleis de pressupostos que, aquests sí, podrien ser delictius, apunta el tribunal.

Per a Fernández, el TC rebutja que s'hagin lesionat els seus drets a la presumpció d'innocència i a la tutela judicial efectiva. La sentència compta amb els vots particulars dels magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i César Tolosa i de la magistrada Concepción Espejel. A diferència de la d'aquest dimarts, la de Fernández no compta amb un vot concurrent de María Luisa Segoviano. La sentència sobre Serrano va considerar que també s'havia vulnerat el dret a al presumpció d'innocència i en això discrepava Segoviano.

Serrano també va ser condemnat pels dos delictes amb una pena total de 6 anys i 6 mesos de presó i 17 anys d'inhabilitació absoluta. És un dels cinc condemnats que estan complint pena de presó. El ple va abordar el cas de Serrano Aguilar després que el 18 i 19 de juny resolgués els recursos d'empara dels exconsellers José Antonio Viera i Magdalena Álvarez. Al primer li va desestimar el recurs perquè la seva argumentació era genèrica; a la segona, li va estimar parcialment el recurs a l'anul·lar la condemna per prevaricació i ordenar a l'Audiència de Sevilla que dictés una nova sentència que rebaixi la pena.

Aquestes decisions estan comportant fortes crítiques de la dreta, fins al punt que el PSOE s'està plantejant presentar una querella per delicte d'odi contra Vox. A més, el partit a Andalusia ha comunicat que acceptarà el retorn a la formació a totes les persones exonerades.

stats