El Tribunal Constitucional deixa de ser el tribunal favorit del PP
Feijóo prepara el terreny per qüestionar un possible aval a la llei d'amnistia de la majoria progressista

MadridS'ha acabat l'època en què el Tribunal Constitucional era pràcticament una extensió del PP i els populars, habitualment satisfets amb les seves decisions, reclamaven "respecte" a aquells que gosaven criticar-les. Amb Mariano Rajoy de president, per exemple, el govern espanyol el va fer servir d'ariet contra el procés sobiranista i ja abans, recollint les signatures contra l'Estatut, els populars havien posat el futur de l'Espanya autonòmica en mans del tribunal de garanties. Era indiferent si hi havia magistrats amb el mandat caducat o fins i tot si el president havia militat en un partit polític (Francisco Pérez de los Cobos va reconèixer haver-ho fet al PP). Però tot allò ha passat a millor vida ara que al TC hi ha majoria progressista per primer cop des del 2013.
Amb la perspectiva que el TC es pronunciï sobre la llei d'amnistia en els pròxims mesos –un cop fixada la composició de magistrats que abordaran tots els recursos relacionats amb l'oblit judicial del Procés– el PP prepara el terreny per qüestionar un possible aval a la norma. Els set progressistes del ple del TC, que són majoria, s'han convertit en el blanc d'una ofensiva empresa pels populars amb l'objectiu de desacreditar-los i que Alberto Núñez Feijóo ja assumeix sense miraments. Fins al punt que el líder del PP ha afirmat que el TC és "un tribunal polític al servei del govern" i ha advertit que els seus magistrats "no estan exempts d'incórrer en delictes de prevaricació".
"Em preocupa molt que en aquest tribunal estiguin un exministre del govern i una exassessora de la Moncloa", ha argumentat en una entrevista a El Mundo publicada aquest dilluns. Feijóo ha obviat que en el cas del primer, Juan Carlos Campo, es va apartar voluntàriament de participar en qualsevol decisió relacionada amb l'amnistia –rebaixant la majoria progressista a sis en aquest afer– per haver-la titllat d'inconstitucional quan era ministre de Justícia. En canvi, el conservador José María Macías, que com a vocal afí al PP al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va liderar un dur informe contra la norma mentre es tramitava al Congrés, es va resistir a abstenir-se. Amb la recusació de Macías, forçat a apartar-se, els populars han incidit en aquest marc contra el TC acusant-lo d'haver vulnerat el seu dret a efectuar al·legacions. D'aquí que tant el partit com Isabel Díaz Ayuso hagin recorregut contra la decisió que deixa en només quatre la quota conservadora en la deliberació.
El govern de Madrid és qui va elevar més el to contra el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, a qui va qualificar de "ministre 24 del govern de Sánchez". Segons Ayuso, si s'ha apartat Macías és per una estratègia "d'expulsar els vocals discrepants pel simple fet de no acceptar empassar-s'ho tot". Pocs dies després, el PP, a més, va prendre una decisió inèdita fins ara en aquest atac a Conde-Pumpido, que va més enllà de la dialèctica. Els populars van portar per primer cop el TC al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per haver vulnerat el seu dret a "un procediment just i equitatiu" amb l'aval del Constitucional a la reforma del govern espanyol que va permetre que el CGPJ en funcions nomenés els seus dos candidats a magistrat del TC.
Feijóo també ha esgrimit com a exemple d'aquesta deriva del TC les sentències dels ERO d'Andalusia que van anul·lar les condemnes del Tribunal Suprem. Aquest escenari es podria repetir amb la llei d'amnistia que l'alt tribunal s'ha resistit a aplicar. "Això ha fet tremolar els fonaments de l'Estat [...] el que està passant amb el Constitucional no havia passat mai", ha sentenciat el president popular a El Mundo. El PP emmarca l'atac al TC en una denúncia més àmplia d'un intent de Pedro Sánchez de controlar totes les institucions de l'Estat per mantenir-se en el poder. Una deriva que els populars sostenen que s'està estenent a la judicatura amb l'anomenada llei Begoña o amb la proposta de reforma del sistema d'accés a la carrera judicial. "Volen col·locar als seus afins perquè salvin el seu entorn [...] un cop renuncien a defensar la seva innocència només els queda blindar la seva impunitat", ha dit el portaveu del PP, Borja Sémper, en roda de premsa a Génova fent referència als casos que esquitxen l'entorn del president del govern espanyol.
Malestar al TC
Fonts del TC consultades per l'ARA asseguren que hi ha un "gran malestar" a l'òrgan davant l'ofensiva de la dreta, que també s'estén a crítiques en públic de jutges i fiscals conservadors i també querelles d'entitats d'extrema dreta contra alguns dels seus magistrats. Emmarquen aquest clima com una "pressió" vinculada al fet que hagin de resoldre sobre l'amnistia en les pròximes setmanes i mesos. Tanmateix, asseguren que no hi ha "preocupació" perquè la llei orgànica del TC faculta el tribunal a anul·lar qualsevol resolució que soscavi el seu àmbit de jurisdicció, de manera que podrien revocar les investigacions per prevaricació que hipotèticament el Suprem pugui obrir contra algun dels seus integrants.
En aquesta setmana "crucial en temes de corrupció" el PP aprofundirà en la seva croada. El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, investigat per revelació de secrets al Suprem, compareix aquest dimarts a la tarda a la comissió de Justícia del Senat. Sobre aquest cas, Feijóo ha mostrat "preocupació" pel fet que García Ortiz pugui acudir al TC per salvar-se d'una hipotètica condemna del TS. A més, aquest dijous l'exministre de Transports José Luis Ábalos declara com a investigat pel cas Koldo al Suprem, un cop el Congrés va donar llum verda al suplicatori.
Justament aquest dilluns el comissionista de la trama, Víctor de Aldama, ha admès que no té proves que als pisos que llogava a Madrid hi anessin Ábalos i el ministre Ángel Víctor Torres per veure's amb "senyoretes", tal com va afirmar en la seva declaració. D'altra banda, el Suprem ha citat com a testimonis el pròxim 12 de març en la causa del fiscal general dos excàrrecs de la presidència del govern espanyol: Pilar Sánchez Acera i Francesc Vallès.