El TC accepta convertir-se en una sala penal amb capacitat per inhabilitar polítics

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) accepta convertir-se en una sala penal per frenar el procés. Un any després que s'aprovés la reforma exprés del PP, una majoria dels magistrats de l'alt tribunal –no hi ha hagut unanimitat– han declarat plenament ajustada a la Constitució la reforma que els habilita per sancionar els càrrecs públics que n'incompleixin les sentències. D'aquesta manera, el TC acata dividit el mandat de Mariano Rajoy, que el capacita per inhabilitar polítics. La reforma ha estat aprovada per 8 vots a favor i 3 en contra. Els vots particulars han estat dels tres magistrats designats pel PSOE: la vicepresidenta del TC, la basca Adela Arsúa; Juan Antonio Xial Ríos i Fernando Valdés. La que en el seu dia va ser designada amb l'aval de CiU, la catedràtica de dret constitucional Encarnación Roca, ha avalat la reforma.

Aquesta reforma va generar malestar entre els magistrats des d'un inici perquè aprofundeix el camí emprès pel govern de Rajoy de judicialitzar el procés. De fet, es va anunciar el setembre del 2015, poc abans de les eleccions catalanes del 27-S, i es va aprovar a corre-cuita abans que el dissolguessin les Corts i es convoquessin les eleccions espanyoles del 20-D. La reforma estava enfocada, precisament, a combatre el procés sobiranista, atorgant-li poder coercitiu per poder inhabilitar directament l'expresident Artur Mas, entre altres, o els actuals polítics del procés que desobeeixin.

Tant la Generalitat com el govern basc van presentar recursos d'inconstitucionalitat a finals del 2015. Criticaven que el TC pogués comptar amb competències que la Constitució reserva per a l'executiu espanyol, com per exemple la suspensió de l'autonomia que preveu l'article 155 de la Constitució. A diferència de la resposta a qualsevol recurs de la Moncloa en contra de lleis catalanes, el TC s'ha pres gairebé un any per avaluar la seva reforma i ha rebutjat el recurs del govern basc.

Divisions entre els magistrats

La gestació de la sentència no ha estat fàcil. Segons va avançar 'La Vanguardia', la vicepresidenta del TC, la magistrada basca Adela Asúa, hauria renunciat a seguir endavant amb el text que preparava en què pretenia declarar inconstitucionals els articles de la reforma exprés que donaven competències sancionadores al tribunal. Però la seva posició s'hauria quedat en minoria en el plenari del 5 d'octubre, fet pel qual hauria renunciat a seguir endavant. El nou ponent ha estat Pedro González Trevijano, membre del sector conservador.

Quin canvi pot suposar per al procés?

La primera persona que es podia veure afectada per aquesta reforma era Carme Forcadell. De fet, el TC va avançar que no resoldria sobre el recurs per desobediència contra la presidenta del Parlament fins que no resolgués sobre la seva reforma. Finalment, però, els magistrats van decidir no fer servir per primer cop la reforma exprés del PP i utilitzar un altre mecanisme per suspendre Forcadell: van demanar a la Fiscalia que la imputés si veia indicis de delicte. El ministeri públic va tardar pocs dies a tirar-ho endavant, i així el TC no es va haver de mullar. Però ja hi ha sobre la taula un nou recurs del govern espanyol en contra de les resolucions aprovades en l'últim debat de política general. El "referèndum o referèndum" serà qüestió de debat al TC, que podria posar sobre la taula les primeres inhabilitacions i activar-ne la reforma.

Efecte bumerang

Però la reforma del TC se li pot acabar girant en contra al govern de Mariano Rajoy, tal com va advertir el PSOE al seu dia, en què va prometre derogar la reforma. La modificació també obliga el tribunal a actuar contra la Moncloa si no compleix les seves sentències. És el cas de la territorialització del 0,7% de l'IRPF destinat a finalitats socials o de la gestió i la concessió de les beques i ajuts universitaris. Si són ministres els que incompleixen les sentències, també estan exposats als càstigs que pot imposar el TC: sancions econòmiques o la suspensió.