El Tribunal de Comptes titlla d'"irracional o absurd" el rebuig inicial dels avals de l'ICF
L'òrgan fiscalitzador empara l'acció de la Generalitat i admet que hi va haver indefensió dels encausats
BarcelonaEl Tribunal de Comptes ha fet públics aquest divendres els arguments que el van portar a acceptar els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat per fer front a la fiança de la causa d'Exteriors, que s'enfilava fins als 5,4 milions d'euros. En una resolució de 31 pàgines, explicita que l'acció del Govern –presentar els avals en nom de la trentena d'ex alts càrrecs encausats– està emparada legalment, malgrat que va ser rebutjada d'entrada per part de la delegada instructora del Tribunal de Comptes. Una decisió que va ser objecte de recurs per part de la Generalitat i que ara avala la sala de justícia del Tribunal de Comptes.
L'argument principal per tombar la decisió de la delegada instructora, Esperanza García, que és qui fins ara havia portat tota la causa d'Exteriors, és que els avals de l'ICF estan previstos en una norma vigent, de manera que no és competència seva decidir si l'aplica o no. "És d'obligat compliment", afirma la resolució. De fet, remarca que la delegada instructora ja reconeix que és una llei vàlida, però que tot i així decideixi que no és d'aplicació en la causa d'Exteriors. "La instructora no qüestiona la validesa ni la vigència de la norma autonòmica, integrada en el nostre ordenament jurídic i, com a conseqüència, d'aplicació tant per a la delegada instructora com per aquesta sala de justícia", diu el text, que carrega contra les conclusions a les quals va arribar García. "A [la resolució] li manca contingut jurídic a l'expressar un procés deductiu irracional o absurd per estar construït sobre una premissa errònia", sentencia.
Què havia raonat en la seva resolució de rebuig la magistrada instructora? Que la llei sobre els avals de l'ICF, tot i ser vigent, no era aplicable en la causa d'Exteriors perquè no emparava "les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu, requisits que han de ser-hi per declarar la responsabilitat comptable". Un argument que la Generalitat, en el seu recurs, assegurava que li produïa indefensió i manca de seguretat jurídica, ja que la norma preveu que s'apliqui precisament en casos de responsabilitat comptable. En l'exposició de motius de la llei, de fet, se citava de forma explícita les causes pendents al Tribunal de Comptes que afectaven alts càrrecs de la Generalitat.
En aquest sentit, la sala de justícia del Tribunal de Comptes dona la raó al Govern. "La lectura i la interpretació de la llei és notòriament errònia", afirma sobre García, i afegeix que "a criteri de la sala s'ha de concloure amb la perfecta admissibilitat dels avals oferts pels interessats". Si no ho fes així, diu la sala, no es corregiria la situació d"'indefensió" que s'ha provocat amb el rebuig dels avals de l'ICF. "L'obligació que s'imposa és la de dictar resolucions fonamentades amb dret perquè no n'hi ha prou amb obtenir una resposta motivada, sinó que a més ha de tenir contingut jurídic i no resultar arbitrària", acaba.
Vot particular
La majoria de la sala de justícia ha subscrit aquesta resolució, signada per la consellera María del Rosario García Álvarez i el conseller Diego Íñiguez Hernández, però hi ha hagut un vot particular per part de la consellera Rebeca Laliga Misó, que s'alinea amb la delegada instructora. García Álvarez, exmagistrada de la sala social del TSJ de Madrid, i Íñiguez, ex cap de gabinet de la ministra de Defensa Margarita Robles, van ser proposats pel PSOE, mentre que el nom de Laliga era una proposta del PP. És a dir, el Tribunal de Comptes ha rectificat després que hagin canviat les majories al tribunal –a través del pacte de renovació del govern espanyol amb el PP– i s'hagi imposat la majoria progressista.